Església de Santa Maria del Mar. Barcelona

Es va començar a construir el 1329 i es va enllestir mig segle després. El temple és obra dels arquitectes Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, i està dedicat a la Mare de Crist com a patrona dels mariners. És un dels millors exemples de l'arquitectura gòtica catalana.

Aquesta església es va començar a construir el 1329 i es va enllestir mig segle després. Va ser finançada pels armadors i mercaders, i gran part de la població va participar en la seva construcció. D'aquí la reputació d'església popular.

L'edificació reflecteix l'auge econòmic de l'època, fruit de l'expansió comercial per la Mediterrània, que repercutia especialment en el barri de la Ribera, on vivien els mariners i els artesans i on es troba l'església.

El temple és obra dels arquitectes Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, i està dedicat a la Mare de Crist com a patrona dels mariners. Es va edificar sobre les restes d'una petita capella, Santa Maria dels Arenys, que estava dedicada a santa Eulàlia, verge màrtir patrona de Barcelona, que suposadament hi havia estat enterrada el 303. Posteriorment les seves despulles van ser traslladades al sepulcre de la catedral de Barcelona.

A l'exterior podem observar les peculiaritats del gòtic català, com les línies rectes i els contraforts massissos, sense arcbotants, que li donen un aspecte robust, compacte, molt diferent de les catedrals gòtiques europees. El campanar és octogonal i les portes són de roure massís amb decoracions de ferro.

Però la bellesa de Santa Maria del Mar és, sens dubte, a l'interior. Només de flanquejar la porta d'entrada, el visitant pot percebre la lleugeresa de l'edifici produïda per la gran alçada de la nau central, amb imponents columnes octogonals i molt d'espai entre cadascuna, i coronada pel gran rosetó policrom.

Segons el crític d'art australià Robert Hughes, no hi ha a l'Estat espanyol un espai arquitectònic més magnífic i solemne que el de Santa Maria del Mar. La planta és de basílica, amb una nau central flanquejada per dues naus laterals que formen un absis semicircular. Les capelles situades a les naus laterals estan separades per gruixuts contraforts que fan innecessària la presència exterior d'arcbotants. És, en resum, un dels millors exemples de l'arquitectura gòtica catalana.

Durant la Guerra Civil els anarquistes hi van calar foc i se'n va perdre tota l'ornamentació interior, incloent-hi l'altar barroc i un gran orgue del segle XVIII.

L'església és oberta al visitant cada dia de la setmana. L'organització ofereix, a més, poder veure les vistes des del terrat, visites guiades al capvespre quan l'edifici és tancat i la possibilitat de fer un passeig virtual des del telèfon mòbil o l'ordinador. L'edifici té bones condicions acústiques i en ocasions s'hi celebren concerts de música clàssica, òpera o de jazz.