Esparreguera

Esparreguera es troba a l’oest de Barcelona. Una gran part del territori es troba a la dreta del riu Llobregat. Aquesta zona va des del congost del Cairat fins a la riera Margarola, l’altra part del municipi s’estén a l’esquerra del riu fins als vessants de la muntanya de Sant Salvador de les Espases, que forma part de les serres prelitorals catalanes i Montserrat.

El clima és mediterrani litoral. A l’estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i molt sec que s’allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les típiques tempestes. Aquesta darrera estació i la primavera concentren les màximes precipitacions. El mes de gener és el més fred de l’any, amb la possibilitat de glaçades.

L’activitat econòmica més important del municipi és la indústria, atesa la proximitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaca la tèxtil, l’alimentària, la química i els tallers mecànics. Encara es manté, de temps molt antic, la indústria de la terrissa per a la fabricació de ceràmica artística.

Tant l’agricultura com la ramaderia són sectors en regressió. El sector serveis, en canvi, esdevé cada cop més important.

A la zona dels congostos que hi ha entre Monistrol de Montserrat i Martorell (especialment a la cova de Can Paloma) s’han trobat indicis del que podrien ser els primers poblaments prehistòrics d’Esparreguera. També hi ha empremtes de romanització a les costes de la Gorgonçana.

L’any 985 és la data del primer pergamí on es fa esment de la vila, que és deixada en testament per Guillem d’Esparreguera a la seu de Vic. El vessant pla de la vila s’erigí durant el senyoriu de Pere Sacosta i, poc després, el 1351, passà a mans del priorat de Montserrat, que en tingué la jurisdicció fins a les desamortitzacions de Mendizábal, el 1835.

El 1846 es fundà a Esparreguera la colònia industrial Sedó, una de les més rellevants de Catalunya, que va restar oberta fins al 1981. Deu anys abans havia tancat un altre equipament històric: el balneari de la Puda, que havia obert les portes al segle XIX aprofitant les reserves d’aigües sulfuroses de la zona.

Dins el nucli urbà, destaca l’església de Santa Eulàlia (1612), un edifici goticorenaixentista d’una sola nau coberta amb volta de creueria i un campanar de planta octogonal. A la façana principal hi ha un mural ceràmic modern d’Enric Serra.

També tenim el majestuós Teatre de la Passió (construït el 1869) i l’edifici modernista de l’Ateneu (1926), situat a l’avinguda Francesc Macià. El carrer dels Cavallers, que es correspon amb l’antiga carretera de Barcelona, té exemples d’arquitectura civil de diverses èpoques i estils: finestrals gòtics i renaixentistes, portals adovellats o façanes vuitcentistes.

Als afores trobem l’ermita romànica de Santa Maria del Puig (segles X-XII), amb una nau única coberta amb volta de canó i unes capelles rectangulars a manera de fals transseptes. Està situada al camí del Puig, en direcció a un altre punt d’interès, la Colònia Sedó, un imponent complex industrial de producció cotonera del XIX on van viure més de 2.000 persones. Aquí destaquen les naus fabrils, els habitatges obrers i l’aqüeducte que portava l’aigua del riu a les turbines.

Existeixen quatre rutes a fer per descobrir la vila i els voltants. La primera parteix de la part alta d’Esparreguera i puja per l’antic camí ral a Mas Moneder, el pic més alt de la serra de Rubió, amb magnífiques vistes. La segona passa per la cova del Patracó, amb interessants formacions calcàries, i arriba a l’antiga parròquia d’Esparreguera, anomenada Santa Maria del Puig.

La tercera, anomenada el camí dels Blaus, és el trajecte que feien els antics treballadors que anaven a la Colònia Sedó; acaba al mirador del torrent dels Blaus, on hi ha una magnífica vista de la muntanya de Montserrat. I la quarta passa per vinyes i boscos amb pins, alzines i algunes figueres, i arriba fins a la masia deshabitada de Can Golart.

Per comprar quelcom típic, les peces de terrissa són de molt bona qualitat.

Les representacions de la Passió tenen lloc durant els tres mesos més propers a la Setmana Santa. Altres moments importants de l’any són la festa dels Tres Tombs, al gener, i la festa major d’hivern, al febrer, amb una fira d’artesania i una trobada de col·leccionistes de plaques de cava.

La nit de Sant Joan arriba la Flama del Canigó, portada des d’aquesta muntanya dels Pirineus per encendre les fogueres d’aquesta nit màgica. I a la festa major, a mitjan juliol, es poden veure actuar els castellers, la colla de diables i els pastorets. Els més joves també poden anar als concerts de l’Esparracat o a la baixada d’andròmines anomenada “de la fórmula Kar-ro”.

- Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

- Cova del Salnitre de Collbató.

- Pont del Diable, a Martorell.

- Castell de Pallejà.

- Castell de Corbera.