Del Camp Nou al monestir de Pedralbes, pel·lícula a pel·lícula

El trajecte per la Barcelona que s'estén a tots dos costats de la Diagonal, en el seu darrer tram, es pot iniciar a la plaça de Francesc Macià. 

El trajecte per la Barcelona que s'estén a tots dos costats de la Diagonal, en el seu darrer tram, es pot iniciar a la plaça de Francesc Macià. A prop, en el número 33 de l'avinguda de Sarrià, es trobaba la sala de projeccions de la Filmoteca de Catalunya, que depèn del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i està destinada a tasques de recuperació, arxiu i exhibició del patrimoni cinematogràfic i audiovisual. Aquesta institució, que ha complert recentment 25 anys, promou cicles de cinema de diferents nacionalitats, pel·lícules d'autor i retrospectives dels temes més variats.

Novament a la plaça de Francesc Macià, val la pena apropar-se al Turó Parc, un espai que allotja un jardí botànic, amb arbres imposants i un estany amb nenúfars. El parc, dissenyat en els anys trenta sobre un gran solar en el qual s'alçava un parc d'atraccions, s'integra a la perfecció en un entorn en el qual predominen els edificis del segle XIX. Aquest espai ha servit com a decorat natural per a algunes pellícules.

Aquest és el cas de Savage Grace, dirigida per Tom Kalin el 2006 i amb un repartiment que comptava amb la nord-americana Julianne Moore, nominada a l'Òscar en diverses ocasions.

Una altra de les pellícules que es van ambientar en el Turó Parc va ser Desierto Sur, dirigida el 2007 pel xilè Shawn Garry i protagonitzada per la seva compatriota Carolina Varleta i per l'espanyola Marta Etura. En aquesta road movie, Etura fa el paper de Sofía, una noia que viu a Barcelona i que viatjarà a un racó remot de Xile per dur-hi les cendres de la seva mare.

Des del Turó Parc, val la pena fer una escapada al dipòsit pluvial Bori i Fontestà, situat a sota del carrer del mateix nom. Aquest dipòsit forma part de la xarxa de collectors d'aigua de pluja destinats a acumular l'aigua per tal d'evitar les inundacions de les zones baixes de la ciutat. Aquesta obra d'enginyeria, amb una capacitat equivalent a 27 piscines olímpiques, no va passar desapercebuda per a les càmeres de Fausto 5.0, dirigida per Àlex Ollé el 2001, amb un repartiment que comptava amb Miguel Ángel Solá, Eduard Fernández i Najwa Nimri.

Un altre escenari proper que també ha cridat l'atenció dels cineastes és el mercat de Galvany, un edifici iniciat el 1868 i ornamentat amb una elegant façana i vidrieres modernistes. El caràcter popular d'aquest mercat encaixava bé amb la trama d'Anita no perd el tren, pellícula rodada per Ventura Pons l'any 2000, amb un repartiment encapçalat per Rosa Maria Sardà i José Coronado. El director barceloní ha demostrat certa debilitat pels escenaris d'aquest districte, Sarrià-Sant Gervasi, que s'estén al nord de l'avinguda Diagonal.

És aquí on transcorren nombrosos moments d'Animals ferits, drama rodat el 2005 i que té com a protagonistes a Aitana Sánchez-Gijón i, novament, a José Coronado.

Pujant pels carrers de Sant Gervasi es pot agafar la Via Augusta, que arriba fins a la zona de Vallvidrera, en la qual destaquen antics xalets d'estiueig. Aquí també va trobar inspiració el mateix director per al seu Amor idiota, amb un repartiment encapçalat per Cayetana Guillén-Cuervo i Santi Millán.

El caràcter apartat d'aquest racó el converteix en un refugi habitual de gent del món del cinema que busca la discreció d'alguns hotels exclusius, com el que s'alça a Mont d'Orsà i que ocupa un edifici de 1900.

Vallvidrera va ser, a més, escenari d'algunes seqüències de Tuya siempre, pellícula de Manuel Lombardero en la qual també intervé José Coronado, amb Flora Martínez i Rubén Ochandiano. El film de Lombardero, en el qual Flora Martínez fa el paper de dona fatal, estava inspirat en la Barcelona dels anys seixanta i en el món del jazz al voltant del club Jamboree, considerat un escenari mític entre els afeccionats a aquesta música.

De tornada a l'avinguda Diagonal, la ruta cinematogràfica permet evocar el rodatge, l'any 2008, d'El juego del ahorcado, que té diverses seqüències filmades en aquesta llarga avinguda. Aquesta història de suspens està ambientada també en un passat proper, la dècada dels vuitanta, i ha suposat el retorn de Manuel Gómez Pereira al gènere negre, amb un repartiment que inclou Clara Lago i Álvaro Cervantes.

La ruta continua el curs de l'avinguda Diagonal, tot passant al costat del complex dels edificis Trade, quatre grans torres dissenyades per l'arquitecte Josep Antoni Coderch a finals dels seixanta.

Darrere de les torres es troba l'hospital de la Maternitat, que també té la seva modesta presència a la pantalla a XX-XY, rodada per Marco Bechis l'any 2000. El director italo-argentí, conegut per la seva impactant denúncia de la dictadura argentina a Garage Olimpo, va rodar a Barcelona aquesta història de dos germans nascuts en aquella obscura època.

La ruta canvia completament de registre en apropar-se al Camp Nou, el monumental estadi de futbol les obres del qual es van començar durant els anys cinquanta i que serà remodelat tot seguint un disseny de l'arquitecte britànic Norman Foster. El propi estadi ha tingut el seu lloc a la gran pantalla, concretament a La teva vida en 65 minuts, pellícula dirigida el 2006 per Maria Ripoll i basada en una obra d'Albert Espinosa.

Des del Camp Nou, el trajecte continua a través de la Zona Universitària, per tornar a l'avinguda Diagonal, a l'alçada del Palau Reial de Pedralbes. Erigit sobre una masia del segle XVII, aquest palau es va construir per iniciativa d'Eusebi Güell, propietari d'una amplíssima finca a la zona. En l'edifici va intervenir l'arquitecte Joan Martorell, i els jardins, amplis i amb gran varietat d'espècies arbòries, van ser adornats amb monuments que inclouen alguna aportació del propi Antoni Gaudí, com la font d'Hèrcules. Tant els jardins com el palau, que ha servir de residència a la Corona durant les seves estades a la ciutat comtal, van cridar l'atenció de diferents cineastes.

El 1996, el director Pedro Costa escollia el palau per ambientar moments d'El crimen del cine Oriente, una truculenta història passional protagonitzada per Anabel Alonso i Pepe Rubianes. La trama estava basada en un fet real succeït en un cinema dels anys cinquanta i que va tenir molt d'impacte en la crònica negra de l'època. A la pellícula de Costa, el cinema Oriente es va ambientar en el casino L'Aliança, situat en el barri barceloní del Poblenou.

Dos anys més tard, Mario Camus va rodar, també a Pedralbes, algunes escenes de La ciutat dels prodigis, sobre la novella d'Eduardo Mendoza. S'hi retrata la vida social i les tensions polítiques de la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX.

Els jardins de Pedralbes tornen a treure el cap a Nowhere, una curiosa pellícula dirigida l'any 2002 pel xilè Luis Sepúlveda, més conegut com a escriptor de novelles, entre les que destaca l'exitosa El viejo que leía historias de amor. El repartiment del film, ambientat en un país d'Amèrica Llatina, comptava amb la presència de Jorge Perugorría, Harvey Keitel, Leonardo Sbaraglia i Ángela Molina.

Una altra raresa del setè art que recorria als jardins del palau és Working Class, un fals documental realitzat l'any 2005 per Xavier Berraondo i centrat en la història improbable del darrer aturat en una societat amb ocupació plena.

En les immediacions del palau de Pedralbes, la ruta permet fer una breu escala a la Universitat Politècnica de Catalunya, on transcorren algunes escenes de La mujer del anarquista, dirigida l'any 2007 per Marie Noelle i interpretada per Juan Diego Botto i María Valverde.

A prop del palau, el monestir de Pedralbes mostra una de les millors estampes del gòtic català, i també va fer la seva aparició a la gran pantalla de la mà de Los aguafiestas, una comèdia de l'italià Damiano Damiani, protagonitzada per Carmen Maura. L'actriu madrilenya hi interpreta el paper d'una estafadora a l'Argentina dels anys cinquanta, durant la crisi que va assolar el país.

Com a final de trajecte, cal passejar-se pel barri de Pedralbes, elegit per Woody Allen per situar la casa de Javier Bardem i també la primera residència on van a parar les protagonistes de Vicky Cristina Barcelona.