Catedral de Barcelona. Catedral de la Santa Creu

Excepte la façana -construïda a finals del segle XIX amb estil neogòtic- la resta de l'edifici és d'entre els segles XII i XV, i és d'estil gòtic. A l'interior hi ha tres naus que destaquen per la seva amplitud i alçada gràcies als esvelts pilars característics del gòtic català.

La catedral de Barcelona, també coneguda com la Seu, està dedicada a la Santa Creu i a la patrona de Barcelona, santa Eulàlia, qui hi és enterrada. Des del pla de la Seu veiem la part més moderna, la façana, que fou construïda a finals del segle XIX amb estil neogòtic per Josep Oriol Mestres i August Font segons uns dibuixos del segle XV. Està molt ornamentada, amb gàrgoles, un acurat treball en pedra i un cimbori.

La resta de l'edifici es va iniciar a finals del segle XII, durant el romànic, però es va enllestir al segle XV i l'estil que hi predomina és el gòtic. L'exterior, a part de la façana, és sobri, sense més ornamentació que els contraforts verticals i les torres octogonals. A l'interior es veuen tres grans naus de quasi la mateixa altura, que destaquen per l'amplitud i alçada gràcies als esvelts pilars, característica del gòtic català.

La catedral és un dels pocs temples que no va ser assaltat pels anarquistes durant la Guerra Civil, de manera que gran part de la decoració interior n'és l'original.

Una de les capelles laterals està dedicada al Crist de Lepant, amb una bella volta estelada a una altura de vint metres, a on es custodia la creu de la galera de Joan d'Àustria, el vaixell insígnia de la flota que va lluitar a la batalla de Lepant el 1571. A la talla de fusta, el Crist crucificat està decantat cap a la dreta, gest que segons la llegenda va fer per esquivar una canonada durant la batalla.

També són interessants la cripta de Santa Eulàlia i la capella de Santa Llúcia, antiga capella anterior a la construcció gòtica. Hi ha un ascensor que puja als sostres de la catedral, des d'on es té una excel·lent vista dels carrerons que formen el Barri Gòtic, la façana marítima i tota la ciutat.

La porta de Sant Iu, bona mostra del gòtic català, dóna accés al claustre, un agradable indret ple d'arbres on hi ha un llac amb tretze oques. Sempre hi ha el mateix nombre d'oques, que simbolitzen l'edat de santa Eulàlia i els martiris que va patir per professar la fe cristiana.

En una de les cantonades del claustre hi ha un sortidor d'aigua amb una figura de sant Jordi a on durant la celebració del Corpus es practica l'antiga tradició de l'ou com balla, consistent a situar un ou sobre el sortidor i veure com "balla" mogut per l'aigua.

Just a davant la catedral, al pla de la Seu, se solen ballar sardanes els dissabtes i diumenges, i durant el desembre s'hi celebra la tradicional Fira de Santa Llúcia, de motius nadalencs.

La catedral de la Santa Creu estableix un ampli horari d'obertura per al visitant.