Girona

Girona és la capital de la comarca del Gironès. Es troba situada a la confluència de quatre rius (el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants), entre les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres, i entre les comarques de la Selva i l’Empordà. El municipi de Girona ultrapassa l’extensió de l’antic terme, a causa de la incorporació de pobles veïns, com Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel, Palau-Sacosta i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori i Celrà.

El clima és mediterrani marítim de tendència humida. Els estius no són gaire secs. La pluja varia força d’un any a un altre: un estiu pot haver estat molt tempestuós i amb forts xàfecs i l’estiu següent ploure poc. Els hiverns acostumen a ser freds i els estius calents, però sense temperatures exagerades. El vent típic de la zona és la tramuntana.

L’agricultura està dedicada sobretot al secà (farratge i cereals), tot i que també es troben conreus d’hortalisses i de gira-sol. A la vall de Sant Daniel s’exploten les aigües minerals, carbòniques de la font de la Pólvora i Miralles.

És un municipi amb poca activitat industrial, però qualitativament important. Els sectors industrials de més tradició a la ciutat són el tèxtil i el paperer. Són importants també la indústria del metall, arts gràfiques, alimentació i el sector de la construcció.

El sector serveis i el turisme tenen una importància cabdal per a l’economia del municipi.

D’origen preromà, Girona va néixer sobre un turó vora les aigües del riu Onyar, en una terra travessada per la Via Augusta. Va ser ocupada entre 714 i 716 pels musulmans, que només hi van estar set dècades, cosa que explica la manca de restes àrabs a la ciutat.

Posteriorment va passar a dependre de Carlemany i va quedar integrada dins l’imperi franc. A partir de la segona meitat del segle X arribà a la plenitud i consagrà el culte cristià amb la restauració de la Catedral.

Fins ben entrat el segle XIII Girona tenia vescomtes propis i constituïa el centre d’un comtat que estava unit amb el de Barcelona. A mitjan segle XV era la tercera ciutat del Principat.

La Guerra del Francès, a principis del segle XVIII, va significar la destrossa urbanística de la ciutat, per bé que al segle XIX Girona es va convertir en ciutat administrativa. Amb la desamortització de 1835 es van alliberar molts terrenys que es van poder començar a utilitzar per a la indústria.

Al 1895 les muralles van ser enderrocades per impulsar, el 1897, el projecte urbanístic d’Eugeni Campllonch.

A la dècada de 1950, la ciutat va viure una important recuperació econòmica. Aquest creixement es va veure reforçat amb l’arribada de la immigració i l’annexió d’alguns municipis veïns.

El barri Vell és un dels nuclis històrics medievals més evocadors del país, amb elements tan emblemàtics com la muralla carolíngia, el call jueu, els banys àrabs i la gran catedral gòtica.

La catedral, dedicada a Santa Maria, és fruit de tres restauracions: el 1038 es va consagrar un temple romànic, al segle XII es va construir el claustre i quatre galeries, i al segle XIV es va aixecar l'edifici gòtic, que conté una única nau, la més gran de la història, de més de 22 metres d'amplada i 35 metres d'alçada. S'hi poden realitzar diferents tipus de visites guiades, centrades en els vitralls, la pintura i l'escultura o la simbologia religiosa.

A l'oest del claustre trobem el Tresor de la Catedral, on es guarden les peces més valuoses del romànic: el Beatus de Girona, un manuscrit del segle X sobre l'Apocalipsi, i el Tapís de la Creació, del segle XII, la peça tèxtil romànica més ben conservada avui en dia.

Formant un angle recte amb la catedral hi ha el palau Episcopal, que conserva una part romànica i una altra de gòtica en l'estructura. Actualment acull el Museu d'Art de Girona, un valuós fons artístic que engloba més de 8.500 obres que van del període grec al segle XX.

Dins el Museu d'Art, encara que situada a l'Hospital, a la part nova de la ciutat, hi ha la Farmàcia de Santa Caterina, una cambra del segle XVIII que guarda la col·lecció d'atuells farmacèutics més notable del país, amb més de tres-centes peces.

Davant la catedral trobem la Pia Almoina, un edifici fundat el 1228 com a institució benèfica, que constitueix un dels vestigis més destacats de l'art gòtic a la ciutat.

Sant Feliu és l'església més antiga de Girona, construïda al segle XI. La seva torre configura la silueta del barri Vell, juntament amb la de la catedral.

D'altra banda, l'església de Sant Daniel, situada a la vall que porta el mateix nom, dins el monestir fundat el 1017, té una planta de creu grega (estranya per l'època) i una cúpula decorada amb arcs llombards.

Originàriament fora de la ciutat, però dins el recinte emmurallat, es va construir el monestir de Sant Pere de Galligants, d'abans del segle X i restaurat el 1131, que acull un dels claustres més interessants de l'art romànic català. Al segle XIX el convent es va convertir en el Museu Arqueològic.

Al costat de Sant Pere de Galligants es troba la petita església de Sant Nicolau, antiga capella funerària del monestir, bastida al segle XII, on es conserva un dels millors absis del romànic català.

Al punt més elevat del recinte emmurallat hi ha el convent de Sant Domènec, fundat el 1253, i acompanyat d'una església gòtica annexa dedicada a l'Anunciació.

A la pujada de Sant Domènec es troba la casa Agullana, un noble palau del segle XIV-XVII que té la peculiaritat d'estar format per dos cossos, situats als dos costats d'una escalinata.

Una altra finca senyorial notable és el palau de Caramany, que fou construït entre el segle XVI i el XVIII, i reformat el 1912 per l'arquitecte modernista i noucentista Rafael Masó, fill de Girona.

De Rafael Masó també és la farinera Teixidor, un palauet modernista amb una torre acabada en punxa de tons verds, construït entre 1918 i 1922, i que actualment allotja el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. També són obres seves la casa Ensesa, la casa Ribas Carehuet o la casa Salieti.

La Fontana d'Or és una altra gran casa noble, d'estil romànic, amb una torre fortificada i una renglera de finestres amb columnes i capitells, que representen un dels pocs exemples d'escultura romànica en edificis civils a Catalunya.

A la plaça dels Jurats trobem els banys àrabs, dels segles XII-XIII, que constitueixen el conjunt romànic més ben conservat del país. A més, a dins de l'última sinagoga que va restar oberta a Girona es troba el Museu d'Història dels Jueus, que mostra com vivia la població jueva a la Catalunya medieval.

Un altre museu destacat és la Fundació Museu del Cinema, que neix el 1895 a partir de la col·lecció particular de Tomàs Mallol. El fons està format per més de 15.000 documents que expliquen l'evolució del setè art, des de les ombres xineses fins a la càmera dels germans Lumière.

El Museu d'Història de la Ciutat, fundat el 1981, està instal·lat al convent de Sant Antoni i ofereix un repàs al passat gironí, des del segle I aC fins als últims canvis tecnològics de principis del segle XX.

Sortint del barri vell, podem fixar-nos en les cases de l'Onyar, que s'arrengleren ran del riu i que es poden contemplar des dels ponts de Pedra o de Sant Agustí. És interessant, també, veure el pont de les Peixateres, construït per Gustave Eiffel el 1876 a base d'un entramat de ferros rojos.

Després podem arribar-nos a la Rambla, el gran aparador de la societat gironina, un punt de trobada i de comerç viu, on els dissabtes al matí es munten parades de flors. Al primer tram, a la rambla de la Llibertat, hi ha l'Oficina de Turisme, que dóna mapes de la ciutat i informació sobre els llocs d'interès.

A la part nova de Girona, situada al cantó esquerre de l'Onyar, cal destacar el convent de Sant Josep, construït entre el 1591 i el 1631 i declarat Monument Historicoartístic. L'edifici és barroc, amb línies força austeres, i des de 1982 acull l'Arxiu Històric.

Però, sens dubte, allò que més sorprèn de la Girona moderna és la Devesa, el parc urbà més gran de Catalunya, amb una superfície total de quaranta hectàrees i prop de 2.500 plataners. Data del segle XV i va ser declarat el 1943 Parc Artístic Nacional.

Les muralles que encerclaven la vila, convertides ara en camí, són un bon itinerari per recórrer i contemplar la ciutat. Aquest camí de ronda comença al jardí de la Infància i permet fer una parada a la torre mirador de Sant Domènec, la més alta del recorregut.

És del tot recomanable, també, passejar pel barri Vell, situat vora el riu, i pujar fins a la catedral.

Es pot sortir de la plaça de Catalunya, passar pel carrer de la Força, les escales de la Pera, la plaça dels Apòstols, el carrer dels Alemanys i el Pou Rodó, i acabar besant el Cul de la Lleona (el ritual diu que si es fa un petó al cul de l'estàtua es tornarà segur a la ciutat).

Dins del nucli històric, el call jueu és una de les joies arquitectòniques que hom no pot passar de llarg.

La zona de la Rambla, la plaça Catalunya, la plaça del Vi, el carrer Nou, el carrer de Santa Clara, la Gran Via i una part de l'Eixample, contenen un bon nombre de botigues i comerços. A més, els dimarts i els dissabtes al matí hi ha el mercat tradicional.

Per gaudir de la natura integrada en els edificis, podem anar fins al passeig Arqueològic, on trobarem escultures que fan referència a algunes llegendes, com la majordoma de Sant Narcís. Cal arribar-se, també, als jardins dels Alemanys i als de John Lennon, així com a la vall Sant Daniel, un idíl·lic paisatge amb fonts que brollen entre plantes.

L'Oficina de Turisme organitza moltes rutes guiades per la ciutat, com la que recorre el barri Vell, la de les muralles i fortificacions, la de Pedret i Sant Daniel, la de les llegendes i la que repassa l'obra que va deixar-hi l'arquitecte Rafael Masó. El carrilet turístic és també una bona alternativa per conèixer el centre urbà, amb explicacions en diversos idiomes.

Les festes més assenyalades són les Fires de Sant Narcís, al voltant del 29 d'octubre. Durant uns dies Girona s'omple d'espectacles, actes tradicionals, focs artificials i moltes altres activitats. A la Devesa se situen les paradetes i la fira d'atraccions, i a la nit es fan els concerts de les barraques, al passeig de la Copa. Compta també amb una trobada de gegants.

D'altra banda, per primavera també és un bon moment per visitar la ciutat, perquè se celebra Girona, temps de flors, una atractiva exposició de flors, monuments, patis i jardins.

Els dissabtes, el pont de Pedra acull parades d'artesans i el primer dia de novembre es celebra la Fira de l'Art a la plaça del Vi, una bona oportunitat per aconseguir obres d'art a bon preu.

La ciutat organitza esdeveniments culturals molt interessants, com el Festival de Jazz de Girona (segona quinzena de setembre), el festival In-somni, Escènit (teatre, música, cinema i dansa al carrer a l'estiu) o el festival de tardor Temporada Alta, que inclou espectacles teatrals, concerts i dansa a Girona i Salt.