Itinerari literari Mercè Rodoreda. Romanyà de la Selva

Dòlmens, boscos i masies formen part de l'atrezzo que caracteritza Romanyà de la Selva, indret on Mercè Rodoreda passaria els seus darrers anys de vida.

Mercè Rodoreda, la més internacional de les escriptores catalanes, va néixer a Barcelona l'any 1908 i hi va viure fins l'any 1939, quan al final de la Guerra Civil es va veure obligada a exiliar-se. Després d'haver residit durant més de trenta anys a França i a Suïssa, va tornar a Catalunya, però no a la seva Barcelona natal, que trobava massa bulliciosa, sinó a un poblet tranquil en plena serra de les Gavarres, pertanyent al municipi de Santa Cristina d'Aro: Romanyà de la Selva. Allà va passar els darrers onze anys de la seva vida. "El poble és sensacional. Les cases estan bastant separades les unes de les altres, situades al cim d'una muntanya d'alçada lleugera des d'on es pot veure amb una girada d'ulls el mar i la cresta blanca dels Pirineus". Va ser aquí, a Romanyà, on va acabar la seva novel·la Mirall trencat i on va escriure els llibres Quanta, quanta guerra... i Viatges i flors. El jardí de casa seva, ple de flors, i els espessos boscos muntanyosos que envolten la població queden constantment reflectits en els seus escrits.

A la població hi ha un itinerari marcat amb dotze panells situats en sengles punts relacionats amb la vida de l'escriptora a la localitat, que van ser instal·lats l'any 2008 amb motiu del centenari del seu naixement. A cadascun d'ells hi ha un breu text extret de les obres esmentades anteriorment de Mercè Rodoreda, o del pròleg que va escriure, poc abans de morir, per a la 26ª edició de La plaça del Diamant. D'aquesta manera, la ruta es pot realitzar lliurement o apuntant-se a algun dels itineraris teatralitzats que organitza l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. A la plaça de l'Església, per exemple, hi podem llegir aquest fragment: "Les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola".

La plaça de l'Església, presidida per l'església de Sant Martí, és un bon punt de partida per recórrer els paisatges i els llocs en els quals l'escriptora va passar els seus darrers anys. Destaca a la plaça la masia el Refugi, que a l'època s'anomenava Hostal de Romanyà i que actualment funciona com a restaurant (les Gavarres) i com a centre d'exposicions. Aquí es va allotjar Rodoreda quan va arribar al poble, l'any 1972. Poques setmanes després es va traslladar a la casa del Senyal (actualment coneguda com el Senyal Vell) de la seva amiga Carme Manrubia, davant de la qual encara es pot observar l'olivera que descriu a Viatges i flors: "Una olivera de tres branques, signe de pau, senyoreja a l'entrada al costat de tres xiprers, signe de bon acolliment", així com el llorer que l'escriptora descriu a Mirall trencat. Set anys després es traslladaria a la seva pròpia casa, que es va fer construir al costat de la de la seva amiga. Un jardí exuberant, ple de flors i amb bones vistes cap a la vall, envoltava la petita casa d'una sola habitació.

Altres punts de vista d'aquesta ruta són el mirador de les Mirandes, que ofereix una vista panoràmica molt bonica sobre la Vall d'Aro; el dolmen de la Cova d'en Daina, la plaça de la Rectoria o alguns racons del bosc que envolta la població. La ruta no pot deixar de finalitzar en el petit cementiri de la localitat, a prop del dolmen de la Cova d'en Daina i als peus d'un xiprer, on Mercè Rodoreda va ser enterrada l'abril de 1983.