La façana marítima de Barcelona vista per les càmeres cinematogràfiques

Barcelona, una ciutat oberta a la bellesa del Mediterrani, ha proporcionat al cinema grans escenaris amb vistes al mar. Aquest itinerari que ressegueix el litoral en descobreix alguns. 

La ruta barcelonina pel litoral mediterrani comença al Port Vell, que tradicionalment ha estat molt present en filmacions des dels orígens del cinematògraf. De fet, una de les primeres curiositats de la història del cinema va ser el rodatge d'una escena titulada Plaza del Puerto de Barcelona, realitzada el 1896 per un enviat dels germans Lumière.

Durant el segle XX, el port va patir una profunda transformació i també va rebre la visita, més o menys anecdòtica, d'algunes personalitats del món del cinema, com la del director nord-americà Henry Hathaway, que el 1964 va rodar El fabuloso mundo del circo. La pel·lícula era una superproducció que presentava en el seu repartiment a grans estrelles com Rita Hayworth, John Wayne i Claudia Cardinale. Entre les seves escenes clau s'incloïa un vaixell que s'enfonsava a l'entrada del port de Barcelona amb tots els materials del circ.

En els anys noranta, el port va canviar completament la seva fisonomia, incorporant comerços i instal·lacions d'oci, entre elles una gran sala de cinema en tres dimensions. Al davant es pot veure una rèplica de l'Ictíneo II, utilitzada a la pel·lícula Monturiol, el senyor del mar, dirigida per Francesc Bellmunt el 1993.

Des d'aleshores, el Port Vell ha renovat la seva presència a la gran pantalla i els seus molls han continuat essent escenari habitual per a pel·lícules de tota mena. Aquest és el cas d'Amor idiota, la comèdia rodada per Ventura Pons el 2004 i protagonitzada per Santi Millán i Cayetana Guillén-Cuervo, o d'El maquinista, realitzada el mateix any per Brad Anderson i interpretada per Christian Bale i Jennifer Jason Leigh.

El recorregut pel port, les instal·lacions del qual s'estenen als peus de Montjuïc, permet fer una visita al moll del Contradic, escenari d'una inquietant pel·lícula de suspens titulada Cargo, dirigida el 2005 pel britànic Clive Gordon. El film, en el repartiment del qual figuraven Luis Tosar i Daniel Brühl, narra la història d'un polissó i una tripulació sotmesos al clima claustrofòbic d'un vaixell de càrrega, el Grull, que roman ancorat en aquest moll.

Les instal·lacions portuàries les sobrevola el famós funicular, una obra d'enginyeria que va néixer amb l'Exposició Universal de 1929. Les seves cabines són un reclam turístic de primer ordre i han conegut, a més, el pas de les càmeres de cinema en més d'una ocasió. El 1974, Michelangelo Antonioni rodava aquí una escena d'El reportero, en la qual Jack Nicholson observa la ciutat a vista d'ocell.

Gairebé tres dècades més tard, dos dels protagonistes d'Una casa de locos, de Cédric Klapisch, sostenien una emotiva conversa en ple trajecte per les altures. I molt a prop d'aquest enclavament, l'anomenada Rambla del Mar servia d'escenari a una altra seqüència de la mateixa pel·lícula.

Des del Port Vell, la ruta continua pel passeig de Colom, adornat amb abundants palmeres i eixamplat a la plaça del Duc de Medinaceli. Aquesta plaça està envoltada d'un bon conjunt de cases senyorials i va ser dissenyada a mitjans del segle XIX tot seguint les pautes que més tard s'aplicarien a la plaça Reial. La plaça del Duc de Medinaceli, presidida per un espectacular monument de ferro forjat, acompanya dues escenes de Todo sobre mi madre, en les quals coincideixen alguns dels seus intèrprets principals: Penélope Cruz, Cecilia Roth, Rosa Maria Sardà i Fernando Fernán Gómez. A la pel·lícula de Pedro Almodóvar, Penélope Cruz i Cecilia Roth arriben a la plaça en un taxi conduït per Agustín Almodóvar, productor habitual del seu germà, que sempre li reserva una petita aparició en els seus films.

La mateixa plaça també va ser escenari de Yo soy la Juani, cinta rodada per Bigas Luna el 2006 i que va suposar l'inici de la carrera cinematogràfica de Verónica Echegui.

Novament al passeig de Colom, la ruta prossegueix cap a la Barceloneta, el popular barri que té el seu origen en el segle XVIII, quan aquí es va establir el nucli de pescadors de la ciutat comtal. Des d'aleshores, el barri s'ha transformat notablement, sense perdre per això el seu ambient popular. Hi conviuen els balcons amb roba estesa i alguns dels millors restaurants de la ciutat. Poc abans d'accedir al barri des del passeig de Colom, al Pla de Palau hi ha un dels locals que evoquen les velles fondes i que figura entre els més freqüentats per Woody Allen durant les seves estades a Barcelona.

El caràcter popular del barri l'ha convertit, a més, en un entorn cinematogràfic freqüent per a diferents pel·lícules. Aquest és el cas d'Els sense nom, una de les primeres incursions de Jaume Balagueró en el cinema de terror. La història, rodada el 1999 i interpretada per Emma Vilarasau i Karra Elejalde, es desenvolupa, entre d'altres escenaris, a la plaça de la Barceloneta, que s'estén entre el mercat del barri i la nova Marina del Port Vell. Una altra trama, aquesta vegada centrada en la vida multicultural del barri, és la que aborda Barceloneta.com, film de la jove directora Núria Ràfols, rodat el 2007 i ambientat en un locutori d'Internet.

Entre les filmacions que van escollir aquest barri hi ha també A la ciutat, la comèdia de Cesc Gay en la qual el director ret homenatge a la seva Barcelona natal, amb un repartiment que inclou a Eduard Fernández i Leonor Watling. Per atzars del setè art, aquesta darrera actriu tornaria a estar present en una pel·lícula rodada en aquest barri, El conte màgic, la primera producció espanyola en tres dimensions, en la que s'explica el viatge fantàstic d'una nena a través d'Àfrica. El film, una costosa obra realitzada per una productora catalana, es va rodar el 2008 amb exteriors a Namíbia i Àfrica del Sud, encara que també presenta escenes rodades a la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta. Molt a prop d'aquesta platja, en un popular restaurant que adopta el nom del barri, es va rodar una seqüència de Vicky Cristina Barcelona, que va dur al seu director, Woody Allen, i a una de les seves protagonistes, Scarlett Johansson, a treure el cap per la flamant Marina del Port Vell.

El barri s'obre al mar a la platja de la Barceloneta, un extens arenal de més d'un quilòmetre que ha recuperat la seva esplendor i que avui ofereix un agradable passeig i el bullici de les seves guinguetes. En aquest entorn es creuen dues històries cinematogràfiques recents, la francesa d'Una casa de locos i la italiana de Manuale d'amore 2. A la primera, un dels protagonistes escriu una carta a la seva xicota assegut a la terrassa d'una guingueta de la platja. A la segona, alguns personatges fan una capbussada aprofitant un matí assolellat.

Al costat del passeig Marítim, un dels racons característics del barri és la plaça Brugada, on hi ha una font que rendeix homenatge a una il·lustre veïna de la Barceloneta, la bailaora Carmen Amaya. La genial intèrpret, famosa pel seu poderós estil, va debutar en un popular restaurant proper, en el passeig d'Isabel II. Al llarg de la seva vida, truncada als cinquanta anys, va tenir una freqüent relació amb el cinema. La seva aparició més coneguda a la pantalla es va produir a Los Tarantos, film dirigit per Rovira Beleta el 1962, en el qual tenia com a company de repartiment a Antonio Gades. La fama del seu art va transcendir les fronteres de l'època i va dur a Carmen Amaya a interpretar El amor brujo de Falla al Hollywood Bowl de Los Ángeles.

La ruta cinematogràfica prossegueix pel passeig Marítim fins a l'hospital del Mar, elegit en nombroses ocasions per ambientar instants cinematogràfics. Les seves sales i exteriors apareixen a les ja citades Yo soy la Juani i Todo sobre mi madre, on Pedro Almodóvar inclou un esplèndid pla del Mediterrani vist des dels finestrals del propi hospital, amb el contrallum de dos dels seus intèrprets, Penélope Cruz i Cecilia Roth. El caràcter lluminós de l'edifici l'ha convertit en freqüent escenari de comèdies, com Anita no perd el tren, de Ventura Pons, o Una casa de locos, en la que un dels personatges, que pateix insomni, acudeix a la consulta del metge.

Al costat de l'hospital, el Parc d'Investigació Biomèdica va tenir un paper rellevant a Manuale d'amore 2, en rebre la visita d'una de les parelles protagonistes, arribada des de Roma per tal de rebre un tractament de fecundació assistida.

La ruta continua a la vora de la platja de la Barceloneta, que conclou al costat del Port Olímpic, integrat en les instal·lacions de la Vila Olímpica. El nou skyline de Barcelona està presidit pels gratacels de l'hotel Arts i de la torre Mapfre, i animat pel Peix d'Or, la monumental escultura realitzada per Frank Gehry, que canvia de tonalitat amb les variacions de la llum del dia.

Algunes de les últimes pel·lícules rodades a la ciutat han sabut aprofitar la modernitat d'aquests escenaris impactants. Ventura Pons, un dels directors que s'ha inspirat més en Barcelona, va utilitzar aquests paisatges urbans a Animals ferits, rodada el 2005 i interpretada per José Coronado i Aitana Sánchez-Gijón. Un any més tard, el director va incloure la torre Mapfre a Barcelona, un mapa, amb un repartiment en el qual destaquen Núria Espert, Josep Maria Pou i Rosa Maria Sardà, i que, fidel al seu títol, és un autèntic mapa cinematogràfic de la ciutat.