Bages

Anomenada el cor de Catalunya per la seva situació al bell mig del país, el Bages està envoltada de diversos elements geogràfics: la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i el massís de Montserrat (declarats parcs naturals), al sud, les serres de Rubió i Castelltallat, a l'est, els altiplans del Moianès, al nord-oest; i la Serra de les Garrigues al nord-est.

Els rius Llobregat i Cardener travessen la comarca, que limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona i el Moianès; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i a l'oest amb el Solsonès.

El clima, mediterrani de tendència continental, es caracteritza per una notable oscil·lació tèrmica que facilita les glaçades hivernals. La pluviositat és força escassa al llarg de l'any, si bé a la primavera i a la tardor hi plou amb regularitat. Les temperatures poden arribar a ser extremes: hiverns rigorosos i estius força càlids i secs. La temperatura mitjana anual és, però, de 13,7 ºC.

L'economia del Bages se centra en les indústries extractives, el metall, el tèxtil, la fusta i la indústria alimentària. Les micro i petites empreses ocupen més de la meitat dels treballadors de la comarca. Gràcies a les bones comunicacions viàries, s'han implantat més de 100 polígons que concentren el teixit industrial de la regió.

A Manresa, la capital, es concentra gran part de l'activitat industrial. Mentre l'agricultura ha perdut pes al llarg dels anys, la ramaderia ha guanyat importància i ha donat lloc a l'aparició d'escorxadors i indústries de transformació.

La història del Bages està estretament lligada amb la de la capital. El terme de Manresa acollia ja pobladors durant el Neolític, com testimonien els vestigis trobats a Viladordis. La cultura ibèrica va instal·lar un poblat al turó de Puigcardener, on avui s'aixeca la basílica de Santa Maria de la Seu. Aquell assentament feia les funcions de capital de la tribu dels lacetans, que habitaven el Bages, el Solsonès, l'Anoia i la Segarra.

Els romans van conquerir Manresa al segle II aC per evitar els atacs lacetans sobre els nuclis de la costa. El topònim romà Minorisa, derivat de l'anterior ibèric, és l'origen del nom de Manresa.

Els segles VIII i IX van ser de lluites entre àrabs, gots i francs. L'any 841, Manresa va ser destruïda pels àrabs, i Guifré el Pilós la va conquerir definitivament aquell mateix segle. Fins al segle XII no van acabar els atacs sarraïns sobre la població, que va créixer en importància com a capital del comtat homònim. En realitat, era només una denominació geogràfica de la Catalunya central, en frontera permanent amb els musulmans de Lleida. Així, el territori formà a l'Edat Mitjana l'anomenat comtat de Manresa (sector occidental del comtat d'Osona), dins la diòcesi de Vic, amb importants senyories eclesiàstiques (Montserrat, Sant Benet de Bages, etc.) i civils (Cardona).

Durant el segle XIX, la comarca va despuntar en diversos esdeveniments crucials per a la història del país. Va participar de forma activa en la Guerra del Francès (la batalla del Bruc, el 1808, que va donar lloc a la llegenda del timbaler). La capital es va consolidar com a centre neuràlgic de la indústria tèxtil i, a títol especialment simbòlic, va ser escollida per l'Assemblea Catalanista com a marc de les anomenades Bases de Manresa, primera pedra del catalanisme polític.

Després de la forta industrialització tèxtil que va viure la comarca i la posterior decadència de la dècada de 1960, els anys 1990 es va inaugurar l'autopista de Terrassa i l'Eix Transversal, la qual cosa  va provocar un creixement demogràfic gràcies a una forta immigració. L'any 2015, l'extrem oriental de la comarca es va constituir en la nova comarca del Moianès.

El patrimoni històric amb què compta el Bages és testimoni de totes les èpoques i estils. En destaca el poblat ibèric del Cogulló, la visita més interessant del municipi de Sallent. Es tracta d'una extensió d'uns 2.000 metres quadrats que va ser ocupada des de final de l'Edat del Bronze fins al segle I aC.

Ara bé, quant a patrimoni, el llegat medieval de la comarca és, sense cap mena de dubte, el més vast i ric, i converteix en grans atractius turístics els nuclis antics de la majoria dels municipis bagencs. Diverses fortificacions de l'època es reparteixen pel territori com el castell de Cardona, el de Balsareny, una magnífica mostra del gòtic civil català, o el de Súria.

La comarca també acull nombrosos edificis religiosos d'estil romànic i gòtic, com ara l'emblemàtica basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. D'altra banda, hi ha monestirs de gran renom a Catalunya com el monestir de Sant Benet de Bages, on es desenvolupa el projecte Món Sant Benet, als afores de Sant Fruitós de Bages.

De totes maneres, pel que fa als monestirs, el de la Mare de Déu de Montserrat és, potser, el més important de la comarca, un dels més visitats de Catalunya i símbol de l'espiritualitat catalana. A dalt de la muntanya que aixopluga el municipi de Monistrol de Montserrat, es troba aquest cenobi amb mil anys d'història acollint pelegrins.

A l'interior del temple benedictí, fundat per l'abat Oliba al segle XI, es venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La coneguda popularment com la Moreneta, una talla romànica de fusta policromada, va esdevenir la patrona de Catalunya el 1881. A més a més, en algun dels serveis religiosos que s'hi celebren, es poden escoltar les dolces veus de l'Escolania, un dels cors de nens més antics d'Europa (documentat des del segle XIV).

Els paratges naturals del Bages són extensos, ja que la comarca acull el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Tots dos espais ofereixen una gran quantitat de possibilitats per descobrir-los a través d'itineraris senderistes.

Ara bé, l'espectacular orografia de Montserrat és un atractiu innegable tant per a excursionistes com per a escaladors procedents d'arreu del país. Els primers poden triar entre diversos itineraris de gran recorregut com el GR 4, el GR 5, el GR 6, el GR 96, el GR 172 o, per als més exigents, també hi ha el sender circular PR-C 19, que va des de Monistrol al portal de Montserrat (24 km i 800 metres de desnivell). Els segons tenen, a les zones rocoses del massís, múltiples opcions per fer-hi ascensions, però una de les més destacades és la del Cavall Bernat.

L'entorn natural de Rajadell permet recórrer fins a 25 quilòmetres de camins senyalitzats, així com practicar parapent des del cim del Collbaix.

A banda dels itineraris que permeten descobrir el patrimoni natural, també n'hi ha de temàtics com la ruta del Timbaler del Bruc a Santpedor, el ciutadà més famós de la història del municipi, Isidre Lluçà i Casanoves, que segons la llegenda va aturar les tropes franceses fent sonar el seu timbal.

La comarca del Bages té una cultura popular molt diversa. A Balsareny es viu especialment la tradició amb la Festa dels Traginers i a Sallent la de les Enramades, en què s'engalanen els carrers. Respecte a les celebracions, Manresa acull un esdeveniment de projecció internacional: la Fira de la Mediterrània, que programa cada any prop d'un centenar d'espectacles d'arrel tradicional.

Al marge de les celebracions, el Bages destaca per la seva gastronomia, la més emblemàtica de la cuina de secà, pròpia de les comarques d'interior, basada en ingredients com el bacallà, els formatges o els llegums. En aquest sentit, Manresa dedica a aquesta cuina una setmana gastronòmica molt recomanable per als amants del bon menjar.