Recinte emmurallat i nucli de la vila de Montblanc

Declarat Conjunt Historicoartístic l'any 1948, el recinte emmurallat és el més ben conservat de tot Catalunya. Es tracta d'una construcció del segle XIV. Cal destacar-ne l'antic Hospital de Santa Magdalena (segles XV-XVI), l'església de Sant Francesc (segles XIII-XIV) i l'església gòtica de Santa Maria la Major (segle XIV).

La primera visió que es té del passat medieval de Montblanc ens la proporciona el recinte emmurallat, el més ben conservat de tot Catalunya, que va ser declarat Conjunt Historicoartístic l'any 1948.

Es tracta d'una construcció del segle XIV amb un perímetre d'uns 1.500 metres. Està dotada d'una trentena de torres de base rectangular (llevat de la torre dels Cinc Cantons, que és de base pentagonal).

Per bastir el recinte es van emprar, d'una banda, carreus de pedra (en el cas de les torres) de forma horitzontal força regular, i de l'altra, una combinació de pedra, argamassa i tàpia, menys pulcre però igualment resistent.

En origen, el recinte disposava tan sols de quatre portals d'entrada, ubicats seguint la disposició dels punts cardinals: el de Sant Antoni, el de Sant Francesc, el de Bové i el de Sant Jordi. Aquest darrer és el més ben conservat, amb tres pisos i una porta de rastell.

També disposava de portals secundaris anomenats portalets, com el de Sant Marçal o el Foradot. Per protegir l'accés a aquests portals s'empraven nombroses tècniques de defensa tradicionals a l'època: espitlleres situades als murs, portes llevadisses, merlets i matacans.

Un cop superat el recinte emmurallat, s'accedeix al nucli medieval de la vila, que destaca per l'abundància d'edificis de l'època, tant civils com religiosos. Dels primers, cal assenyalar sobretot l'antic Hospital de Santa Magdalena (segles XV-XVI), adjacent a l'església del mateix nom. Aquest hospital és lleugerament posterior a l'església (segle XIV), però junts formen un conjunt coherent i harmònic.

Dels edificis religiosos, són rellevants les dues esglésies: l'Antiga o de Sant Francesc (segle XIII, ampliada al XIV), i l'església gòtica de Santa Maria la Major (segle XIV), de grans dimensions i amb incorporacions arquitectòniques del XVIII.

Completen aquest recorregut la plaça Major, porticada en dos dels costats, i el carrer dels Jueus, únic vestigi que resta de la comunitat que formava el call en aquella època.