Terres de l’Ebre

El clima mediterrani de les Terres de l'Ebre presenta variacions en funció de la proximitat al mar. Així doncs, les comarques del Delta, és a dir, el Baix Ebre i el Montsià, registren hiverns tebis amb uns 10ºC de temperatura mitjana i estius calorosos, amb temperatures mitjanes de més de 20ºC i puntes que superen els 35 o 40ºC. El vent és també una característica del clima d'aquesta zona marítima de les Terres de l'Ebre: el mestral bufa amb intensitat sobretot durant l'hivern, amb cops de vegades superiors als cent quilòmetres per hora; mentre que la marinada sovinteja a l'estiu.

Les comarques interiors, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, presenten un clima de transició cap a les terres seques i continentals de l'interior de Catalunya. La principal diferència rau en les temperatures hivernals, que són sensiblement més fredes i durant més mesos que a la costa.

Les precipitacions en tot el territori de les Terres de l'Ebre es mouen entre els 400 i els 700 mil·límetres anuals, excepte a les zones muntanyoses dels Ports, on poden arribar als 800 o 900 mil·límetres.

La principal activitat econòmica de les Terres de l’Ebre, amb diferència, és l’agricultura de secà, i especialment el conreu de l’olivera, destinat a l’elaboració d’oli. Altres conreus amb una presència important són els arrossars al delta de l’Ebre, la vinya a la Terra Alta, els ametllers i els arbres fruiters (especialment presseguers).

A les comarques costaneres, el Baix Ebre i el Montsià, també és important l’activitat pesquera. Les captures són abundants i arriben principalment als ports de l’Ametlla de Mar i de Sant Carles de la Ràpita.

La ramaderia, poc important, concentra la seva activitat sobretot en granges d’aviram, mentre que l’escassa indústria existent està fortament vinculada a l’activitat agrària. A la Ribera d’Ebre, a més, hi ha una presència prou destacada d’importants indústries vinculades al sector químic (Ercros, a Flix) i energètic (central nuclear d’Ascó i centrals elèctriques de Riba-roja i Flix).

Els pobladors prehistòrics van deixar importants vestigis a les Terres de l’Ebre, sobretot en forma de pintures rupestres en municipis com Ulldecona o Tivissa, que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més, diversos jaciments estudien els assentaments d’aquells pobles per tota la regió.

De fet, el riu Ebre ha estat una via de comunicació important per a successives civilitzacions. La tribu ibèrica dels ilercavons va distribuir-se al llarg del curs fluvial, en diversos poblats estratègicament ubicats per dominar el riu, com el Castellet de Banyoles (Tivissa) o el de Sant Miquel (Vinebre). A més, altres assentaments importants d’aquell poble es poden trobar a Gandesa, Alcanar, Ulldecona o Camarles.

L’empremta dels romans a les Terres de l’Ebre es pot descobrir sobretot a Tortosa, que va ser una ciutat mitjana de l’imperi, situada sobre la via Augusta i equipada amb port marítim i fluvial. La seva importància li va valer convertir-se en diòcesi sota domini visigòtic l’any 516.

El primer quart del segle VIII, els sarraïns van ocupar les Terres de l’Ebre i s’hi van mantenir durant 400 anys, amb centres de poder importants a Tortosa i Siurana. Després de diversos intents fallits, l’any 1148, Ramon Berenguer IV va iniciar la conquesta cristiana de la contrada, prenent Tortosa. El castell de Miravet va resistir fins el 1153 i l’extrem occidental de la Terra Alta no va passar a mans cristianes fins el 1163. El repte de la reploblació va ser encomanat majoritàriament a l’orde del Temple, que va rebre importants extensions en agraïment al seu ajut militar en la conquesta. També van rebre territoris l’orde de l’Hospital i el cavaller Castellvell, que va originar la baronia del mateix nom i que posteriorment es convertiria en la d’Entença i el comtat de Prades. Aquesta terra de frontera va ser repoblada lentament i, fins ben entrat el segle XIII, no va ser completa, gràcies a nombroses donacions reials de poblacions.

El 1307, els templers van ser desposseïts dels seus béns, originant un ampli canvi de la propietat, especialment a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Amb la donació de les seves riqueses a l’orde de l’Hospital el 1317, pràcticament tot el territori de les Terres de l’Ebre va passar a mans dels hospitalers, que tenien la seu de la seva castellania a Amposta.

La guerra civil contra Joan II va portar força calamitats a les Terres de l’Ebre. Mentre els hospitalers i els comtes de Prades (Móra d’Ebre) es van declarar fidels al rei, la gran majoria de pobles se’n va declarar contraris, cosa que va provocar intenses batalles a Tortosa, Ulldecona, Amposta i el castell de Flix, que va lluitar fins el 1467. El final del segle XV va suposar l’expulsió dels jueus (1492), una comunitat important sobretot a les terres del Baix Ebre i el Montsià.

El segle XVI va començar a una important pugna política, per la pretensió del rei Ferran II d’unir els territoris de la banda occidental de l’Ebre a l’Aragó. Aquest segle va estar caracteritzat per la inseguretat i els desordres. A la costa de l’Ebre, els pirates turcs i berberescos van ser molt actius, i per aquest motiu la franja litoral era gairebé deserta i s’hi van construir nombroses torres de defensa. A més, els camins es van començar a omplir de bandolers.

El 1610, es va decretar l’expulsió dels moriscos, cosa que va afectar especialment la Ribera d’Ebre, amb l’èxode d’unes 4.000 persones i el consegüent abandonament de nombrosos conreus i oficis menestrals a les poblacions més importants com Miravet, Móra, Ascó o Flix. El territori també va patir amb virulència la guerra dels Segadors (1640-1652) primer i la guerra de Successió (1708) més tard. El segle XVIII, però, va portar una època de prosperitat que va provocar un important augment demogràfic a tot Catalunya i, a les Terres de l’Ebre, va veure creixer especialment la vila de Móra.

La guerra del Francès va inaugurar el segle XIX amb nous conflictes i convulsions. Tortosa va viure una potent insurrecció l’any 1808 i es va defensar dels intents de conquesta de les tropes franceses. El general Suchet va establir quarter general a Móra d’Ebre el 1810 i va dur a terme accions molt violentes, com la destrucció de Tivissa, abans de la presa definitiva de Tortosa l’any 1811.

Sense temps per recuperar-se, el territori es va veure immers de ple en la primera guerra carlina, en què el general Ramon Cabrera va fer nombroses accions entre el Maestrat i l’Ebre, entre les que destaquen els sis setges sobre Gandesa, que va ser abandonada pels seus habitants durant dos anys. Els castells de Móra d’Ebre o Miravet també van patir els seus atacs. Camps i pobles cremats com a Paüls i execucions sagnants com a la Sénia van ser moneda corrent entre 1835 i 1840. La tercera guerra carlina també va afectar les Terres de l’Ebre, però en menor grau.

A partir d’aleshores va arribar un període relativament estable de pau i dedicació a les feines del camp, que va tenir els seus altibaixos sobretot a la Terra Alta amb la plaga de la fil·loxera sobre la vinya. Aquest període va arribar fins a la Guerra Civil de 1936-1939, que va tenir un dels seus episodis més sinistres en aquesta regió, amb la Batalla de l’Ebre. Van ser 116 dies en què el front va quedar fixat a les proximitats del riu, al llarg de 35 quilòmetres entre la Faió i Xerta. Els republicans i els franquistes van travessar les aigües alternativament i es calcula que les baixes durant aquells mesos de combats que van decidir la guerra van arribar als 50.000 homes. Les poblacions de la zona van quedar pràcticament en ruïnes.

La resta del segle XX va veure resorgir la zona de les cendres i encarar el futur amb una incipient industrialització, afavorida per la construcció de noves vies de comunciació.

El patrimoni històric de les Terres de l'Ebre inclou un espectre amplíssim de períodes. Les coves d'Ulldecona, el Perelló i Freginals contenen mostres de pintures rupestres que han merescut la declaració de Patrimoni de la Humanitat. D'altra banda, es poden veure vestigis de poblats ibèrics a la Moleta del Remei o el Castellet de Banyoles.

Mostres d'arquitectura civil i religiosa medieval són el castell templer de Miravet o, a la ciutat de Tortosa, el castell d'origen àrab de la Suda, el Palau Episcopal i la catedral. També a la capital del Baix Ebre es poden visitar els cèlebres Reials Col·legis del segle XVI. El modernisme va deixar petja en els cellers de les cooperatives del Pinell de Brai i Gandesa.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre és la principal zona humida de Catalunya i la segona de l'Estat espanyol. Els 320 quilòmetres quadrats de dunes, salines i fèrtils terres per al cultiu d'arròs que conformen la desembocadura de l'Ebre a la Mediterrània allotgen una gran riquesa de flora i fauna, més de sis-centes espècies vegetals i, en especial, 350 tipus diferents d'aus, que es poden observar des de la seva xarxa d'itineraris i miradors.

El massís calcari dels ports de Beseit conforma el Parc Natural dels Ports. El seu paisatge escarpat és l'hàbitat d'espècies com la cabra salvatge, la llúdriga o l'àliga daurada i un centre d'interès botànic de primer ordre, amb més d'un miler d'espècies florístiques.

La conservació de grans alzinars, roures i teixos i, sobretot, l'espeleologia que es practica a les coves (la Rabosa, les Ortigues, Benifallet) són els grans atractius de les serres de Cardó i el Boix.

Els canyissars, prats inundables i boscos de ribera que precedeixen el pantà de Flix conformen les 200 hectàrees de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, hàbitat d'aus forestals que depenen dels cursos d'aigua.

Les serres de Pàndols i Cavalls, de gran interès geològic, van ser l'escenari de la cruenta Batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil espanyola. Avui es poden visitar els espais històrics de la confrontació.

La costa mediterrània de les Terres de l'Ebre, farcida de tranquil·les platges naturals, cales i penya-segats, és una alternativa no massificada de turisme familiar. Més enllà del Delta, és possible gaudir de pobles mariners com l'Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, l'Ampolla o les Cases d'Alcanar. Una àmplia gamma de platges d'alta qualitat mereixen la distinció de Bandera Blava.

Entre les nombroses activitats a l'aire lliure que es poden realitzar a les Terres de l'Ebre, destaca el senderisme, amb diverses rutes de tots nivells d'exigència seguint el recorregut del riu, dins dels seus parcs naturals i pel litoral i l'interior del territori. S'hi han habilitat dues vies verdes (antigues línies de tren reconvertides en itineraris per a la pràctica de la bicicleta), a la Terra Alta i al Baix Ebre.

Altres opcions de turisme actiu són l'escalada (els sistemes rocosos calcaris disposen de prop de 750 vies diferents) i les activitats fluvials (des de passejades en caiac per l'Ebre fins a la pràctica del barranquisme als Ports).

La tradició ha llegat a la zona diferents festes populars recreen episodis històrics: la Festa del Renaixement de Tortosa, catalogada d'Interès Turístic Nacional; la Móra Morisca de Móra d'Ebre, festeig de la convivència pacífica de les religions cristiana, musulmana i hebrea, o la representació del Setge de Miravet, final de la persecució de l'orde del Temple. La Passió d'Ulldecona o les tradicions lligades al cultiu de l'arròs o els bous són altres exemples de festivitats.

La cuina de les Terres de l'Ebre té com a principals protagonistes els arrossars del Delta, que proporcionen l'ingredient bàsic de les receptes més tradicionals: l'arròs negre, l'arròs a banda i la paella. Altres productes de gran qualitat són els olis (denominacions d'origen Terra Alta, Siurana i Baix Ebre - Montsià) i el vi (denominacions d'origen Terra Alta i Tarragona).