De Sitges fins al delta de l'Ebre a la gran pantalla

El litoral sud de Catalunya, amb els paisatges de la Costa Daurada de fons, ha estat plató de cinema en més d'una ocasió. La ruta permet descobrir les millors localitzacions.

La ruta s'inicia a Sitges, la bonica localitat de la costa de Barcelona considerada com un dels grans platós cinematogràfics de Catalunya. Escenaris com la platja i el centre històric han tingut una presència freqüent en la gran pantalla des de mitjan segle passat.

Un dels primers títols amb localitzacions a Sitges que van assolir certa popularitat va ser Carola de día, Carola de noche, una comèdia dirigida per Jaime de Armiñán a finals dels anys seixanta. La protagonista era la cantant Marisol, que ja havia deixat enrere la seva època de nena prodigi, acompanyada per Tony Isbert i José Sazatornil, Saza. Pocs anys després, Narciso Ibáñez Serrador va elegir escenaris d'aquesta localitat per a la seva coneguda ¿Quién puede matar a un niño?, una història de terror que va assolir un gran èxit a la seva època.

Un altre dels títols de les darreres dècades en què apareixen seqüències rodades a Sitges és La muchacha de las bragas de oro (1980), pel·lícula basada en la novel·la de Juan Marsé, protagonitzada per Victoria Abril i dirigida per Vicente Aranda.

Més recentment, el director gallec Beda Docampo es va fixar en Sitges per concloure la seva pel·lícula Quiéreme, protagonitzada per Ariadna Gil, Darío Grandinetti i Juan Echanove. Álvaro Begines també va centrar part de la seva comèdia ¿Por qué se frotan las patitas? a la platja i el passeig marítim d'aquesta localitat.

El 2007, el restaurant el Vivero, amb la seva terrassa amb vidrieres sobre la platja de Sant Sebastià, era el lloc de rodatge d'una seqüència de Savage Grace, que reunia a Julianne Moore i Belén Rueda.

L'ambient de bohèmia aristocràtica de Sitges va ser molt oportú per al rodatge d'algunes escenes de La Bella Otero. Aquesta minisèrie de televisió, protagonitzada per Natalia Verbeke i Asunción Balaguer, se centrava en la vida de la famosa Otero, que va regnar en els escenaris a començaments del segle XX.

Els vincles de la localitat amb el cinema s'evidencien, a més, en el famós Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebra des del 1968. En els seus inicis va néixer com una setmana internacional consagrada al cinema fantàstic i de terror, i durant molts anys va ser un referent obligat per als afeccionats al gènere. Amb el canvi de mil·lenni, el festival va ampliar les seves seccions i avui ha passat a formar part del circuit de grans certamens que se celebren a Europa.

En un racó del centre històric, sobre un petit turó que dona a la platja de Sant Sebastià, el monument que representa una gran càmera cinematogràfica rendeix homenatge als quaranta anys del festival.

Vorejant la costa s'arriba a Vilanova i la Geltrú, en la rambla principal de la qual hi ha alguns dels edificis de finals del segle XIX i començaments del XX més emblemàtics de la ciutat. Justament en aquella època i aquells escenaris està ambientada La ciutat cremada. Aquesta pellícula d'Antoni Ribas, rodada el 1977, tenia un repartiment que incloïa a Ovidi Montllor, Núria Espert, Adolfo Marsillach, Ángela Molina i José Luis López Vázquez.

Un dels edificis més antics de la rambla és el Teatre Principal, una construcció de 1835 amb una elegant façana. El teatre ha servit també com a sala de cinema i, gràcies a la seva reforma recent, manté la seva vocació com a lloc per a espectacles audiovisuals.

Una visió més moderna de la ciutat és la que ofereix Entre viure i somiar, comèdia rodada el 2005 per Alfonso Albacete i David Menkes, protagonitzada per Marta Etura, Carmen Maura i Alex Brendemühl.

En els darrers anys, la Vilanova del segle XIX ha tornat a la gran pantalla gràcies a El coronel Macià, rodada per Josep Maria Forn. Aquest film recrea la vida de l'il·lustre polític que va ser el primer president de la Generalitat durant la Segona República. El personatge de Francesc Macià, nascut a Vilanova l'any 1859, va ser interpretat per Abel Folk.

Novament en ruta, el trajecte pel litoral ens duu fins a Torredembarra, lloc de naixement del popular director Bigas Luna, conegut per films com Jamón, jamón, Las edades de Lulú, Volavérunt o Yo soy la Juani, que va rendir homenatge a les platges de la seva vila natal a La teta i la lluna, rodada el 1994.

Des d'aquesta població es pot fer una escapada al monestir de Santa Maria de Santes Creus, un esplèndid cenobi del segle XII que forma part de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya i que va servir com a escenari privilegiat per a algunes seqüències d'El Greco, protagonitzada per Laia Marull i Juan Diego Botto.

Novament a la costa, ens hem d'aturar a Tarragona capital, que apareix a la gran pantalla des de fa dècades. Una de les primeres pel·lícules que van utilitzar escenaris urbans tarragonins va ser La gran familia. Aquesta comèdia, rodada el 1962 per Fernando Palacios, estava protagonitzada per alguns dels millors actors de l'època, com Pepe Isbert, Alberto Closas, José Luis López Vázquez o Amparo Soler Leal.

El 1993, el port de Tarragona, més exactament l'anomenada Escala Imperial, es va convertir en un dels llocs elegits per al rodatge de Monturiol, el senyor del mar, dirigida per Francesc Bellmunt i protagonitzada per Abel Folk. La vida de l'inventor del submarí, nascut a Figueres el 1819, va ser duta al cinema amb un gran desplegament de mitjans tècnics i moltes localitzacions, que incloïen també Cadaqués, Vilanova i la Geltrú, Sitges i Canet de Mar. La maqueta utilitzada en el film, una fidel reproducció del famós Ictíneo, es conserva actualment en el museu Marítim de Barcelona.

L'any 2001, Tarragona es va convertir novament en plató per a Los pasos perdidos, una història de l'exili protagonitzada per Federico Luppi, Irene Visedo i Concha Velasco. Més tard, una trama molt diferent utilitzava escenaris de la ciutat i el seu centre històric per ambientar Últimos días del mundo, una pel·lícula francesa que narra el recorregut sentimental d'un home deu dies abans que s'acabi el món, el 1916. El repartiment d'aquesta cinta inclou a Sergi López, actor nascut a Vilanova i la Geltrú, que ha assolit una gran rellevància en l'escena europea i ha treballat a les ordres de directors com Guillermo del Toro i Stephen Frears.

Tarragona rendeix, a més, homenatge al cinema cada any a través del seu Festival Rec, consagrat a la creació audiovisual i que es celebra des del 2001.

Sortint d'aquesta població, la ruta continua fins a Salou, on Luis Lucía va rodar, el 1962, Canción de juventud, una comèdia musical que va suposar la primera aparició a la pantalla d'una jove Rocío Dúrcal. El 1976, Salou va tornar al setè art de la mà de Roberto Bodegas, que va ambientar en aquesta localitat algunes escenes de Libertad provisional, amb un repartiment encapçalat per Patxi Andión i Concha Velasco.

Als afores d'aquest nucli, el polígon i centre comercial de les Gavarres va servir com una de les principals localitzacions per a Yo soy la Juani, pel·lícula de Bigas Luna que va suposar el llançament d'una actriu desconeguda fins aleshores, Verónica Echegui. A la propera localitat de Reus, concretament a la seva estació de tren, es van rodar les escenes finals d'aquesta pel·lícula, en la qual també intervenia Dani Martín, líder del grup musical El Canto del Loco.

Un dels llocs més emblemàtics de Reus durant el segle XIX va ser el teatre Fortuny, un esplèndid edifici erigit el 1882 i que durant més d'un segle va exercir de gran escenari de la localitat. Després d'unes ambicioses reformes en els anys vuitanta, va recuperar el seu caràcter de sala de teatre i espectacles de música, òpera i dansa, i va servir per ambientar algunes escenes d'Últimos días del mundo.

La següent etapa del recorregut cinematogràfic per Tarragona ens duu fins al delta de l'Ebre. La punta del Fangar, un dels paratges més atractius de l'àrea, es va convertir en un paisatge del desert a Sáhara, superproducció protagonitzada per Matthew McConaughey i Penélope Cruz. El far del Fangar, una senzilla construcció blanca presidida per dunes, va aconseguir crear una atmosfera molt africana per a aquesta cinta d'aventures. Al sud del Delta, Alcanar va aparèixer a la gran pantalla a la pel·lícula Gràcies per la propina, rodada per Francesc Bellmunt el 1997, amb un repartiment en el qual figuraven Santiago Ramos i Juli Mira.

L'última escala en aquesta ruta és Tortosa, la gran ciutat monumental riberenca de l'Ebre. Al costat del riu, just als peus del bonic mercat municipal, es va situar una escena d'El perfum, història d'un assassí, que va comptar amb nombroses localitzacions a Catalunya. L'equip de rodatge de Tom Tykwer va recrear un vell mercat del segle XVIII al costat del riu.