Els sots feréstecs, Raimon Casellas

La novel·la Els sots feréstecs de Raimon Casellas és l'excusa ideal per conèixer el paisatge natural, la geologia, els monuments i la història d'aquesta zona del Vallès Oriental.

Publicada l'any 1901, la novel·la Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (1855-1910), es considera una de les obres mestres de la literatura modernista catalana. La seva aparició va marcar l'inici d'una de les èpoques més brillants de la novel·la a Catalunya.

L'obra representa el fracàs de l'intel·lectual modernista en el seu intent de transformar la societat. Inspirada en els fets reals de confrontació d'un capellà (el protagonista, mossèn Llàtzer, que encarna les idees del bé i l'ideal) amb el seu poble (aquí representat pel mal i la natura, les multituds i que, en l'obra, s'encarnen en la prostituta Roda-soques), Els sots feréstecs aconsegueix sintetitzar el conjunt de tensions estètiques i ideològiques que conformen el modernisme.

I és que tot i el seu fort caràcter simbòlic, la novel·la té una base molt realista. El coneixement precís dels escenaris de la història (indrets i cases de la vall de Montmany, fets històrics protagonitzats pels rectors de la parròquia i alguns dels pagesos que corresponen a figures reals) fa que molts del llocs es puguin visitar encara avui dia a través d'aquesta ruta literària.

El millor és realitzar un recorregut a peu, de dues a quatre hores, depenent de les ganes que es tinguin de caminar. També és possivle fer algun tram en cotxe, però es perd gran part de l'encant. Veure runes està assegurat, tot i que de pagesos ja no en queden.

Els Sots Feréstecs es troben a l'extrem nord de la comarca barcelonina del Vallès Oriental, prop de la vila del Figaró, municipi que avui dia pertany a l'antic de Montmany. El nom oficial és Figaró-Montmany. El poble es troba a l'autovia que uneix Barcelona amb Vic, l'eix del Congost o C-17 (antiga N-152).

Hi ha diverses opcions per iniciar la ruta. La més llarga, sortint del mateix poble del Figaró. Una altra opció és fer-ho des de Montmany, just al peu dels cingles de Bertí. Una tercera via és la del santuari de Puiggraciós, un bon punt de sortida, però que s'allunya de la parròquia de Sant Pau de Montmany, descrita a Els sots feréstecs.

En un radi de dos quilòmetres al voltant d'aquesta parròquia s'identifiquen catorze cases que són esmentades a la novel·la de Casellas i que formen part d'aquesta ruta. La Rovira, l'Uià, Puiggraciós, Sant Bartomeu, Can Carbassot, Can Saborit, Can Mestre (Pere Mestre a la novel·la), el Romaní, el Castell dels Moros, el Prat, Ca n'Oliveres, les Cases del Serrat (de les quals Casellas parla genèricament), Can Coll i Can Pau Boget.

Casellas també identifica altres indrets que encara es poden reconèixer. El Bosc Negre, el coll de Can Tripeta (esmentat com a Ripeta), Can Puça, Can Galdiró, Can Jaumet i Puig-llunell correspondrien a Can Pugna, Can Margaridó, Can Janet i el Pollonell o el Lledonell de la novel·la. Així mateix, encara es poden veure les restes de l'església o parròquia de Montmany, on fets com els descrits a la novel·la de Casellas van acabar provocant que els rectors es refugiessin a Puiggraciós, on rebrien la protecció dels soldats destacats allí.

La ruta passa per un paisatge ombrívol, inhòspit i abrupte, però també airejat i ple d'accidents geològics (com el sot del Bac, on es practica escalada) i de jaciments mineralògics. Tota la zona és un cant a la natura i a l'activitat humana: esglésies romàniques, el castell de Montmany, les masies i les cases característiques de final segle XIX i principi del XX per a la burgesia en el mateix poble. Com diu un fragment de la novel·la: "... Roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, se donaven la mà tot a l'entorn".