Església de Betlem

Considerada un dels exemples més destacats de l'arquitectura barroca a Barcelona, la primitiva església de Betlem es va construir el 1553 a l'espai que ocupa l'absis actual. El temple que veiem avui fou edificat entre el 1680 i el 1732.

L'església de Betlem és considerada un dels exemples més notables d'arquitectura barroca a Barcelona, no gaire abundant a la ciutat. L'església primitiva va ser construïda el 1553 a l'espai que ocupa l'absis actual. El temple tal com ara el veiem va ser edificat entre els anys 1680 i 1732, encara que la decoració interior no es va concloure fins al 1855.

Consta d'una única nau amb capelles laterals intercomunicades i un absis semicircular, dins un esquema típic de l'estil jesuític. La façana principal, al carrer del Carme, té un cos baix de carreus encoixinats, mentre que el cos superior i el coronament són llisos.

La porta d'ingrés, sumptuosa, presenta pilastres, volutes, relleus, un òcul i unes columnes salomòniques amb imatges dels sants Ignasi i Francesc de Borja, atribuïdes a Andreu Sala. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge de sant Francesc Xavier.

El naixement superior, així com el portal lateral, que dóna a la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús, són obra de Francesc Santacruz. D'acord amb aquest model es va fer el 1906 l'altre portal, amb la imatge de sant Joan infant, obra d'Enric Sagnier. L'interior original de l'església es va perdre el 1936 per culpa d'un incendi provocat durant la Guerra Civil.