Catedral de Sant Pere. Vic

Té una barreja d'estils, des del romànic fins al neoclàssic, passant pel barroc i el gòtic. La seva façana es caracteritza per les tres portades sota una rosassa central, amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral.

La catedral de Sant Pere, al centre històric de Vic, presenta una barreja d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic. Així, per exemple, el campanar és romànic, mentre que el claustre i el retaule major són d'estil gòtic i la capella de San Bernat és barroca. Des del 1781 fins al 1803 va ser transformada i es va ampliar en estil neoclàssic.

La façana de la catedral es caracteritza per les tres portades sota una rosassa central, amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral.

A l'interior, les naus són espaioses i estan decorades amb un conjunt pictòric de gran interès artístic i iconogràfic que representa el misteri de la redempció, obra de Josep Maria Sert, feta entre el 1926 i el 1930. En el mur de la girola es conserva el retaule primitiu major, que l'escultor Pere Oller va fer entre el 1420 i el 1427 i que va dedicar a la Verge i a sant Pere.

El claustre primitiu es divideix en dos pisos. L'inferior és romànic, del segle XII. El superior és gòtic, del segle XIV, i va ser construït pels mestres Despuig, Lardenosa i Valls.

El claustre baix obre la sala capitular, consagrada el 1360. És de planta rectangular i està cobert per una volta octogonal amb un petit absis quadrat al fons. Al mig s'hi pot veure l'escultura del filòsof català Jaume Balmes, esculpida per Josep Bover el 1865.