El park Güell i la muntanya del Tibidabo com a escenaris de cinema

Aquesta ruta cinematogràfica convida a conèixer el punt més alt de Barcelona i els seus voltants. Una excel·lent ocasió per connectar amb la natura i el patrimoni dins de la ciutat. 

La ruta pels escenaris de la Barcelona perifèrica es pot iniciar a la plaça de Lesseps, que exhibeix la façana de les Cases Ramos, en els números 30, 31 i 32 de la plaça. Aquestes cases, dissenyades per Jaume Torres i Gran, dins dels corrents modernistes de començaments del segle XX, deuen el seu nom a Ricard Ramos, un navilier que va encarregar la seva construcció.

Justament el pis en què va viure l'empresari va ser utilitzat per Pedro Almodóvar per al rodatge d'algunes escenes de Todo sobre mi madre, convertint-lo en l'habitatge dels pares de Rosa, el personatge interpretat per Penélope Cruz. L'edifici, la seva façana i la seva espectacular escala surten en diversos plans del film, i en l'interior de l'habitatge també se succeeixen diverses escenes, com la visita de la pròpia Rosa, juntament amb la seva amiga, interpretada per Cecilia Roth, que són rebudes per la mare de Rosa, encarnada per Rosa Maria Sardà. En la realitat i en la ficció, la decoració de l'habitatge és la mateixa, llevat d'alguns mobles, com un sofà dissenyat per Gaudí per a la casa Batlló. Aquesta bonica peça es pot veure a la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Aquesta no és l'única pel·lícula que utilitza la plaça de Lesseps com a escenari cinematogràfic. Més recentment s'hi van rodar escenes de Lo mejor de mí, òpera prima de la directora Roser Aguilar protagonitzada per Marián Álvarez.

Des de la plaça de Lesseps, el trajecte continua fins al Park Güell, un altre dels espais emblemàtics de la ciutat comtal. La iniciativa d'Eusebi Güell, que pretenia construir-hi una ciutat-jardí a començaments del segle passat, i la intervenció inconfusible d'Antoni Gaudí, van convertir aquest espai en una avançada estètica per a l'època.

L'atractiu singular del parc explica que aquest figurés ja en un documental de 1911 consagrat als principals racons turístics de Barcelona, titulat La perla del Mediterráneo. Aquest documental, un dels precursors de la promoció turística de Barcelona, es donava per perdut fins que va ser descobert en una llauna de pel·lícula adquirida per un particular als Encants, el tradicional mercat barceloní d'antiguitats.

Encara avui, les formes i el color dels diferents racons del parc sedueixen les càmeres i l'han transformat en un dels escenaris cinematogràfics més sol·licitats. Un dels primers grans directors que es van fixar en aquest lloc va ser Michelangelo Antonioni, que va situar aquí al protagonista d'El reportero, Jack Nicholson, que tindrà una trobada amb una dona al parc.

També apareix a Tardes de Gaudí, la pel·lícula de Susan Seidelman, i en un parell d'escenes d'Una casa de locos, de Cédric Klapisch, on els protagonistes es queden a la terrassa del banc ondulat, xerrant tranquil·lament mentre la càmera es recrea en una panoràmica de Barcelona.

També a Vicky Cristina Barcelona, Woody Allen ret homenatge al Park Güell en una escena rodada al costat de la font presidida pel bonic llangardaix policromat, símbol del recinte. Hi apareixen dos dels seus protagonistes, Javier Bardem i Rebecca Hall, que mantenen una conversa; per tal que es pogués entendre el diàleg entre tots dos, es va haver de reduir el cabal de la font.

Altres pel·lícules com La ciutat dels prodigis, de Mario Camus, o Amic Amat de Ventura Pons i interpretada per Josep Maria Pou i Rosa Maria Sardà, també van plasmar la màgia d'aquest espai ple de color.

El cinema experimental no ha passat per alt el caràcter fantàstic del Park Güell, on l'any 2005 es va dur a terme el rodatge d'Una peli, film avantguardista del realitzador colombià Ricardo Coral.

Des d'aquí, una de les escapades que valen la pena en aquesta ruta cinematogràfica és el Laberint d'Horta, un altre parc, aquest del segle XVIII, situat en una antiga finca entre Barcelona i la serra de Collserola. Aquest espectacular espai enjardinat, que s'escalona en tres nivells, va ser dissenyat per l'arquitecte italià Domenico Bagutti i restaurat a finals del segle passat. En les darreres dècades ha servit amb freqüència com a escenari de les històries més dispars. A El perfum, història d'un assassí, es va situar aquí la casa familiar de Laura, una de les noies que desperten la passió letal del protagonista. El palau de Desvalls es va convertir, en la ficció cinematogràfica, en un palau de Grasse on resideix Laura amb el seu pare, interpretat per Alan Rickman. També en els mateixos jardins té lloc una festa de l'alta societat a la qual assisteix el marquès de Montesquieu. La festa acabarà dramàticament, amb la desaparició de dues noies bessones.

Aquest escenari evoca històries i trames d'època, com la pel·lícula Illuminati, la conspiración de los ángeles, dirigida per Santiago Lapeira l'any 2005. Aquest film de suspens, ambientat al segle XVIII, gira al voltant de la figura de Giacomo Casanova. En el mateix any, el laberint també va aparèixer a A la recerca del Grial, pel·lícula històrica realitzada per David Grau i interpretada, entre d'altres, per Jordi Dauder. Més recentment, aquest singular espai va tornar a aparèixer a la gran pantalla amb el film En la ciudad de Sylvia, rodat el 2007 per José Luis Guerín i protagonitzat per Pilar López de Ayala.

El laberint ha tingut, a més, el seu paper en nombrosos anuncis i en una comèdia musical, Seeing double, basada en les peripècies del grup britànic S Club.

Des d'aquí, la ruta s'apropa al peu del Tibidabo, transitat pel popular Tramvia Blau i per un funicular que duu al cim de la muntanya. Molt a prop de la base del funicular obre les seves portes el CosmoCaixa, un museu consagrat a la ciència i creat per l'entitat financera la Caixa. Les seves sales ofereixen un recorregut molt complet pels avenços de les diferents disciplines científiques, amb l'afegit de petits cicles de cinema en els que es recullen alguns dels títols clàssics de la ciència ficció.

El recorregut en el Tramvia Blau, que ja ha complert un segle de funcionament, duu fins a la base del funicular, inaugurat també a començaments del segle passat i modernitzat fa pocs anys. El trajecte del funicular conclou a més de 500 metres d'altitud, en l'anomenada plaça del Tibidabo, des de la qual s'accedeix a la basílica del Sagrat Cor i al parc d'atraccions del Tibidabo, un altre dels escenaris freqüents del setè art. La presència d'aquest parc es fa visible en dues històries que tenen en comú la seva atmosfera de desassossec. Una d'elles és El maquinista, rodada per Brad Anderson l'any 2003 i protagonitzada per Christian Bale i Jennifer Jason Leigh. En el film, el personatge de Bale fa una visita al parc acompanyat d'una altra de les intèrprets de la trama, Aitana Sánchez-Gijón.

Uns anys abans, el parc també apareixia a Els sense nom, el primer llargmetratge dirigit per Jaume Balagueró, que ja reflectia la seva debilitat pel cinema de terror en aquesta història d'ocultisme i nens desapareguts. Aquesta pel·lícula, interpretada per Emma Vilarasau, Tristán Ulloa i Karra Elejalde, va tenir una excel·lent acollida entre els afeccionats al cinema de terror i va ser premiada el 1999 en el Festival de Sitges.

Les instal·lacions del parc van aparèixer novament a la pantalla a Vicky Cristina Barcelona, durant l'escena en què Javier Bardem acompanya Scarlett Johansson entre les atraccions.

La mirada cinematogràfica sobre la ciutat no és l'única referència del Tibidabo al món del cel·luloide. Entre les seves instal·lacions cal destacar el seu cinema en quatre dimensions, un espectacle que uneix la projecció de pel·lícules en tres dimensions amb diferents efectes especials, com el moviment de les butaques. La sala permet projectar pel·lícules de terror o d'aventures, destinades a provocar emocions intenses a un públic familiar.

Un altre ingredient del parc d'atraccions que suggereix la fantasia del setè art és el seu Museu dels Autòmats, una extraordinària col·lecció que inclou mecanismes realitzats des de finals del segle XIX. Figures com un músic negre de Nova Orleans, de 1880, o la popular "Monyos", una endevinadora que ensenya les cartes, són algunes de les peces d'aquest singular museu, que també inclou diversos diorames que reprodueixen una òpera, l'infern o el país de les fades, entre altres temes. El valor de la col·lecció va provocar que el propi Walt Disney oferís un xec en blanc per tal de quedar-se-la, encara que no ho va aconseguir.