Ruta del Modernisme per Barcelona

Moltes de les construccions més representatives del modernisme de Barcelona són al barri de l'Eixample.

Començarem a la plaça de Catalunya i pujarem pel passeig de Gràcia per tombar de seguida a la dreta, pel carrer de Casp, i trobar al número 48 la casa Calvet (1898), d'Antoni Gaudí. La façana té poc a veure amb l'estil de l'arquitecte, excepte pels balcons amb baranes de ferro forjat, però sí que se'l reconeix quan fem un cop d'ull al vestíbul.

Continuem pujant pel passeig de Gràcia i, just després del carrer del Consell de Cent, tenim a l'esquerra la famosa illa de la discòrdia, així anomenada pel contrast visual dels tres edificis construïts en la primera dècada del segle XX pels màxims representants del modernisme.

Són la casa Lleó Morera al número 35 (1903, de Domènech i Montaner), la casa Amatller al número 41 (1911, de Puig i Cadafalch, on hi ha l'oficina d'informació del Centre del Modernisme) i, just a continuació, la casa Batlló (1904, de Gaudí), amb la bonica façana de mosaic blavós rematada amb un ondulant sostre de ceràmica.

Tombant a l'esquerra pel carrer d'Aragó veurem, al número 225, l'antic edifici de l'editorial Montaner i Simó (1880), la primera gran obra de Domènech i Montaner, que actualment acull la Fundació Antoni Tàpies, fàcil de reconèixer per la gran escultura de ferro que corona l'edifici.

Un altre cop reprenem la ruta pujant pel passeig de Gràcia. Al número 66 veiem la casa Viuda Marfà (1905, Manuel Comas), amb una elegant entrada de carruatges.

Una mica més amunt, a la cantonada amb el carrer de Mallorca, ens espera una de les joies de la ruta: l'espectacular Pedrera o casa Milà (1905, Antoni Gaudí), amb l'ondulada façana de pedra. A l'interior es pot visitar el vestíbul, el pati interior, un pis moblat, les golfes (on hi ha un petit museu dedicat a l'arquitecte) i la terrassa, amb les fantasmagòriques xemeneies.

Ja a l'avinguda Diagonal, al número 442, hi ha la casa Comalat (1911, Salvador Valeri), que ofereix una façana principal poc destacable i una bella façana posterior visible des del carrer de Còrsega.

Just davant, al número 126 de la rambla de Catalunya, trobem la casa Serra (1903, Puig i Cadafalch), amb una bonica façana de pedra i envoltada per un modern edifici, amb el qual allotja la Diputació de Barcelona.

Tornem enrere i al 442 del passeig de Gràcia hi ha una altra edificació de Domènech i Montaner, la casa Fuster (1911). Seguim per l'avinguda Diagonal i de seguida apareixen dos edificis de Puig i Cadafalch: el Palau del Baró de Quadras, al número 373 (1906), i la casa Terrades (1905), al número 416-420.

El primer té dues façanes completament diferents: la que dona al carrer Rosselló, força convencional, i la que dona a l'avinguda Diagonal, que és una interessant barreja d'estils. El segon, que ha estat descrit com a castell urbà, és conegut popularment com la Casa de les Punxes, per les torres que el coronen.

Baixem ara pel carrer de Roger de Llúria i tombem a mà dreta pel carrer de Mallorca per trobar, al número 291, la casa Thomas (1898, Domènech i Montaner). Molt a prop, al 339 del carrer de València, hi ha la casa Llopis-Bofill (1902, Antoni Maria Gallissà), d'un peculiar estil àrab i amb esgrafiats a la façana obra de Jujol.

Hem de tornar a creuar l'avinguda Diagonal i pujar pel passeig de Sant Joan per trobar, al número 108, la façana blanca de la casa Macaya (1901, Puig i Cadafalch). Des d'aquí ja es veuen les torres de la Sagrada Família, només a dues illes.

Les obres d'aquest temple van començar el 1882, i Gaudí hi va treballar durant més de quaranta anys, fins a la seva mort. Quan s'acabi tindrà tres façanes: la dedicada al Naixement de Crist, la de la Glòria al sud, que serà la més gran, i la de la Passió i Mort, al carrer Sardenya, que és per on s'accedeix actualment.

Actualment se'n pot visitar el claustre, on hi ha un petit museu dedicat al genial arquitecte, i resulta interessant pujar a una de les torres, des d'on tenim una bona perspectiva zenital del temple i de tot Barcelona.

Des de la Sagrada Família surt l'avinguda de Gaudí, un passeig guarnit amb arbres i fanals modernistes que ens du fins a les portes de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (1901-1930, Domènech i Montaner), una enorme superfície ajardinada amb diversos pavellons que des que es creà fins a l'actualitat han allotjat un centre hospitalari.

Fora de l'Eixample cal destacar el Palau de la Música Catalana (1908, Domènech i Montaner), al carrer de Sant Francesc de Paula, 2. És una de les obres més emblemàtiques del modernisme per la seva espectacularitat i perquè sintetitza l'estreta relació entre l'arquitectura i les arts aplicades. El palau va ser sotmès a una profunda rehabilitació a finals del segle XX, dirigida per l'arquitecte Òscar Tusquets.

Finalment, convé esmentar dues obres de Puig i Cadafalch: la fàbrica Casaramona (1911), situada a la muntanya de Montjuïc i reconvertida en el centre d'exposicions CaixaForum, i la casa Martí (1895). Als baixos d'aquesta encara es troba la taverna Els Quatre Gats, que va ser un important centre de trobada dels artistes i intel·lectuals de l'època.

Altres construccions d'Antoni Gaudí fora de l'Eixample es poden veure a la Ruta Gaudí.