De l'Eixample fins a Gràcia, fotograma a fotograma

Aquesta ruta connecta els monuments més emblemàtics de Barcelona que han servit de teló de fons per a diverses pel·lícules. 

La ruta cinematogràfica per la Barcelona decimonònica s'inicia a la plaça de Catalunya, lloc on conflueixen l'ambient popular de les Rambles i l'elegància modernista del passeig de Gràcia.

La mateixa plaça ha estat testimoni del pas de les càmeres durant el rodatge d'algunes escenes de Biutiful, la pel·lícula d'Alejandro González Iñárritu interpretada per Javier Bardem. El realitzador mexicà, que va elegir nombroses localitzacions a Barcelona, es va trobar a la plaça de Catalunya amb un imprevist quan rodava una escena amb venedors ficticis de top manta. En ple rodatge, un policia local va fer passar un mal moment a un dels actors, creient que era un autèntic venedor il·legal.

Des d'aquesta mateixa plaça val la pena apropar-se a la plaça de la Universitat, on es va ambientar una de les escenes de Salvador, el film de Manuel Huerga basat en la vida i la mort del jove anarquista Salvador Puig Antich. La cinta, rodada el 2005, va obligar a tallar la plaça per dur a terme una de les seqüències més complicades, la d'una manifestació que enfrontava a grups d'estudiants amb la policia. El fet que el film estigués ambientat als anys setanta va exigir suprimir les marquesines i esborrar les senyals de circulació en el paviment.

La puixança de la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX va quedar reflectida en alguns dels grans cinemes de l'època, molts d'ells desapareguts. Un dels més espectaculars i que encara continua d'empeus és el Coliseum, la façana monumental del qual es troba en el número 595 de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre la plaça de la Universitat i el passeig de Gràcia. Va ser erigit als anys vint i està flanquejat per dues grans torres i coronat per una cúpula, que li donen un aire una mica catedralici. L'edifici ha estat present en escenes de diferents pel·lícules, com La ciutat dels prodigis, que ret homenatge a la Barcelona de l'època, o Savage Grace, pel·lícula de Tom Kalin protagonitzada per Julianne Moore on abunden les escenes rodades en diferents localitzacions de la ciutat.

L'elegant interior del Coliseum l'ha convertit, a més, en el lloc ideal per a alguns esdeveniments cinematogràfics, com la presentació mundial, l'abril del 1999, de Todo sobre mi madre. L'esdeveniment, en el qual van estar presents el director, Pedro Almodóvar, i bona part dels intèrprets, anticipava l'afortunada carrera d'aquest film que s'acabaria enduent l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera d'aquell any.

Justament, un dels moments d'aquesta cinta es va rodar en un altre escenari molt proper, el del teatre Tívoli, que obre les seves portes en el número 8 del carrer Casp, a sota d'una bonica marquesina de ferro i vidre. És aquí on Cecilia Roth, una de les protagonistes de Todo sobre mi madre, compra una entrada per assistir a la representació d'Un tramvia anomenat desig. El seu interior, amb una decoració de motius vegetals i motllures daurades, denota l'antiguitat de l'edifici, de 1917.

Un altre dels edificis consagrats a l'espectacle i que guarden part de la memòria cinematogràfica de Barcelona és el cinema Comèdia, que es troba a l'inici del passeig de Gràcia. Aquest bulevard, que va ser elegit com a enclavament residencial per la burgesia de finals del segle XIX i començaments del XX, ha adquirit una esplendor extraordinària en les darreres dècades. La rehabilitació de nombrosos edificis modernistes, entre ells les cases Milà i Batlló, d'Antoni Gaudí, ha multiplicat la fotogènia del passeig, que ha rebut la visita freqüent dels equips de rodatge. En les seves voreres s'han creuat històries tan diferents com Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, rodada per Paco Mir el 2003, i Yo soy la Juani, realitzada per Bigas Luna tres anys després.

Un dels darrers homenatges cinematogràfics al passeig de Gràcia va ser el rodatge de diverses preses de Vicky Cristina Barcelona, on Woody Allen va triar la inconfusible façana ondulada de la casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera. El director novaiorquès va fer, a més, una breu escapada a la propera Rambla de Catalunya, que apareix en un altre moment de la pel·lícula. Aquest bulevard ha merescut també l'atenció d'altres cineastes com Jaume Balagueró i Paco Plaza, que el van elegir per a algunes escenes de Rec 2. Concretament, un dels edificis que s'alcen entre els carrers Diputació i Consell de Cent es va convertir en el protagonista d'aquesta fantasia terrorífica sobre una casa que, com en la primera part, Rec, es veia envaïda per un virus semblant a la ràbia.

Des de la Rambla de Catalunya, la ruta continua cap al barri de Gràcia, tot travessant l'avinguda Diagonal. El seu ambient popular ha estat elegit amb molta freqüència com a decorat urbà per a diferents històries cinematogràfiques. És el cas d'El embrujo de Shangai, pel·lícula rodada per Fernando Trueba el 2002 i protagonitzada per Fernando Fernán Gómez, Ariadna Gil i Eduard Fernández. El film de Trueba, basat en la novel·la de Juan Marsé, evocava alguns racons del barri, com la plaça Rovira, on s'alçava el cinema del mateix nom.

En un altre dels racons del barri, la plaça de Gal·la Placídia, obrien les seves portes les populars atraccions Caspolino, que disposaven d'una sala de jocs, futbolins i autos de xoc. Aquestes atraccions, tancades recentment, van ser utilitzades per Cesc Gay a la seva cinta A la ciutat.

En el laberint que conforma el barri de Gràcia transcorren diverses escenes d'Animals ferits, rodada per Ventura Pons el 2005, amb un repartiment que incloïa a José Coronado i Aitana Sánchez-Gijón.

Una de les històries immortalitzades per la literatura i el cinema, La plaça del Diamant, gira al voltant d'aquesta recollida quadrícula en la que transcorria la vida de la Colometa, l'inoblidable personatge encarnat per Sílvia Munt. El film, realitzat per Francesc Betriú l'any 1982, era una adaptació fidel de la novel·la de Mercè Rodoreda i narrava la vida d'una dona durant la Guerra Civil i en el trist ambient de la postguerra. La mateixa Sílvia Munt, anys més tard, va tornar al barri de Gràcia per rodar la seva pel·lícula Pretextos, en la qual treballava a més com a actriu, juntament amb Laia Marull. La plaça de Joanic va servir de decorat natural per a bona part d'aquest film, realitzat l'any 2006.

La ruta continua per la travessera de Gràcia fins a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la fundació del qual es remunta a començaments del segle XV. El creixement de la ciutat va obligar a la creació d'un nou edifici, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El segell del modernisme és visible en el complex hospitalari, que inclou diversos edificis i ha tingut una presència freqüent en la gran pantalla. Una de les més recents és Les maletes de Tulse Luper, dirigida pel britànic Peter Greenaway l'any 2003.

També Woody Allen va incloure l'hospital en els seus escenaris de Vicky Cristina Barcelona, concretament en una escena on apareixen dues de les protagonistes, Scarlett Johansson i Rebecca Hall, a l'escalinata d'accés.

Des de l'edifici, la darrera escala en aquesta ruta cinematogràfica per l'Eixample és el temple de la Sagrada Família, possiblement l'obra inacabada més famosa del món i una de les icones turístiques i cinematogràfiques de Barcelona. Molts directors s'han rendit a la força visual d'aquest temple, iniciat a finals del segle XIX i amb el segell característic d'Antoni Gaudí, tant en el disseny de les seves torres com en la seva façana. Justament aquesta façana és la que contempla el personatge de Cecilia Roth en el seu trajecte nocturn a Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar.

Davant de la mateixa façana es trobaran dues de les parelles protagonistes de Manuale d'amore 2 durant el seu recorregut turístic per Barcelona. I a Una casa de locos, una altra parella gaudirà de les panoràmiques de la ciutat des d'una de les torres de la façana nord.

El propi Gaudí ha merescut l'atenció d'alguns cineastes, com el nord-americà John Alaimo, que va rodar en els anys setanta Antoni Gaudí, una visión inacabada, en la qual l'arquitecte era interpretat per José Luis López Vázquez. La pel·lícula se centrava en els darrers dies de la vida de l'arquitecte de la Sagrada Família, fins que va morir l'any 1926, atropellat per un tramvia. Les seves restes descansen a la cripta d'aquest temple modernista.