Itinerari Manuel Vázquez Montalbán. Del funicular de Vallvidrera a l'ermita de Santa Maria

Carvalho-Montalbán, Montalbán-Carvalho. On comença un i on acaba l'altre? Tant l'escriptor com el personatge van deixar empremta en el barri de Vallvidrera.

Vallvidrera, al bell mig de la serra de Collserola, és un lloc que tria molta gent que es vol allunyar del bullici de Barcelona. Però allunyar-se no significa perdre-la de vista, sinó tot el contrari: Vallvidrera és un balcó sobre la ciutat, un mirador excepcional.

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), que havia nascut i viscut en ple centre de Barcelona, en el barri del Raval, se'n va anar a viure a Vallvidrera l'any 1978. També Pepe Carvalho, protagonista d'una vintena de les seves novel·les i alter ego de l'escriptor, residia a Vallvidrera. Tots dos, escriptor i personatge, utilitzaven aquest barri per refugiar-se de l'urbs, en la qual es movien més per obligació que per gust.

Des del seu mirador privilegiat, Carvalho observava els canvis urbanístics que se succeïen a la seva ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics i que li agradaven tan poc. I es queixava sovint de l'omnipresent torre de comunicacions del Tibidabo, dissenyada per Norman Foster, ja que pel fet d'estar tan a prop de casa seva li provocava interferències en el telèfon.

En diverses novel·les apareix Enric Fuster, veí de Carvalho i habitual convidat seu. Junts gaudeixen de llargues vetllades en què Carvalho demostra els seus dots com a cuiner sibarita mentre beuen vi i cremen algun llibre a la xemeneia. Tal i com comenta la seva amiga Charo: "Pasarían cien años, volvería una noche a Vallvidrera y os encontraría a ti y a éste mirando el color de un vino y hablando de un plato raro. Ya puede hundirse el mundo, ya, que como vosotros tengáis una receta nueva os pillará guisando".

Una visita al barri de Vallvidrera permet fer-se una idea de l'atmosfera quotidiana, entre bohèmia i senyorial, en la qual vivien tant l'escriptor com el seu personatge. La ruta pot començar agafant el funicular que duu fins a la plaça de Pep Ventura, en el centre de Vallvidrera. Des de l'estació es pot accedir a un mirador que ofereix excel·lents vistes sobre la gran ciutat que acabem de deixar enrere. Així descriu Carvalho la gran urbs vista des de Vallvidrera: "Amanecía por entre las ramas de los árboles, Barcelona como una maqueta de sí misma, a los pies de la sierra de Collserola, le confirmaba dónde estaba y quién era".

Entre la plaça de Pep Ventura i la de Vallvidrera, amb prou feines a 150 metres, es troben la majoria de comerços i establiments, així com algunes precioses torres modernistes de principis del segle passat, com la Vil·la Maria

Des de la plaça de Vallvidrera es pot agafar el carrer de l'Alcalde Miralles, que duu fins al mercat, i des d'allà el carrer dels Reis Catòlics, pel qual s'arriba fins al Centre Cívic, situat en el número 16-34. Els veïns de Vallvidrera van homenatjar l'escriptor posant-li el nom de Vázquez Montalbán a aquest centre. Es tracta d'un edifici de grans finestrals que allotja una biblioteca i en el qual s'organitzen nombroses activitats culturals, de lleure i esportives.

Seguint pel mateix carrer es troba, a poc més de mig quilòmetre, el pantà de Vallvidrera, una petita meravella de l'enginyeria construïda per Elies Rogent en el segle XIX, l'objectiu del qual era recollir l'aigua de les rieres de la zona i canalitzar-la fins al barri de Sarrià a través del túnel Mina Grott.

De tornada cap a l'estació del funicular es passa per la parròquia de Santa Maria, d'estil gòtic tardà. Abans d'agafar el funicular de tornada a la ciutat és recomanable una altra visita al mirador que es troba a sobre de l'estació per recordar les paraules de Carvalho: "Una de las ventajas de vivir en Vallvidrera es que te puedes despedir de toda una ciudad con una sola mirada".