Barcelona

Barcelona, capital del Barcelonès i de la província homònima, s’emplaça a la costa mediterrània, en una plana d'uns cinc quilòmetres d'amplària limitada pel mar, la serralada Litoral (o de Marina) i els deltes del Llobregat, al sud, i, del Besòs, al nord. El pla, ocupat per la ciutat de Barcelona, en la major part urbanitzat, té una superfície de 60 quilòmetres quadrats i hi conflueixen dos grans eixos de comunicació: el Llobregat i la línia Besòs-Congost-Ter.

El clima de Barcelona és mediterrani litoral, amb temperatures mitjanes molt suaus al llarg de l’any, on intervé també la protecció que ofereixen les muntanyes de la serra de Collserola. Les pluges són força irregulars i poc abundants i les aporten els vents de llevant i ponent. Les precipitacions més intenses acostumen a produir-se durant la tardor i la primavera. Una característica destacable del clima barceloní és l’elevat índex d’humitat, especialment a l’agost i el setembre, i no tant al gener i al febrer. A l’estiu, la humitat provoca un augment de la sensació de calor. A l’hivern, el fred és intens. Els barris menys humits són els propers a Gràcia, i els més humits són els que superen els 200 metres d'altitud i els que es troben prop del mar.

Barcelona destaca pel sector serveis (financers, comercials, turístics...). De fet, la ciutat és un dels grans centres financers de l'Estat espanyol i de l’àmbit europeu, amb grans àrees d’oficines.

El petit comerç típicament barceloní, els grans centres comercials i l’elevada oferta lúdica, cultural i d’allotjament fan que el turisme tingui molta influència en els ingressos de Barcelona.

El port de Barcelona també té un paper important en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i del país, amb un trànsit comercial elevat. Així mateix, amb els creuers turístics dinamitza el sector serveis.

L'activitat industrial se centra especialment en el tèxtil, el paper i les arts gràfiques, l'alimentació i la pell.

El 218 aC es va fundar la colònia romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, que formava part de la Hispània Citerior, amb capital a Tàrraco, l'actual Tarragona. Anteriorment la zona havia estat habitada per la tribu ibera dels laietans i, també, pels cartaginesos comandats per Amílcar Barca.

La ciutat va ser conquerida pels musulmans el 703 i reconquerida el 801 pels francs. El comte Borrell II s'independitza de l'Imperi franc el 988 i converteix Barcelona en capital d'estat. S'obre un període de prosperitat gràcies al comerç marítim i a la important flota mediterrània.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó el comtat s'uneix al regne d'Aragó. Al segle XIII, en temps del rei Jaume I, es conquereixen els regnes de Mallorca i de València, i la ciutat construeix la segona muralla.

Amb el matrimoni de Ferran II i Isabel de Castella, el 1462, la Corona catalanoaragonesa s'uneix a la de Castella i Barcelona deixa de ser seu de la monarquia. Aquest fet coincideix amb el descobriment del Nou Món (1492) i el desviament dels interessos econòmics de la Mediterrània cap a l'Atlàntic, que va anar en detriment de la importància econòmica de Barcelona, que tenia prohibit el comerç amb les noves colònies.

La desfeta de la Guerra de Successió (1714) comporta l'abolició de les institucions i de les lleis catalanes i la prohibició de l'ensenyament del català. Malgrat tot, la ciutat continua creixent, i al segle XIX es derrueixen les muralles. L'emergent burgesia és la principal impulsora de l'Exposició Universal de 1888. Durant els primers anys del segle XX hi ha una important immigració, especialment amb les obres de l'Exposició Universal de 1929, de manera que es posa en marxa el Pla Cerdà per urbanitzar els terrenys al voltant de la ciutat i s'annexionen poblacions que avui són barris de Barcelona.

Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va fundar l'any 15 aC, en època de l'emperador August. Moltes restes d'aquella colònia romana són a pocs metres de la plaça de Sant Jaume, que precisament coincideix on hi havia, sobre el mont Tàber, el fòrum o plaça pública de l'antiga Barcino. S'hi poden veure vestigis de la primera muralla, de les portes d'entrada i de les torres de vigilància, d'algunes columnes i d'un temple.

També n'hi ha una bona mostra al Museu d'Història de la Ciutat, a la plaça del Rei, des d'on s'accedeix a unes importants restes arqueològiques excavades en una àrea de 4.000 metres quadrats.

L'esplendor econòmic que va viure la ciutat del segle XIII al XV, gràcies a un poder naval que la convertia en centre comercial de la Mediterrània, es reflecteix en una rica herència d'arquitectura romànica i, sobretot, gòtica. El Barri Gòtic, al centre de la ciutat, endinsa el visitant en un túnel del temps i el transporta a un passat esplendorós.

Entre les construccions religioses destaquen la catedral, la construcció de la qual va començar al segle XIII (tot i que la façana és de finals del XIX) i l'església de Santa Maria del Mar (segle XIV), que ofereix un bellíssim espai interior mostra de l'art gòtic català.

Entre les construccions civils s'ha d'esmentar la Llotja (segle XIV), que era la sala de contractacions comercials, i les Reials Drassanes (segle XIII), les més grans de l'època medieval que es conserven al món, que actualment allotgen el Museu Marítim.

A la plaça del Rei trobem el Palau Reial Major (amb el Saló del Tinell), la capella de Santa Àgata (segle XV) i la torre del Rei Martí (1555), entre altres construccions medievals.

El carrer de Montcada és un altre enclau que hom no es pot deixar perdre. Els palaus gòtics, amb els seus espectaculars patis, configuren un escenari especial on es barrejen museus, galeries i petites botigues amb encant. El Museu Picasso presideix aquesta via, on també es troba la galeria d'art Maeght.

Però si hi ha alguna cosa que ha fet que Barcelona sigui merescudament reconeguda al món és el Modernisme català. Arquitectes com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i, sobretot, Antoni Gaudí, van convertir la ciutat, entre finals del segle XIX i principis del XX, en una mena de museu a l'aire lliure, amb bells edificis, novedosos materials i elaborats elements decoratius.

La força del Modernisme es deu a l'empenta d'una poderosa burgesia emergent, amant de les arts i desitjosa de destacar, i també a l'inici del pla urbanístic de l'Eixample, que posava a disposició d'aquests burgesos un barri sencer per construir. A més, el Modernisme, que va coincidir amb la Renaixença, es va convertir en un dels símbols identificadors del fort catalanisme de l'època.

Moltes obres representatives del Modernisme són al barri de l'Eixample, com la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló, l'Hospital de Sant Pau, la Casa Terrades (les Punxes), la Casa Lleó Morera o la Casa Amatller. També trobem aquí la Sagrada Família, la inacabada obra de Gaudí. Al carrer de Balmes, ubicat en una antiga fàbrica tèxtil, es pot visitar el Museu del Modernisme Català.

Fora de l'Eixample hi ha altres obres destacables, com el Park Güell, el Palau de la Música Catalana, el Palau Güell, la Casa Bellesguard o la fàbrica Casaramona.

El final del segle XX va ser, arquitectònicament parlant, d'una gran riquesa per a la ciutat. Els arquitectes catalans hi van fer grans aportacions, com la seu de la companyia Gas Natural i la renovació del mercat de Santa Caterina d'Enric Miralles, el Palau de Congressos de Catalunya de Carles Ferrater, la renovació del Palau de la Música d'Òscar Tusquets, el centre comercial L'Illa Diagonal de Manuel de Solà-Morales i el gadità Rafael Moneo o el Teatre Nacional de Catalunya de Ricard Bofill.

Els Jocs Olímpics i el Fòrum 2004 van propiciar moltes més construccions que han esdevingut emblemàtiques, com el Palau Sant Jordi d'Arata Isozaki, les torres de telecomunicacions de Norman Foster (la del Tibidabo) i de Santiago Calatrava (la de Montjuïc), la gran escultura de bronze El peix de Frank Gehry, el pavelló del Fòrum de Herzog & De Meuron, el Centre de Convencions de Josep Lluís Mateo i el gratacel de 142 metres de la torre Agbar de Jean Nouvel.

L'oferta global museística és molt interessant i de gran riquesa patrimonial. Hi destaca el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb importants col·leccions que van des del romànic i el gòtic fins a les avantguardes del segle passat. Entre els monogràfics cal esmentar el Museu Picasso (un dels més visitats de la ciutat), la Fundació Joan Miró, el MACBA, la Fundació Antoni Tàpies o el més nou de tots, el moderníssim Museu del Disseny.

La ciutat és agradable per passejar, amb molts parcs, platges, avingudes amb arbres i carrers per a vianants, que conviden a gaudir de l'aire lliure i dels nombrosos dies assolellats.

Els carrers són força planers, excepte a la muntanya de Montjuïc i als barris del Tibidabo. A més, la majoria de zones d'interès per al visitant es concentren als districtes de Ciutat Vella i l'Eixample, de manera que desplaçar-se a peu és una bona opció. Els carrers per a vianants, les voreres amples i els carrils bici van, any rere any, guanyant espai als cotxes.

Hi ha poques ciutats del món que disposin d'un indret tan idoni per passejar com les Rambles. Es tracta de dos quilòmetres des de la plaça de Catalunya fins a l'estàtua de Colom, al port, plens de plataners, comerços, artistes ambulants, visitants i barcelonins.

Pel que fa a les zones verdes, el Parc de la Ciutadella és la més extensa de la Barcelona vella, amb atractius com els dos espais del Museu de Ciències Naturals i el Zoo.

La muntanya de Montjuïc, on es pot arribar amb telefèric i que ofereix espectaculars vistes sobre la ciutat, s'ha convertit en un importantíssim centre d'oci i cultura. Té fins a 22 jardins i parcs, a més de nombrosos museus, atraccions turístiques i l'Anella Olímpica.

Al nord-oest de Barcelona trobem el Parc Natural de Collserola, amb la muntanya del Tibidabo i moltes rutes senyalitzades per fer a peu o amb bicicleta. El Park Güell, una mena de bosc de fades dissenyat per Antoni Gaudí, també permet desconnectar del bullici de la ciutat.

Totes aquestes zones verdes, a les quals podríem afegir el Parc de l'Oreneta, són idònies per visitar amb infants. Altres visites per fer amb els més menuts són el parc d'atraccions del Tibidabo, l'Aquàrium, el Cosmocaixa, el Poble Espanyol o les clàssiques golondrines, unes embarcacions que surten del moll de la Fusta, recorren el port i naveguen fins a la zona del Fòrum. A més, si es consulta la cartellera, es poden trobar nombroses activitats per a nens, com teatre infantil, activitats esportives, tallers i festes.

El pla urbanístic desenvolupat per als Jocs Olímpics va trencar amb la dita que Barcelona vivia d'esquena al mar: es va construir un passeig marítim des de la Barceloneta fins a la Vila Olímpica, el Port Olímpic, el centre d'oci Maremàgnum al mig del port i es van arranjar les platges Sant Sebastià, la Barceloneta, Nova Icària, el Bogatell, Mar Bella i Nova Mar Bella. Amb el Fòrum de les Cultures es va completar el procés, condicionant noves platges i construint un nou port esportiu.

L'oferta comercial de Barcelona és molt abundant i variada. Als voltants de la catedral, en direcció a les Rambles, s'agrupen les botigues d'antiguitats i d'art. Els carrers més comercials del Barri Gòtic són els de Ferran, Portaferrissa i Portal de l'Àngel, als quals recentment s'ha afegit el carrer d'Avinyó i alguns del barri del Born, on hi ha els locals de roba més moderns i avantguardistes de la ciutat.

A l'Eixample es concentren les botigues de primeres marques i les galeries comercials, principalment al passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya, actualment una zona amb un gran nombre d'establiments de luxe i amb les botigues dels millors dissenyadors internacionals.

Entre les festes destaquen les de la Mercè, copatrona de la ciutat, que se celebren als voltants del 24 de setembre. Durant una setmana hi ha esdeveniments de tota mena, a totes hores, a tot arreu i per a tots els públics. La celebració clou amb un espectacle piromusical a les fonts de Montjuïc, que combina aigua, llum i so.

La Diada de Sant Jordi (23 d'abril), que coincideix amb el Dia del Llibre, és especialment vistosa a les Rambles, a la rambla de Catalunya i al passeig de Gràcia.

A l'estiu molts barris de la ciutat organitzen la seva festa major, de les quals sens dubte destaca la del barri de Gràcia, la segona quinzena d'agost, on nombrosos carrers són espectacularment decorats pels veïns.

Els festivals musicals són un altre dels grans atractius de la ciutat. El Sónar, o el Primavera Sound han apropat els sons més avançats al públic, que en moltes ocasions arriba d'altres països per no perdre's aquestes cites.

El Teatre del Liceu concentra l'activitat operística de la ciutat, però també es pot gaudir d'una àmplia oferta dedicada a les arts escèniques en general. L'Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Romea, el Teatre Lliure, les sales de l'avinguda del Paral·lel o altres locals de dimensions més reduïdes, constitueixen una molt bona xarxa d'equipaments d'aquest tipus.

A banda de comptar amb una gran nombre de mercats on adquirir els millors productes, Barcelona ofereix al visitant una inmensa llista de locals on poder tastar la gastronomia de qualsevol lloc del món. Bars de tapes, locals especialitzats en xocolata, restaurants dedicats als plats basats en el peix, establiments on descobrir la cuina de creació L'oferta és extensíssima i s'ha convertit en un reclam important per a tots aquells que arriben a la Ciutat Comtal.

Quant a mercats de vell, al dels Encants Vells (o Fira de Bellcaire) es pot trobar des de roba usada fins a objectes d'antiquari. El Mercat de Sant Antoni, per la seva banda, es transforma els diumenges en un mercat de llibres antics i d'objectes de col·leccionista. Completa així l'oferta que la ciutat posa a disposició de tots aquells que estimen la lectura, amb llibreries ben assortides i fires on trobar material nou i usat.