Bruc, el

El Bruc és un municipi de la comarca de l'Anoia que es troba situat al vessant occidental de la muntanya de Montserrat, a l'est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l'Anoia. Al terme hi ha una sèrie de petits turons margosos i és drenat per nombroses rieres, entre les quals les de Marganell i de Guardiola, que es dirigeixen al Bages, i les de Pierola i de can Dalmases, que es dirigeixen al Baix Llobregat.

El clima és d’interior, molt sec i amb temperatures extremes. Tant la primavera com la tardor són dues estacions molt curtes, i es passa de la primavera a l’estiu i de la tardor a l’hivern d’una manera força brusca. Hi ha força diferència de temperatura entre el dia i la nit, cosa que fa més suportable l’estiu. Els fenòmens d'inversió tèrmica faciliten les glaçades a l'hivern i les fan més freqüents.

La tardor és l’estació de l’any més plujosa i l’estiu la més seca, ja que la poca pluja que cau s’evapora amb molta facilitat. Les boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora, són característiques d’aquest territori. Domina a la zona el vent continental del nord-oest, fred a l'hivern i calent a l'estiu, que és un vent normalment sec. En canvi, el vent del sud-est és més temperat i és portador de pluja.

El Bruc té un origen prehistòric, com indica el sepulcre neolític trobat a la finca de Can Vallès. En els inicis la vila s’articulà al voltant del castell de la Guàrdia, documentat ja l’any 899.

Segons la llegenda, en aquesta població els francesos van aturar la invasió imminent de Catalunya. El seu llegendari timbaler va impedir l’avanç de les tropes enemigues en territori català durant la Guerra del Francès (1808-1814), que es produí arran de l’ocupació napoleònica de la Península. El Timbaler, fent retrunyir el so del timbal per les muntanyes del Bruc, va desfer el mite d’invencibilitat de les tropes franceses i desbaratà els plans de Napoleó.

En qualsevol cas, sí està documentada la victòria dels resitents que, malgrat una considerable inferioritat de condicions, derrotaren els invasors en els dos enfrontaments que tingueren lloc a la població el 6 i el 14 de juny de 1808.

La visita comença per l’església de Santa Maria del Bruc (segle XI), amb l’absis i campanar romànics, planta gairebé circular i unes interessants pintures murals. Després es poden visitar dos edificis d’estil modernista: Can Casas (1899), construït per l’arquitecte Cristòfol Cascante (deixeble de Gaudí), que actualment acull dependències municipals, i Can Diez (1916).

Finalment, convé visitar el monument a la Batalla del Bruc i el Museu de Geologia, Paleontologia i Prehistòria, que ofereix una petita mostra d’arqueologia local.

La vila és punt de partida per a diverses rutes de natura. Així, podem fer excursions a peu o amb bicicleta de muntanya pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, o seguir alguna de les rutes de senderisme senyalitzades.

Destaca la ruta a peu PR-C 78, que entra al parc natural per Can Maçana, continua pel coll de Guirló, el refugi Vicenç Barbé, la coma dels Naps de Dalt, el torrent de Migdia, el Camell de Sant Jeroni i baixa pel camí dels Francesos fins a l’església de Santa Maria del Bruc.

El torrent de Migdia és un indret natural amb diversos ressalts i salts aeris de fins a quinze metres.

Una altra bona excursió és pujar al collet del Guirló, on hi ha les restes del castell de la Guàrdia.

La balma de Can Solà és una immensa cova preparada per practicar-hi l’escalada, que disposa de dotze vies instal·lades i té una font a l’interior.

A mitjan agost se celebra la festa major, encara que la festa més grossa, la Festa del Timbaler, té lloc el dissabte després del 6 de juny, quan es commemora la victòria contra els francesos.