Vall de Boí, la

La història de la Vall de Boí és un personalíssim reflex de l’època medieval a Catalunya. S’inicia al segle IX, amb els primers comtats i regnes cristians dels Pirineus, poblats per una diversitat humana notable, procedent de la zona bascopirinenca i de la Hispània romanitzada.

La Vall de Boí va passar de mans del comtat de Ribagorça al del Pallars (segle XI), i d’aquest a la Corona d’Aragó, que l’annexionà al segle XII.

En èpoques de conflictes entre els diversos assentaments humans pirinencs, la Vall va veure com s’hi construïen nombrosos castells destinats a defensar els territoris dels amos de la Vall, els Erill.

També daten d’aquests períodes les esglésies, que avui dia es troben en un esplèndid estat de conservació. L’elevat nombre d’aquests temples demostra que l’edat mitjana va viure en aquesta zona una altíssima densitat de població.

La Vall de Boí va més enllà del poble que és, ja que també aplega un conjunt de valls i serralades que s'estenen des de la vall de Barravés fins a la vall Fosca. Tots els pobles que hi ha a la vall reflecteixen un gran passat, que es fa palès especialment a les esglésies romàniques dels segles XI i XII. Només cal veure els esvelts i alts campanars, que també servien de torres de vigilància.

Exemples d'aquestes esglésies són les de Cóll (Santa Maria de l'Assumpció), Cardet (Santa Maria), Barruera (Sant Feliu), Durro (ermita de Sant Quirc i església de la Nativitat), Erill la Vall (església de Santa Eulàlia), Boí (església de Sant Joan) i Taüll (esglésies de Sant Climent i de Santa Maria).

L'atractiu d'aquests pobles no rau només en el llegat romànic, sinó també en els nuclis històrics. En podem destacar els conjunts d'Erill la Vall, Cardet, Cóll, Durro, Boí i Barruera. Tot tenen en comú que són pobles molt petits (a Boí, per exemple, només hi ha censats tres habitants) i fàcils de recórrer a peu.

Al marge del patrimoni històric, la Vall de Boí presenta un altre incentiu: el balneari de Caldes de Boí. Situat al nord del municipi, les seves aigües termals sorgeixen de 37 fonts de diversa composició mineromedicinal. La seva situació permet, a més, gaudir del magnífic paisatge de les muntanyes i boscos de Barruera. El balneari també ofereix una immillorable perspectiva del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un espai protegit.

La majoria dels pobles que conformen el municipi de la Vall de Boí ofereixen un bon nombre d'activitats que permeten conèixer les tradicions de l'indret. Per exemple: la pila, que és un antecedent dels castells humans i que protagonitza la festa del Ball de Sant Isidre de Taüll; les Jornades Gastronòmiques del Bolet o la Fira de Barruera.

Un altre element d'interès és l'esport. A més d'esquiar a l'estació de Boí-Taüll (on hi ha la cota màxima esquiable dels Pirineus catalans, el pic de Puigfalcó, també conegut com a Collbirós, de 2.751 metres), a la vall es pot practicar el senderisme pels camins senyalitzats que uneixen tots els pobles de la vall, l'equitació, el descens de barrancs, el parapent, o l'escalada lliure. A l'hivern, hi ha diferents paratges on s'organitzen sortides de trineu amb gossos o amb raquetes de neu.