Les restes trobades a les coves de la Graiera de Bellvei o les pintures rupestres de les coves de Vallmajor, a Albinyana, demostren assentaments de població en l'època del Paleolític. Posteriorment, ja durant el Neolític, els pobles esdevenen sedentaris, tal com es fa palès a la necròpolis de Can Canyís i a les impressionants restes del poblat ibèric de Calafell.
La situació geogràfica de la comarca va facilitar l'arribada dels romans, que van comunicar el territori amb Tarraco i amb Barcino gràcies a la Via Augusta.
Aquesta comarca també va exercir de frontera entre el món islàmic i el cristià a començament de l'Edat Mitjana, per això es va construir una xarxa de castells defensiva a la qual pertany el castell de la Santa Creu de Calafell.
La Guerra dels Segadors va causar molts estralls entre la pagesia i la noblesa local, fet que va enfrontar fortament els pagesos amb l'oligarquia i va provocar anys de crisi. Les males èpoques tampoc no es van remuntar amb la Guerra de Successió, ja que les autoritats del Vendrell es van posar del costat de Felip de Borbó, mentre que la resta de pobles eren austriacistes.
Durant les dècades següents, al Baix Penedès encara li quedava una última crisi per superar, la de la fil·loxera, que en una comarca tan centrada en la vinya va causar autèntica penúria.
Finalment, el segle XX va portar una incipient indústria i, amb l'arribada del turisme i la construcció, es va poder redreçar la situació.