Banyoles

En els darrers anys, el sector serveis de Banyoles ha proliferat considerablement.

L’agricultura es dedica als conreus d'horta, als cereals, especialment blat i moresc, i al farratge. El conreu d'alls, típic del lloc, va substituir el de cànem des de la fi del segle XIX. La ramaderia es basa en bestiar porcí i boví; recentment s’hi han creat granges avícoles.

També cal destacar la indústria dedicada a l’alimentació, el tèxtil i la fusta.

Els orígens de Banyoles estan íntimament lligats amb el desenvolupament del monestir benedictí de Sant Esteve, a l’entorn del qual es va crear al segle IX. De fet, el cenobi va ser fundat a principis d’aquell segle per l’abat Bonit, amb l’autorització del comte Odiló de Girona.

Als segles IX i X el monestir va viure una època de prosperitat, sota la protecció dels reis francs Lluís el Piadós i Carles el Calb. També els comtes de Cerdanya i Besalú van erigir-se com a protectors del cenobi. Monjos de Banyoles van endegar l’any 977 el monestir de Besalú.

El cenobi banyolí comptava amb importants possessions, com el castell de Taià, Serinyà, Santa Creu de Calabuig i els priorats de Santa Maria de Finestres, Sant Marçal del Montseny i Sant Nicolau. El mateix castell de Calabuig, el de Porqueres i indrets com Usall, Miànigues, Merlant, Guèmol, Mieres i el Sallent, entre molts d’altres, van dependre de Banyoles fins al segle XIII.

La ciutat es va veure afectada pels terratrèmols de 1427 i 1428. L’any 1467, durant la guerra contra Joan II, va caure en mans de les tropes partidàries de la Generalitat, abans que comencessin el setge a Girona.

Durant el segle XVII la vila va ser atacada diverses vegades per les tropes franceses, i el 1709, durant la Guerra de Successió, van ser els soldats de Felip V els qui la van saquejar. Un segle més tard, els francesos la van conquerir de nou durant la Guerra del Francès.

La indústria va portar al segle XIX i principis del XX una nova època de prosperitat per a Banyoles, que va rebre el títol de ciutat el 1924. Els darrers anys, la vila ha estat nomenada capital de la comarca del Pla de l’Estany (1988) i subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fets que l’han rellançada cap al futur.

El cor de la localitat és un entramat de carrerons estrets, vies de pedra i placetes acollidores d'estil medieval per on un es perdria voluntàriament.

La plaça Major (segle XIII) és l'esplanada més important de Banyoles i està formada per edificis emblemàtics, originalment medievals, que s'han reformat amb el pas del temps.

Al centre del poble trobem l'església de Santa Maria de Turers, datada del 1017, un dels primers exemples d'arquitectura gòtica catalana.

La Pia Almoina és un palau gòtic que donava sostre a una institució benèfica que oferia roba i menjar als més necessitats. Al segle XIV s'hi va instal·lar la Universitat, i ara és la seu del Museu Arqueològic Comarcal.

Una altra construcció gòtica destacada és la Llotja del Tint, del segle XV, que funcionava com a fàbrica de tint de teixits aprofitant l'aigua provinent del rec Major de l'estany. Actualment a l'edifici hi ha una sala d'exposicions d'art contemporani municipal.

Podem visitar també l'únic tram de muralla que resta en peu, feta amb carreus de travertí. Al seus extrems hi ha dues glorietes gòtiques amb una forma hexagonal i una cúpula acabada per set pinacles.

No hem d'oblidar-nos de fer una parada a les placetes que ens anem trobant pel camí: la de Sant Pere, al costat de la Llotja de Tint, la plaça de la Font o la placeta del Monestir. Ni tampoc podem passar per alt algunes cases pairals de la localitat: Ca l'Ameller, el veïnat de Puigpalter, la torre d'en Tassi o la casa Can Puig de la Bellacasa.

Podem acabar la nostra passejada cultural pel carrer Major, que uneix la part antiga amb la vila nova, i que ara és una via comercial plena de botigues. La plaça Major, conjunt històric protegit, ha estat sempre un punt de trobada entre els habitants de la ciutat.

És agradable passejar vora l'estany, admirant les pesqueres, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric. A meitat del segle XIX van començar a edificar-se aquestes petites construccions, que en els seus inicis tenien la funció de facilitar la pesca. Més tard, algunes es van ampliar per poder guardar-hi una barca.

El monestir benedictí de Sant Esteve va esdevenir el centre al voltant del qual va anar creixent la vila antiga, a partir del segle IX. L'edifici que es pot contemplar actualment és d'estil neoclàssic.

Banyoles compta amb dos equipaments museístics de qualitat: el Museu Arqueològic Comarcal i el Museu Darder d'Història Natural, famós per haver allotjat en les seves sales un guerrer bosquimà dissecat.

El Pla de l'Estany és la comarca catalana més petita en extensió, però el seu territori ofereix moltes activitats de lleure a la natura.

Hi ha molts itineraris guiats, organitzats per l'Oficina de Turisme, com ara el camí a l'entorn de l'estany, a través del qual es descobreix la formació, la fauna i la flora d'aquestes aigües.

Podem també emprendre una marxa del castell de Roca a la torre de Briolf, una excursió fàcil i engrescadora que passa per diferents veïnats i per l'ermita de la Mare de Déu de Loreto.

Com a Destinació Turística Esportiva, a Banyoles es poden realitzar diverses activitats, en un entorn natural immillorable, entre les quals destaquen els cinc esports certificats: rem, natació, piragüisme, cicilisme i triatló.

L'hípica és també una molt bona alternativa per descobrir el paisatge de la localitat i els seus voltants.

Quant a festes, val la pena gaudir de la de Sant Antoni dels Burros, a mitjan gener, la processó de Corpus i la Fira de Sant Martirià, al novembre, que, com la primera, està relacionada amb els animals i el bestiar.