Espluga de Francolí, l'

L’Espluga de Francolí és un municipi de la Conca de Barberà, situat entre les ciutats de Tarragona i Lleida, molt a prop de Montblanc. El municipi s’estén al peu dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, a prop del Paratge Natural de la Vall de Poblet. El sud està ocupat per la serra del Tallat i les muntanyes de Prades, de les quals, la Pena —amb 997 metres— és l’altura principal del municipi. El riu Francolí, que dóna nom al municipi, neix al nord-oest de la vila, a la font Major que capta aigües de barrancs veïns.

El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental i presenta característiques de transició entre les comarques costaneres i les de la plana d’Urgell. Les precipitacions presenten grans irregularitats d’un any a l’altre. Les pluges més abundants cauen durant la primavera i la tardor. Els estius són secs. Un altre fenomen característic de la zona són les boires a l’hivern.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són la indústria i els serveis. De fet, els serveis d’hostaleria i restauració giren entorn de les activitats turístiques, atesa la proximitat amb el Monestir de Poblet a dos quilòmetres, el Paratge Natural del Bosc de Poblet, les muntanyes de Prades i la mateixa cova de la Font Major.

L’agricultura i la ramaderia persisteixen, i hi destaquen els cultius de secà i arbres fruiters.

El nom de l’Espluga prové del llatí spelunca (cova). L’altra part del topònim es deu al naixement del Francolí dins el seu terme, a la font Major. Curiosament, tot i que la població rebé aquest nom al segle XI, no fou fins al 1853 que es descobrí la cova de la Font Major.

El castell que Ponç de Cervera hi va erigir (segle XI) és el primer epicentre del nucli urbà. Al segle XIII aquesta fortificació passà a dependre del monestir de Poblet i dels templers, mentre que el vessant més baix del poble quedà sota jurisdicció dels hospitalers. Aquests es van fer finalment amb la senyoria de tot el terme en desaparèixer l’orde del Temple el 1312.

Durant la Guerra dels Segadors (1642), la vila i el castell van ser derruïts per tropes fidels a la corona espanyola. Travessant amb dificultats el pas vers la contemporaneïtat, l’Espluga de Francolí reviscolà, com bona part de la comarca, amb l’impuls de l’industrialització i l’aparició dels cellers de les cooperatives agrícoles (el d’aqui, construït l’any 1913).

A la Cova-Museu de la Font Major es recrea la forma de vida de l'home primitiu i l'evolució del seu entorn. L'explicació es recolza en un complet muntatge gràfic i audiovisual.

Altres punts d'interès són la Fassina Balanyà, una antiga fàbrica de destil·lació d'aiguardent, que pertany al Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. I el Museu de la Vida Rural , que té l'objectiu de donar a conèixer les formes de vida tradicionals, com la pagesia o el dia a dia en una masia catalana.

També cal veure el celler cooperatiu, projectat per Lluís Domènech i Muntaner i construït l'any 1913 pel seu fill, el també arquitecte Pere Domènech i Muntaner. És una de les cooperatives vinícoles més antigues de Catalunya, però també és una construcció molt ben aconseguida. A l'interior, el Museu del Vi, que exposa des de mètodes d'emmagatzematge fins a tècniques de destil·lació i cultiu, il·lustrat amb material audiovisual.

Els paratges circundants del Bosc de Poblet, als que pertany l’Espluga de Francolí, són un alicient indubtable per a amants de la natura. Al marge de les rutes que s’hi poden fer, cal destacar la presència, a només dos quilòmetres del municipi i molt proper al bosc, del nucli balneari de Les Masies.

El producte que dóna més fama a l’Espluga del Francolí és el carquinyoli (pasta seca dura, molt torrada, feta amb farina, ou, sucre i ametlles). La Fira-Mostra del Carquinyoli, el darrer cap de setmana de maig, reuneix el bo i millor de l’artesania pastissera de la contrada per donar a conèixer aquestes i altres llaminadures típiques de la zona, com ara les coques, les orelletes o els vanos. El carquinyoli és, precisament, una derivació dels vanos i l’autèntic producte estrella de la gastronomia autòctona.

Un altre producte molt preuat és el vi. Durant la Festa de la Verema (al setembre, aprofitant la collita del raïm), es fan mostres i degustacions de vins i de productes de la terra. També es distingeix el millor vi de la denominació d’origen Conca de Barberà amb el premi Jaume Siurana.

Una altra bona opció és visitar la Masia Font de l’Oca, un allotjament de turisme rural, o anar a la Cova-Museu de la Font Major, que permet observar els corrents subterranis d’on neix el riu Francolí. La cova és un passadís subterrani de l’època càrstica, un dels més sovintejats pels amants de l’espeleologia i l’arqueologia, sobretot per la seva extraordinària longitud. L’interior es troba curosament adaptat com a museu històric i geològic, i pels més agosarats hi ha un recorregut que travessa galeries i remunta el riu Francolí fins que surt a l’exterior.

- Setmana Medieval de Montblanc.

- Paratge natural del bosc de Poblet.

- Celler cooperatiu de Barberà de la Conca.

- Nucli urbà de Vallclara.