Palau Reial Major i palau de Lloctinent

Ha viscut moltes remodelacions al llarg de la història. La reforma més important va tenir lloc entre el 1359 i el 1370, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, quan s'hi va construir el Saló del Tinell sota la direcció de Guillem Carbonell.

L'edifici que actualment coneixem com a Palau Reial Major ha patit nombroses remodelacions al llarg de la història. Va ser construït com a residència dels comtes de Barcelona al segle XI, i el 1162, sota el regnat de Ramon Berenguer IV, es va ampliar i restaurar per convertir-se en residència reial.

Va ser novament reformat a finals del segle XIII pel rei Jaume I, i després un altre cop a principis del segle XIV, en època de Jaume II, sota la direcció dels mestres d'obres Bertran de Riquer, Jaume del Rei i Pere Olivera.

La reforma més important va tenir lloc entre el 1359 i el 1370, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, quan s'hi va construir, sota la direcció de Guillem Carbonell, el Saló del Tinell. Es tracta d'una sala rectangular de 17 x 33 metres coberta amb sis arcs diafragmàtics de mig punt, units als extrems per voltes que suporten el sostre de fusta. Aquí es van celebrar sessions de Corts el 1372 i el 1377, i també va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre Colom després del primer viatge a Amèrica.

A partir del segle XVI el palau va caure en desús i va ser utilitzat per la Inquisició i per l'Audiència Reial. Després de la guerra de Successió, al segle XVIII, Felip V el va cedir a les monges de Santa Clara, època a la qual pertanyen alguns elements barrocs que encara s'hi poden veure.

L'última restauració data del 1936, quan es van treure molts dels elements afegits per recuperar el conjunt original, feta pels arquitectes Vilaseca i Florensa, assessorats per l'historiador Duran i Sanpere.

El palau del Lloctinent, al costat del Palau Reial, va ser construït a mitjan segle XVI amb estil renaixentista. La seva funció era servir de residència al lloctinent, que era el representant del rei a Catalunya.

Des del 1853 és la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Al costat de l'edifici hi ha una torre de cinc pisos de planta rectangular, amb galeries d'arcs de mig punt a cada pis, edificada el 1555 i coneguda popularment com el mirador del Rei Martí.

Actualment només es pot visitar quan s'hi organitzen exposicions.