Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló va ser un prevere i poeta romàntic català, gràcies a la obra del qual, en el marc de la Renaixença, la llengua catalana va ser reconsiderada una llengua literària. 

Jacint Verdaguer va néixer el 17 de maig de 1845 a Folgueroles, una població de la comarca d'Osona.

L'any 1855 va entrar al Seminari de Vic i amb vint anys ja participà als Jocs Florals de Barcelona, on dues de les cinc composicions que va presentar van ser premiades. A partir de llavors va començar a relacionar-se amb les personalitats més destacades de la Renaixença.

Quan va rebre els ordes sagrats, va ser destinat de vicari a Vinyoles d'Orís, on va començar a treballar en L'Atlàntida, un dels seus poemes més èpics. A Barcelona va fer de capellà de família als marquesos de Comillas i, a partir del 1883 va exercir d'almoiner, la qual cosa li va permetre freqüentar els ambients de l'alta societat catalana. Va ser l'època en què va escriure més poemes i, de fet, el 1878 és quan es va publicar l'edició definitiva de L'Atlàntida.

L'any 1885, però, Verdaguer va patir una crisi espiritual i les autoritats eclesiàstiques el van confinar a la Gleva. El 1895 li van ser suspeses les llicències per dir missa i Verdaguer començà a publicar articles al diari d'esquerres La Publicidad, en què atacava amb duresa a qui el censurava.