Alcanar

Alcanar és el municipi més meridional de Catalunya, situat a la comarca del Montsià. S'estén al llarg de la costa, a l'est de la serra de Montsià des de davant de la punta de la Banya (al Parc Natural del Delta de l'Ebre) fins als límits de la plana de Vinaròs i el riu de la Sènia, al sud, tocant al País Valencià. Les serres de Montsià ocupen principalment el nord i l’est del municipi i superen els 700 metres d’altura: Montsià (762 metres).

El clima és mediterrani amb influència marítima, encara que la presència de les serres de Montsià la suavitza. Els hiverns són molt suaus i poc humits. Les glaçades, escasses, es poden donar cap a l’interior (serres de Montsià). Els estius són calorosos amb temperatures elevades, endolcides per la marinada. Les pluges són poc abundants al territori, i és a la primavera i a la tardor quan hi ha més precipitacions.

L'economia del municipi està repartida en diversos sectors i diferenciada per nuclis. El motor econòmic principal del litoral de Les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja és el turisme.

El conreu de la fruita (tarongers), ametllers i oliveres se situa al sud i a l’interior i és el modus vivendi, juntament amb els serveis, d’una bona part del nucli principal o Alcanar.

La població marinera de Les Cases d’Alcanar es dedica majoritàriament a la pesca, sobretot de llagostins.

Els orígens de la localitat són probablement ibers, com sembla indicar el jaciment de la Moleta del Remei, una de les troballes de l’època més interessants de Catalunya.

Com a població definitivament assentada, té l’origen a l’època de la dominació musulmana (segle IX). La seva refundació com a part del territori pres per la reconquesta cristiana data del segle XIII.

En els segles posteriors i fins a arribar al XVII, Alcanar, vila de tradició pesquera, va ser objectiu preuat per part de pirates, fet que va obligar a la construcció del recinte emmurallat.

Alcanar és un municipi d’origen ibèric (segles VII-II aC). Aquesta petjada hi és ben representada en les troballes que poden contemplar-se al parc arqueològic de la Moleta del Remei, completament rehabilitat per a la visita pública, i des del qual es pot gaudir d’una magnífica vista del delta de l’Ebre.

També és de gran importància l’assentament de Sant Jaume-Mas d’en Serrà, un jaciment excepcional de no més de 600 metres quadrats que conserva una sòlida muralla, una torre i murs que delimitaven el que devien ser dependències domèstiques. També s’hi han recuperat utillatges, com els típics vasos fenicis (pithoi), fruit del contacte del poblat amb els primers comerciants mediterranis.

El nucli de la vila conserva racons de gran encant i interès, algun dels quals a més serveixen d’exemple de la vida tradicional al municipi al llarg de la història. En són representatius, per exemple, l’antiga cisterna del Vall, en molt bon estat de conservació, amb un bell escut a l’entrada, o les seves típiques sínies.

Menció a part mereix l’ermita del Remei, d’estil gòtic i barroc, que conserva un molt interessant fresc de la batalla de Lepant a l’interior.

Al llarg dels dotze quilòmetres de litoral trobem platges de totes les varietats, amb sorra fina o petits còdols, totes acaronades per càlides aigües.

Les més ben considerades són les que flanquegen les Cases d’Alcanar, un petit poble mariner edificat al voltant d’una antiga torre de defensa. Aquest paratge costaner és idoni també per practicar-hi esports nàutics, en un port únic únic a Europa per les seves característiques i dimensions: el port natural dels Alfacs, de 150 quilòmetres quadrats.

També associada al mar trobem la gastronomia d’Alcanar, on els llagostins i els arrossos tenen un paper molt rellevant. D’aquests i d’altres productes (especialment la seva rebosteria tradicional) en donen molt bona mostra les Jornades Gastronòmiques, que se celebren cada any la primera quinzena de desembre.

Aquestes jornades formen part del programa d’activitats de les Festes de Santa Cecília, en les quals també es pot gaudir de música al carrer i cercaviles. Igualment destaca el Mercat Ibèric, que reprodueix usos i costums d’aquesta civilització el darrer cap de setmana de setembre.