Camin Reiau. Un recorregut ple d'història

El Camin Reiau recupera aquest recorregut mil·lenari que servia de comunicació entre les diferents poblacions de la Val d'Aran.

El Camin Reiau recorre 150 quilòmetres a través dels 33 pobles de la Val d'Aran. És una ruta nova i antiga a la vegada. Nova, perquè s'acaba de recuperar el trajecte, i antiga perquè, com a Via Augusta, ja la utilitzaven els romans. El punt de partida és Vielha e Mijaran, la capital de la comarca. Segueix cap a Salardú, on hi ha l'església de Sant Andreu, una fusió de l'estil romànic i del gòtic, que acull a l'interior el famós Crist de Salardú, del segle XII. Després passa per Montgarri, un poble abandonat durant els anys seixanta, on només queden el santuari i un refugi, i el pla de Beret, amb els rius Noguera Pallaresa i Garona.

La ruta continua per la població de Bagergue, on hi ha el Museu Etnològic Eth Corrau; Vilamòs, amb una església que conté restes romanes dels segles IV i V, i Unha, amb un museu dedicat a la neu i en què els visitants poden veure com eren les antigues cases araneses. Altres pobles que mereixen una menció especial són Arties, amb dues esglésies, Sant Joan i Santa Maria, i algunes de les cases renaixentistes més notables de la vall, i Bausen, conegut per la seva fageda mil·lenària, el bosc de Carlac, famós per les vistes que ofereix sobre la vall de Toran i per la llegenda dels amants de Bausen.

De fet, la ruta consta de deu etapes que transcorren entre els diferents pobles de la vall: de Vielha a Salardú, de Salardú a Montgarri, de Montgarri a Arties, d'Arties a Montcorbau, de Montcorbau a Arres de Jos, d'Arres de Jos a Canejan, de Canejan a Era Honeria, d'Era Honeria a Bausen, de Bausen a Bossòst i de Bossòst a Vielha.

Un passeig per la flora i la fauna de la Val d'Aran

La Val d'Aran està poblada de boscos de pins, avets i avellanars, i prats alpins i subalpins, amb el rododendre com a planta estrella. Pel que fa a la fauna, el caminant pot contemplar-hi des de majestuoses àguiles reials i trencalossos fins a marmotes, a l'estiu, i cérvols comuns, a la tardor.