Setcases

Tradicionalment, eren importants les fargues i el carboneig, fins a l’inici del segle XX. Actualment, però, els conreus es limiten a petites extensions de cereals i patates, així com prats per als ramats bovins.

El pes principal de l’economia el tenen el turisme d’esports d’hivern i excursionisme.

La població apareix documentada a partir de l’any 965, en unes donacions del comte de Besalú al monestir de Camprodon.

El 1118, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va fer donació al monestir de Ripoll d’un extens alou ("terra en propietat" en català antic) que tenia al terme de Setcases. Per tant, des d’aquell moment, el domini senyorial de Setcases va pertànyer als abats de Ripoll. A partir del segle XVII, la jurisdicció va ser exercida per part del veguer de Camprodon.

A la Llosa hi hagué una important farga, i alguns meners de ferro, que també es podien trobar a Costabona.

A Setcases destaquen les cases típiques de pissarra del nucli antic, moltes acuradament restaurades, o la masia que hi ha a sobre del torrent de Vall-llobre, així com l’església parroquial de Sant Miquel i el seu altar barroc.

Quant al patrimoni natural, Setcases ofereix indrets com el naixement del riu Ter o el pic de la Costabona (de gairebé 2.500 metres).

Hi ha tres miradors importants des d’on es pot veure Setcases i els voltants: el de la creu de la Badaina, el del forat de l’Olla i el del collet de la Xoriguera.

En aquest terme està situada l’estació d’esquí de Vallter 2000, on poden practicar-se tots els esports d’hivern. Al municipi també és recomanable caminar pels boscos i prats i gaudir de la natura. S’hi pot observar els isards en el seu entorn natural, pescar una truita de riu en els nombrosos rierols que el Ter deixa en passar per la vall o anar a collir bolets. També s’hi pot practicar l’hípica.

També es pot realitzar la pujada al refugi d’Ulldeter, el primer de tot l’Estat, que data de 1908, del qual sols queden restes.

Quant a gastronomia, el platillo de Setcases és una barreja de carns guisades (conill, vedella, pollastre, botifarra) amb bolets i pilotilles. A banda, s’hi poden degustar les truites de riu, els caragols, l’escudella i la carn d’olla. Productes típics de la vila són la mel, els formatges curats i tendres, i els embotits, tot artesanal i amb productes de la zona.

La festa major es celebra per Sant Miquel, el 29 de setembre, encara que tot l’any hi ha diferents actes festius de caire tradicional, com la Festa del Bolet, a mitjan setembre, o unes jornades sobre plantes medicinals, al juny.

El Festival de Música de la Vall de Camprodon celebra alguns dels seus concerts a l’església de Sant Miquel o a la Sala d’Estudis de Setcases.