Conjunt Històric de Durro

Municipi annexionat a la vall de Boí des del 1965, és el poble que millor representa la idiosincràsia d'aquest vall, tant per la preservació del romànic de l'església de la Nativitat i de l'ermita de Sant Quirc com per l'estructura urbana del terme, que manté intacte l'aspecte de vila ramadera.

Durro és considerat el poble que defineix millor la Vall de Boí, tant per la preservació del romànic, visible a l'església de la Nativitat i a l'ermita de Sant Quirc, com per l'estructura urbana del terme, que ha aconseguit mantenir intacte el caràcter de vila ramadera. Les esglésies de la localitat van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.

Això es tradueix en un conglomerat d'edificacions que inclouen cases esglaonades, carrers més amples que les viles medievals de la zona i edificacions més disperses. Presenten una varietat decorativa exterior força considerable: balconades amb taulons laterals i finestrals balconers o sense, a més de la típica construcció de pedra vista amb teulades de pissarra força pronunciades.

Es conserven força masos antics d'indubtable interès, reconvertits en molts casos en habitatges de turisme rural: Casa Garbot, Casa Marqués o Casa Xoquin, per exemple. Va ser un municipi independent fins a l'any 1965, data en què va ser annexionat a la Vall de Boí.