Castell-Platja d'Aro

Aquest municipi turístic de la Costa Brava està situat al nord-est de la ciutat de Barcelona i al sud-est de la ciutat de Girona. El terme de Castell-Platja d’Aro, a la zona geogràfica de la Costa Brava, està format per Castell d’Aro, situat a l’interior; Platja d’Aro, el centre econòmic i administratiu del municipi, i s’Agaró, a tocar de Sant Feliu de Guíxols. El municipi s’estén per l’extrem oriental de la vall d’Aro, una plana ben estreta solcada pel Ridaura, entre les muntanyes meridionals del massís de les Gavarres i la serra de Cadiretes.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi. Arreu de Platja d’Aro hi ha comerços, restaurants, hotels i una gran oferta d’oci diürna i nocturna.

La indústria, però, també és present en l’economia del municipi, especialment en el sector de la fusta, el metall i la nàutica.

L’actual municipi es va escindir, el 1858, del que anteriorment havia estat un sol nucli de població format pel conglomerat de Platja i Castell d’Aro i els termes de Santa Cristina d’Aro, Romanyà, Solius i Bell-lloc d’Aro.

El nucli format per Castell i Platja d’Aro (traçat al voltant del castell de Benedormiens, adjacent a l’església de Santa Cristina) va veure com la seva administració, en un principi centralitzada a Castell d’Aro, es desplaçava vers l’altre nucli, que encara a principis de segle era una barriada costanera de Fanals.

A partir dels anys vint, però, s’hi va implantar l’auge de la cultura de l’estiueig. Aquest fenomen, que va experimentar un imparable creixement exponencial any rere any, va arribar al punt culminant a la dècada dels cinquanta del segle passat.

Al municipi s’apleguen dos nuclis urbans que són en si mateixos un atractiu de primer ordre. El nucli històric de Castell d’Aro, el més antic de la localitat, articulat al voltant del castell medieval de Benedormiens, està declarat des del 1996 Bé d’Interès Cultural Nacional. Aquest castell, situat al carrer del Carme, data del segle XI, i és la gran construcció medieval de Platja d’Aro, juntament amb l’annexa església de Santa Maria, d’estil gòtic i una sola nau.

L’altre focus rellevant és el nucli de S’Agaró, planificat a principis del segle XX (1920) com a urbanització per a la burgesia de l’època i construït seguint patrons d’estil noucentista. Avui dia és també Bé d’Interès Cultural Nacional i acull algunes de les edificacions més esplèndides i luxoses de la zona.

El símbol per excel·lència de Platja d’Aro és el Cavall Bernat, un monument monolític situat a l’accés nord del municipi, que presenta una curiosa etimologia, ja que el nom original no era cavall (amb què guarda poques similituds), sinó carall, forma arcaica per designar el fal·lus. Aquest monument donà nom a una de les colles d’havaneres més cèlebres de la història recent a Catalunya, liderada pel mestre Ortega Monasterio, autor d’El meu avi.

Platja d’Aro disposa d’un privilegiat perímetre de costes. Es pot optar per les platges més concorregudes i populars, perfectament equipades amb tots els serveis, i que són el punt de trobada dels visitants que busquen aigües més tranquil·les i platges de sorra fina. Les dues més reconegudes són la platja de Sa Conca i la platja d’Aro.

Una alternativa són les cales, racons de tranquil·litat envoltats de natura, com les cales de Pedrosa, Rovira o Vilaret.

Una molt bona opció per admirar la bellesa dels paisatges és vorejar-les pel camí de ronda, una sendera litoral lleugerament elevada que va des de la cala Rovira fins a la platja de Calonge.

També es pot gaudir de l’aigua i del lleure sense trepitjar la platja: a Platja d’Aro hi ha el degà dels parcs aquàtics de la Costa Brava, el Magic Park, al qual cal afegir el parc d’Aquadiver, construït posteriorment.

La vitalitat del municipi queda reflectida en el Carnaval, una cita ineludible que ha valgut al municipi formar part del conjunt de ciutats carnavalesques amb més tradició del món. Són de sobres conegudes les seves rues, comparses, balls i actes lúdics. Però tampoc cal oblidar altres actes festius molt populars, com la Festa de la Cervesa (a mitjan octubre) o el Mercat Medieval (a finals d’agost).

A Castell d’Aro, hom pot acostar-se a la bassa del Dofí, al costat del parc de bombers. Es tracta d’un estany artifical que es va construir per a les aus. Hi ha un punt d’aguait que permet observar perfectament els animals que s’arriben fins aquí.

- El Festival Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.

- La vall dels Molins, a Sant Antoni de Calonge.

- El dolmen de la cueva de Daina, a Santa Cristina d’Aro.