Ava Gardner i Orson Welles a la Costa Brava

Els seus paisatges misteriosos, els seus pobles amb encant, el seu perfil escarpat... La Costa Brava ha atret nombroses estrelles del cinema, que s'han rendit als seus peus.

La ruta per aquesta zona de la Costa Brava s'inicia a Tossa de Mar, localitat unida al glamur de la figura d'Ava Gardner des que, el 1951, es van rodar aquí diverses seqüències de la pel·lícula Pandora y el holandés errante, en la qual va tenir com a companys James Mason i el torero Màrius Cabré. L'estampa del veler ancorat a la badia de Tossa, l'atmosfera d'ensonyament de les escenes rodades a la platja i la difusió de la pel·lícula arreu del món van catapultar la població en l'àmbit internacional. Molts racons de la vila evoquen avui el pas de l'estrella, en honor de la qual es va erigir una escultura de bronze de mida natural en un mirador de la zona emmurallada.

Altres records de la presència d'Ava Gardner per Tossa de Mar són les abundants fotografies de l'actriu que animen les parets de l'hotel Tonet. L'establiment, una institució de la localitat, s'alça en el cor del centre històric, al costat de l'església. El seu bar exhibeix diverses instantànies, algunes inèdites, preses per un fotògraf local, que s'alternen amb velles imatges del poble quan era un senzill nucli de pescadors. A prop del Tonet, al carrer Guàrdia, la pastisseria Tomàs elabora uns dolços que, segons expliquen, feien les delícies de l'estrella nord-americana, la fotografia de la qual presideix l'aparador.

Pandora no és l'única aparició de Tossa de Mar en el món del cel·luloide. Més tard va protagonitzar alguna raresa cinematogràfica, com La noche de las gaviotas, una pel·lícula de terror dels anys setanta on s'apoderaven del poble uns sinistres cavallers templers.

Des d'aquí cal vorejar la Costa Brava fins a Sant Feliu de Guíxols, alguns dels racons de la qual van tenir un paper rellevant en pel·lícules més o menys famoses. Així, per exemple, l'arc de Sant Benet treu el cap en una de les escenes d'El jardinero español rodada el 1956 i protagonitzada per un jove Dirk Bogarde.

Sobre un turó proper, l'ermita de Sant Elm ofereix magnífiques panoràmiques d'aquesta zona del litoral, el solitari paisatge de la qual va ser l'escenari, també, d'alguna seqüència de Pandora y el holandés errante.

Dins del terme de Sant Feliu hi ha la platja de Sant Pol que, amb les seves estilitzades palmeres, va exercir el paper del californià passeig de Santa Mónica a Valentino. Aquesta biografia del mític galant, dirigida el 1977 per Ken Russell, va ser protagonitzada per Rudolf Nureyev.

Al costat de la pròpia ansa de Sant Pol, la Taverna del Mar va servir de decorat per a algunes escenes de Mister Arkadin, pel·lícula rodada el 1954 per Orson Welles, que es va convertir en assidu visitant de la Costa Brava.

A pocs metres, al terme de S'Agaró, obre les seves portes un altre dels establiments veterans de la regió, l'hostal de la Gavina. Va ser fundat l'any 1932 i, des d'aleshores, es va convertir en refugi d'anomenats personatges d'arreu del món, incloent-hi actrius, actors i directors de cinema. En els tranquils jardins i en els sumptuosos interiors, és possible imaginar Elizabeth Taylor, Ava Gardner, Sean Connery, Sammy Davis, Val Kilmer, Mel Brooks, John Wayne o Robert de Niro, entre molts altres hostes units al setè art.

No és casual que la propera platja de Sa Conca, veïna a l'hostal, es triés també com a escenari de diferents històries cinematogràfiques. Entre aquestes destaquen La isla misteriosa, un film anglès basat en la narració fantàstica de Jules Verne, i Nicolás y Alejandra, dirigida el 1971 per l'oscaritzat Franklin J. Schaffner i amb un planter d'actors que incloïa Michael Redgrave i Lawrence Olivier. Justament en aquesta pel·lícula, els interiors de la Gavina es van transformar, amb l'ajut dels decorats, en salons dels palaus de la Rússia dels tsars.

No gaire lluny de S'Agaró, l'entorn de Platja d'Aro va cridar l'atenció el 1972 del director asturià Gonzalo Suárez per al rodatge de Morbo. La història, fidel al seu títol, va tenir com a parella protagonista els cantants Víctor Manuel i Ana Belén, que des d'aleshores van esdevenir inseparables.

La ruta cinematogràfica prossegueix cap a Palamós, poble que conserva un bulliciós port pesquer. Truman Capote es va recloure en una de les seves cases el 1959 per acabar la seva novel·la més famosa, A sang freda que més tard duria a la pantalla Richard Brooks. Actualment, una placa assenyala el lloc on va viure l'escriptor, que va freqüentar la vila fins al 1962. Segons expliquen, va ser a Palamós on Capote va conèixer la notícia de la mort d'una de les seves millors amigues, Marilyn Monroe.

Un altre dels llocs associats al novel·lista nord-americà és l'hotel Trias, inaugurat el 1900 davant del passeig marítim. La taula de l'escriptor no és l'únic detall que recorda el pas de figures destacades per l'establiment, que també va allotjar David Niven i Ava Gardner.

A partir de Palamós, una carretera duu a Palafrugell, on es pot fer una breu escapada a la Bisbal d'Empordà, localitat coneguda per la seva rica indústria de ceràmica. Un modern mural de ceràmica decora avui el vestíbul de l'antic Cinema Mundial, un edifici modernista convertit en sala de cultura municipal.

Novament a la costa, Calella de Palafrugell és un altre dels petits pobles mariners que han conegut el pas dels equips de rodatge. Aquí, Antoni Ribas va rodar, el 1968, Paraules d'amor, protagonitzada per un jove Joan Manuel Serrat i per l'actriu italiana Serena Vergano.

Anys més tard, el 1977, venia a parar al poble Maria Schneider per protagonitzar Yo soy mía, pel·lícula basada en una novel·la de Dacia Mariani. La famosa protagonista d'El último tango en París, que compartia repartiment amb Paco Rabal i Stefania Sandrelli, es va allotjar a l'hotel Alga, encara que sembla que no va deixar un record gaire agradable del seu pas.

El mateix any, un equip molt diferent, encapçalat pel director Joseph Losey, es va assentar a Calella, envaint Ses Voltes i la platja de Port Bo, per rodar algunes escenes de Las rutas del sur. La pel·lícula, basada en una novel·la de Jorge Semprún, va tenir com a protagonista l'actor francès Yves Montand. I, novament, el nucli urbà d'aquesta localitat va aparèixer a la gran pantalla el 2004, en diverses escenes de Nubes de verano, dirigida pel lleonès Felipe Vega.

El trajecte continua per la vora del mar, passant per Tamariu, la platja del qual va servir d'escenari a la popular Manolito Gafotas, realitzada per Miguel Albaladejo i protagonitzada per Adriana Ozores.

Més al nord hi ha Begur, una altra de les destinacions fonamentals dels amants del setè art des que en el seu centre històric es van rodar, l'any 1959, algunes de les seqüències principals de la pel·lícula De repente, el último verano. El film presentava un repartiment que incloïa Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn i Montgomery Clift, sota la direcció d'una autèntica llegenda de l'època, Joseph L. Mankiewicz, i amb guió del dramaturg Tennessee Williams. La trama explicava una història edípica i plena d'ambigüitat. Les escenes rodades a Begur, on un personatge és perseguit per un grup de nois que el maten i, aparentment, el devoren en el castell de la localitat, va desencadenar les crítiques de la censura a l'Espanya de l'època. Finalment, Tennessee Williams es va haver de disculpar i va defensar el seu caràcter purament simbòlic. La pel·lícula va estar prohibida durant dues dècades, però, actualment, els veïns de Begur n'han recuperat el record, present també en nombroses fotografies preses durant el rodatge per Josep Carreras.

El recorregut pels escenaris de De repente, el último verano té els seus enclavaments més notoris al carrer de Sant Ramon, al costat de la torre del mateix nom, on té lloc l'escena de la persecució de Sebastian. Aquesta conclou, de forma tràgica, a les ruïnes del castell, que són, a més, un extraordinari mirador sobre el litoral i els teulats de Begur. A la pel·lícula apareix també el costerut carrer de Vera, en una escena on una angoixada Elizabeth Taylor observa la Mort asseguda al costat de la porta d'una casa.

La ruta cinematogràfica pel Baix Empordà s'aparta momentàniament de la costa per arribar a Pals, on el 1977 es van rodar algunes escenes de Borrasca, pel·lícula que narrava la vida d'un poble en els moments previs a la Segona República. Els protagonistes d'aquest drama costumista eren Antonio Ferrándiz, María Luisa San José i Teresa Gimpera, acompanyats per nombrosos veïns del poble i de la propera Torroella de Montgrí, que van fer d'extres.

Des de Torroella de Montgrí, una carretera duu directament a l'Estartit, on el 1958 es van rodar diverses escenes de La furia del mar, una pel·lícula d'aventures sobre la història d'un petrolier embarrancat en aquest accidentat litoral. En aquesta ocasió, els protagonistes eren Stanley Baker i el veterà Victor McLaglen, que el 1935 havia guanyat l'Òscar al millor actor principal pel seu paper a El delator, de John Ford. Durant la filmació, van intervenir en qualitat d'extres alguns pescadors de l'Estartit, que mai no van tenir ocasió de veure's a la pantalla, ja que la pel·lícula no es va estrenar a Espanya.

Molts anys després, el 1998, l'Estartit seria l'escenari d'algunes seqüències de La ciutat dels prodigis, pel·lícula de Mario Camus basada en la novel·la d'Eduardo Mendoza.