Els paisatges del Maresme al cel·luloide

Aquest és un itinerari entre Barcelona i la Costa Brava que passa per diverses localitzacions que es poden veure al cinema. Des de paisatges marítims fins a nuclis antics on el temps s'ha aturat.

La ruta comença a les portes de Barcelona capital, en el nucli industrial de Sant Adrià de Besòs, el paisatge de fàbriques i naus industrials del qual va servir com a decorat privilegiat per a El maquinista, pel·lícula dirigida per Brad Anderson el 2004. Les tres inconfusibles xemeneies de la central elèctrica de Sant Adrià, que formen part de l'skyline de la localitat, presidien diverses escenes. Aquesta història d'intriga psicològica està protagonitzada per Christian Bale, que ja havia demostrat les seves qualitats per a les trames inquietants a American Psycho. La pel·lícula es va filmar, principalment, a polígons de Badalona i Sant Adrià, i la seqüència final va tenir com a escenari la platja que uneix ambdues localitats. El repartiment d'El maquinista incloïa, a més, a Aitana Sánchez-Gijón i a la californiana Jennifer Jason Leigh, una prestigiosa actriu que ha treballat amb directors de la talla dels germans Coen, Jane Campion o David Cronenberg.

Badalona va viure novament, a finals del 2008, el pas dels equips de rodatge durant la filmació d'algunes escenes de Biutiful, cinta protagonitzada per Javier Bardem i dirigida pel mexicà Alejandro González Iñárritu, realitzador d'Amores perros i Babel. El director va conèixer aquests escenaris als anys vuitanta, quan va arribar al port de Barcelona treballant en un vaixell de càrrega.

El trajecte continua vorejant la costa fins arribar al Masnou, localitat que conserva un acollidor port i diversos edificis d'interès. Entre aquests destaca el teatre Casino, on va tenir lloc el rodatge d'una escena de La mala educación, de Pedro Almodóvar. L'edifici data de començaments del segle XX i ocupa l'espai d'una masia gòtica, Can Fontanills. L'exterior, modernista, i l'espectacular vidriera, decorada amb motius vegetals, van cridar l'atenció del director manxec. El Masnou manté oberta, a més, una de les sales de cinema més veteranes de Catalunya: la Calàndria, del 1914.

Cap a l'interior, a la localitat d'Alella, s'alça un altre dels escenaris de La mala educación. Es tracta de les Escoles Pies, un impactant complex neoclàssic erigit en el segle XIX i que ha passat a ser propietat municipal. La construcció, coneguda també com Cal Governador, és una majestuosa obra que reuneix una mostra dels diferents estils arquitectònics d'aquella època i inclou a la porta principal alguns elements que presagien l'arribada del modernisme. Dins del recinte es troba el pati on fan els seus exercicis de gimnàstica els nens protagonistes de la pel·lícula.

Novament de camí, caldrà aturar-se a Mataró. L'activa capital del Maresme inclou en el seu patrimoni arquitectònic una vella presó convertida l'any 2005 en escenari del film Esos cielos, de la realitzadora basca Aizpea Goenaga, sobre una novel·la de Bernardo Atxaga. La pel·lícula, rodada íntegrament en euskera, té com a protagonistes a la mateixa Goenaga i a Elena Irureta. La història narra el procés de reinserció d'una antiga militant etarra després de complir la seva condemna. El complex penitenciari, erigit a mitjans del segle XIX, exerceix a la pel·lícula el paper de la barcelonina presó de Wad-Ras, on transcorre la trama de la novel·la d'Atxaga.

Un any més tard, Mataró va ser el lloc elegit per l'actriu i directora Sílvia Munt per al rodatge de Pretextos. Entre els seus escenaris, hi havia la finca Llar Cabanelles, una antiga institució hospitalària cedida a la ciutat per un indiano a finals del segle XIX. El film va ser interpretat per la pròpia Sílvia Munt i per Laia Marull, la inoblidable protagonista de Te doy mis ojos.

Els vincles de Mataró amb el cinema també es fan visibles a la seva Mostra de Cinema de Nous Realitzadors, que des del 1979 s'apropa a les produccions més prestigioses i innovadores, fora dels circuits comercials. La Mostra, que també inclou una secció de curtmetratges, s'exhibeix en el Teatre Monumental de la localitat i va acompanyada de conferències i exposicions.

La parada següent en aquesta ruta pel setè art és Arenys de Mar. En un castell proper a la localitat es van rodar l'any 2000 algunes escenes de Babaouo. Aquesta pel·lícula es va realitzar a partir de l'únic guió escrit per Salvador Dalí, publicat a París el 1932. La trama, surrealista, està ambientada en els anys trenta i narra les delirants peripècies de Babaouo, personatge interpretat per Hugo de Campos. Babaouo travessarà Europa per acudir a la crida de Matilde (Cristina Piaget), que es troba tancada en un castell de Portugal, que no és sinó la fortalesa propera a Arenys.

A més, tant Arenys de Mar com Mataró i altres pobles del Maresme es van convertir, a principis del 2009, en els enclavaments de la comèdia de Joaquín Oristrell Dieta mediterránea. El seu repartiment inclou Olivia Molina i Paco León.

La visita cinematogràfica continua cap a Canet de Mar, localitat destacada en la història de la música a Catalunya des que l'estiu de 1975 es va convertir en escenari del Festival Canet Rock, una mostra de la cançó més reivindicativa de l'època. Aquell esdeveniment va quedar reflectit en els documentals Canet Rock i Nova cançó, ambdós dirigits per Francesc Bellmunt entre 1975 i 1976. Aquests films presenten intervencions d'artistes com ara Lluís Llach, Pau Riba, Ramon Muntaner i Maria del Mar Bonet.

El trajecte a la vora del Mediterrani condueix fins a Pineda de Mar, pel reduït centre històric de la qual també va passar l'equip de rodatge de La mala educación. Almodóvar havia elegit una antiga pastisseria del poble, la Pastisseria Mallol, per ambientar una escena de la pel·lícula protagonitzada per Gael García Bernal, Lluís Homar, Fele Martínez i Javier Cámara. El local, amb prop de 120 anys d'antiguitat, era un establiment modernista, ubicat al carrer Ciutadans, prop de l'Ajuntament de Pineda. El carrer i la pròpia pastisseria van sofrir una autèntica mutació per simular els anys en què està ambientada part de la pel·lícula. Molt a prop de la façana de la pastisseria, avui desapareguda, s'alça l'hotel Mercè, que també apareix breument al film.

A les nits d'estiu, Pineda afegeix nous motius d'interès per als afeccionats a la gran pantalla per la seva programació Cinema amb Estrelles, una mostra de cinema a l'aire lliure que té lloc a la platja dels Pescadors, a prop de l'estació.

Una altra parada cinematogràfica en aquesta ruta és Blanes, el passat de la qual en la història del cel·luloide s'inicia el 1952, arran del rodatge de Tres historias de amor, protagonitzada per una de les grans estrelles del moment: Joan Fontaine. L'actriu de Rebeca compartia protagonisme amb un jove Louis Jourdan i amb una Joan Collins acabada d'arribar a la gran pantalla. El rodatge a Blanes es va localitzar a la platja de Sant Francesc, que simulava ser una illa on anaven a parar els pirates. A les escenes d'acció van participar com a extres molts veïns del poble. Com a suport es va utilitzar una caravel·la que havia servit anteriorment en una pel·lícula espanyola sobre el descobriment d'Amèrica. La pel·lícula era una versió lliure i púdica d'El Decameró, que va adoptar el títol de Tres historias de amor per tal de salvar la censura de l'època.

Poc després, Blanes veia passar una prometedora actriu, Anouk Aimée, durant el rodatge de Contrabando, la trama de la qual sembla estar relacionada amb el tràfic il·legal que es produïa en plena postguerra espanyola.

Al costat de l'ansa de Blanes, el turó conegut com a Punta de Santa Anna marca oficialment l'inici de la Costa Brava. Aquest és, a més, l'emplaçament privilegiat del Convent, un monestir datat del segle XVI rehabilitat com a lloc de celebracions i esdeveniments culturals. La presència d'aquest evocador edifici a la gran pantalla està unida a El perfum, retrat d'un assassí, l'exitós film basat en la novel·la de Patrick Süskind i dirigit per Tom Twyker. Aquí es va rodar la seqüència de la fàbrica on treballa el protagonista. A més, les sales d'aquest edifici acullen cada any un prestigiós festival de música clàssica.

La música i el cinema es van tornar a unir en aquest edifici durant el rodatge de Cheetah Girls 2, un musical de gran èxit als Estats Units produït per Disney Channel. El film té com a protagonistes a quatre adolescents novaiorqueses que viatgen a Barcelona per competir en un festival de música. En el rodatge, realitzat l'any 2006, el Convent es va convertir en escenari d'un casament i del final feliç de la pel·lícula.

La darrera escala en aquesta ruta cinematogràfica és el poble de Lloret de Mar, que als anys seixanta va fer la seva aparició a Julia y el celacanto, una raresa cinematogràfica que tenia dos protagonistes molt populars de l'època: Concha Velasco i Tony Leblanc. En aquesta comèdia, les aigües de Lloret es convertien en el lloc on el protagonista descobreix la presència d'un celacant, peix prehistòric que es creia desaparegut.

La fantasia no ha abandonat Lloret, que en els darrers anys celebra el Festerror, un festival consagrat al cinema de terror que gaudeix d'una excel·lent acollida entre els afeccionats al gènere.