Albagés, l'

Guia de Municipis

Situat a la vall del riu Set, al cor de la comarca de les Garrigues, l'Albagés reflecteix la doble vessant de la terra garriguenca: l'horta i la terra campa dedicada al conreu d'oliveres i ametllers.

Els seus monuments més destacables són les restes del castell i l'església barroca de Sant Joan Baptista.

Recentment s'hi ha construït un pantà que tanca el canal Segarra-Garrigues i que obre noves possibilitats d'esbarjo a la població a més de l'impacte sobre l'agricultura.

La població ofereix la possibilitat de tastar olis i vins de gran qualitat. La Cooperativa la Fraternal de l'Albagés es pot visitar i s'hi poden adquirir els seus olis, mentre que el celler Clos Pons és un dels referents de la DO Costers del Segre.

Imprescindibles

Visitar les restes de l'antic castell, l'església de Sant Joan Baptista i la Cooperativa La Fraternal, per tastar bon oli.

Suggeriments

El nou pantà, construït recentment, obre noves possibilitats d'esbarjo per fer-hi excursions i passejades. Això sí, convé trucar a l'Ajuntament per arribar al mirador i no accedir-hi pel propi peu.

Comarca: Garrigues
Província: Lleida
Extensió: 26
Habitants: 375

Web: http://albages.cat

Situació geogràfica

L'Albagés és la cruïlla de la comarca, el nucli de les comunicacions entre nord i sud, est i oest. Poble frontissa. Venint de la part plana de les Borges, l'Albagés obre les portes del sud costerut.

Clima

El clima és continental i es caracteritza per temperatures extremes: els hiverns, força freds i boirosos, i els estius, calents i llargs. Les precipitacions són molt escasses, per la qual cosa el terreny és àrid.

Activitats econòmiques

La població disposa d'una important varietat de conreus, majoritàriament oliveres i ametllers, però també cereal, vinya, fruiters i una mica d'horta, que juntament amb la ramaderia conformen les principals activitats econòmiques.

Història

Un cavaller anomenat Acbert o Gibert d'Albagés havia rebut de Ramon Berenguer IV una dominicatura dins el terme de Castelldans, a la vall de Mirosa, que la tradició posterior identifica amb el primitiu emplaçament de l'Albagés. Ja dins el segle XIII apareix com a repoblador del lloc Guillem IV de Cervera, que atorgà carta de poblament a l'Albagés i també a Vall-de-reig (actual despoblat del terme de Juncosa), el 1226, a un grup de 9 famílies.

L'abat de Poblet Andreu de Timor comprà el 1314 el poble de l'Albagés per 38.300 sous jaquesos i, com en el cas d'altres llocs garriguencs del monestir, la jurisdicció total o mer i mixt imperi l'adquirí Poblet el 1367. El 1410 l'abat Carbó encara hagué de comprar de nou la jurisdicció per mil florins (amb la Sisquella, lloc també de Juncosa). Al tombant dels segles XIV i XV, els abats havien convertit la fortalesa islàmica i dels Cervera en un autèntic palau que en altre temps fou del cellerer o administrador del monestir. La Guerra dels Segadors fou desastrosa per als pobles d'aquest sector: entre el 1643 i el 1647 les tropes castellanes saquejaren i cremaren els pobles dues vegades. El castell de l'Albagés fou restaurat després per l'abat Pere Virgili (1688-1692). L'extensió de l'olivera fou un element positiu en la recuperació de l'economia del poble.

Què veure-hi

Dins del nucli urbà, destaquen les restes del castell, d'estructura originàriament similar als de la Floresta i l'Espluga Calba, i del qual avui en queda una petita part, recentment restaurada, visitable i interpretable.

L'església barroca de Sant Joan Baptista, els antics rentadors i cases pairals, com cal Freixetes o cal Camperol, completen el patrimoni històric local.

El centre d'activitat social albagesenc es concentra al passeig de les Garrigues, presidit pel monument dedicat als pagesos i a la cultura de l'oli.

Què fer-hi

Al mes de novembre té lloc la marxa de BTT de l'Albagés, nascuda l'any 2006 i que porta el nom de la vall de la Sisquella, una de les més característiques de la zona.

Voltants

A uns tretze quilòmetres es pot visitar la capital de la comarca de les Garrigues, les Borges Blanques. També es troba a prop el Parc Natural de la Serra de Montsant.