Colomers

Colomers està situat al nord-oest de la comarca del Baix Empordà, tocant pel flanc oest amb la del Gironès. Es troba al marge esquerre de la conca baixa del riu Ter, entre el massís de les Gavarres i la serra del Montgrí, i a divuit quilòmetres de la costa.

Limita pel nord-oest i pel nord amb Vilopriu; per l'est, amb Jafre; pel sud, amb Foixà i pel sud-oest, amb Sant Jordi Desvalls.

El clima del Baix Empordà és de tipus mediterrani suau. La temperatura mínima mitjana a l'hivern és d'uns cinc graus i la màxima mitjana d'uns tretze. A l'estiu, la mínima mitjana és d'uns divuit graus i la màxima, d'uns vint.

Les pluges es reparteixen de forma regular al llarg de tot l'any, encara que és una mica més freqüent a la tardor i menys durant els mesos d'estiu.

Els camps de conreu estan destinats principalment a cereals, tot i que queda una mica de vinya i olivera. A prop del riu hi ha pollancredes per a silvicultura i zones de regadiu amb blat de moro, farratge i horta. La ramaderia és porcina i avícola.

La majoria de treballadors assalariats del municipi estan en el sector de serveis.

Tot i que al municipi s'han trobat restes arqueològiques que mostren la presència humana en temps dels ibers i els romans, el primer document escrit en el qual apareix esmentat el poble de Colomers és de l'any 844. Hi apareix com Columbariis i fa referència a la cessió de Colomers al cenobi de Sant Medir. Aquest cenobi es traslladaria, l'any 949, al monestir de Santa Maria d'Amer, de manera que Colomers va passar a formar part de l'abadia benedictina d'Amer. A la fi del segle XVII pertanyia a la batllia reial de Verges

A mitjans del segle XVII, el senyor de la Baronia de Verges va fer construir la resclosa de Colomers i el rec del Molí per alimentar els seus molins. A la fi del segle XVIII els drets van passar al marquès de Sentmanat i es van implantar nous molins a l'Escala, Bellcaire d'Empordà i Jafre.

El casc antic de Colomers conserva l'estructura del seu origen medieval, inclòs un arc de mig punt adovellat de l'antiga muralla. Passejant pels carrerons del centre es poden admirar antigues cases de pedra construïdes entre els segles XVI i XVIII, com la del número 8 del carrer Cervantes, amb grans portals adovellats i finestres renaixentistes, o Can Quintana, d'estil barroc, al carrer Mossèn Cinto Verdaguer.

L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, data dels segles XI i XII tot i que va patir moltes modificacions entre els segles XVI i XVIII. A l'exterior s'observen les dues fases constructives i la superposició barroca. Els elements més destacables són la gran torre del campanar, de base quadrada i cos superior vuitavat, i la porta barroca d'accés, coronada per un frontó i sota les restes d'una finestra romànica d'arc de mig punt. A l'interior, la nau està coberta per volta apuntada i separada del presbiteri per un arc triomfal. A l'absis es conserven alguns dels capitells originals, decorats amb motius geomètrics i figures humanes i d'animals.

Entre el poble i el riu Ter hi ha un agradable parc amb bancs, font, observatori d'ocells i un xiringuito. Al costat hi ha una empresa de lloguer de caiacs, canoes i taules de pàdel surf. Es pot navegar pel pantà del poble o fer diversos trams pel riu entre Sobrànigues, Colomers, Verges, Sant Julià de Ramis, Celrà i Flaçà i disposa de servei de recollida.

La riba del riu es pot recórrer caminant o en bicicleta fins a la desembocadura.

La capital de la comarca, la Bisbal d'Empordà, és a divuit quilòmetres de Colomers. S'hi pot visitar, entre altres llocs d'interès, el Terracotta Museu de Ceràmica.

Entre els pobles més bonics de l'Empordà cal destacar Monells, Pals, Peratallada, Bellcaire d'Empordà o Sant Mori; tots a menys de mitja hora en cotxe de Colomers.

Les platges de la Costa Brava més properes són les de l'Estartit, a Torroella de Montgrí, on també es pot recórrer el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.