Jacint Verdaguer a la Gleva i a Vinyoles d'Orís

Un itinerari pels diversos temples en què va passar una part de la seva vida Jacint Verdaguer i que ens transportarà als moments més importants del seu retir espiritual i literari.

El santuari de la Gleva és el punt de partida d'aquesta ruta, que ressegueix les passes de mossèn Cinto Verdaguer per part del terme municipal de les Masies de Voltregà, amb què va tenir una intensa relació. De fet, el poeta va viure dues estades al municipi. La primera va ser entre l'any 1871 i 1873, quan va ocupar la vicaria de l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, a Vinyoles d'Orís, en la seva primera destinació com a sacerdot. La segona va arribar un parell de dècades més tard, el 1893, quan va haver de complir un retir ordenat pel bisbe al monestir de la Gleva.

La plaça del Santuari és el primer dels punts per visitar en aquesta ruta. La tradició popular explica com una pastoreta del Mas Codines va trobar una imatge de la Verge mentre pasturava els bous al puig del Terrer. La jove va veure com un dels animals començava a bramular i furgar amb el morro un indret del terra, sense voler moure's. Enterrada en un forat d'aquell indret hi havia la imatge de la Verge, protegida per dues columnes de terracota que sostenien una gleva que li servia de sostre. La imatge, coneguda a partir d'aquell moment com la Mare de Déu de la Gleva, va ser portada a l'església parroquial de Sant Hipòlit de Voltregà, d'on ben aviat va desaparèixer per tornar miraculosament al seu amagatall del puig del Terrer.

Aquest misteri va ser interpretat com la voluntat de la Verge de romandre al puig del Terrer i per això es va construir, l'any 1280, un oratori en aquell punt exacte. L'any 1327 van començar unes obres d'un segle de durada que van convertir aquell oratori en un gran santuari. La devoció a Santa Maria de la Gleva va ser aviat molt important a tota la comarca, amb multitudinàries processons que sortien des de Vic i altres poblacions de la comarca. L'edifici va ser intensament reformat l'any 1766 en estil barroc, després que uns anys abans li caigués un llamp que en va destruir diverses parts, i aquest és l'aspecte que ha perdurat fins a l'actualitat.

Des de 1893, Jacint Verdaguer va iniciar a la Gleva el seu retir forçat, i la visita per les instal·lacions del santuari recorren els diversos espais que devia sovintejar el poeta entre versos i patiments. Fins i tot es pot gaudir de l'excepcional vista sobre el Ter que tenia des del balcó de la seva cambra. Al santuari, Verdaguer va escriure diverses obres, com Roser de tot l'any, La fugida d'Egipte, Veus de bon pastor o el poema del Bon Déu, adoptat com a himne o goigs de la Mare de Déu de la Gleva.

Un cop visitat el santuari de la Gleva, la ruta continua prop del nucli de Vinyoles d'Orís, on es troba l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles. Aquesta petita església va ser la primera destinació de mossèn Cinto en ser ordenat sacerdot. Hi va viure dos anys, entre 1871 i 1873, i hi va deixar la seva empremta, no solament en la seva activitat eclesiàstica, sinó també i de forma especial a l'hort de la rectoria. Allà hi va plantar-hi un llorer, arbre dels poetes i de la immortalitat, que s'ha convertit en símbol i motiu de pelegrinatge verdaguerià. Durant la seva estada a Vinyoles va escriure el gros del seu gran poema L'Atlàntida, la Passió de nostre senyor Jesucrist, així com bona part dels Idillis i cants místics.

Pel que fa a la construcció, l'església de Sant Esteve de Vinyoles data de principi segle XII, tot i que l'edifici actual respon a una remodelació posterior. Avui dia es conserva l'aspecte de l'època, amb l'excepció del campanar original, desaparegut. Nombroses celebracions de tota mena tenen lloc en aquest petit temple, entre les quals destaquen les actuacions de diverses corals de la plana de Vic, que hi interpreten cançons amb lletra de Verdaguer.