Manresa

Manresa, capital de la comarca del Bages, s’emplaça a l’extrem sud del pla de Bages, en la confluència del Llobregat amb el Cardener. Pel territori també hi passen les rieres de Rajadell i de Cornet, també anomenada de Guardiola, i diversos torrents, a més de l’antiga sèquia de Manresa. El territori no és gaire planer, ja que està assentat sobre una sèrie de petits turons com ara el Puig Cardener i el Pujolet.

El clima, mediterrani de tendència continental, es caracteritza per una notable oscil·lació tèrmica que facilita les glaçades hivernals. La pluviositat és força escassa al llarg de l’any, si bé a la primavera i a la tardor hi plou amb regularitat. Les temperatures poden arribar a ser extremes: hiverns rigorosos i estius força càlids i secs. La temperatura mitjana anual és, però, de 13,7 ºC.

Manresa té una gran activitat industrial, molt diversificada: hi ha empreses tèxtils, de filats i químiques, entre d’altres. El comerç també és molt destacat en l’economia de la ciutat: allí s’hi troben tant petits comerços com grans superfícies.

L’agricultura, la qual ha perdut pes en l’economia local, es concentra als afores de la ciutat. La ramaderia té molta més importància, i ha donat lloc a l’aparició d’escorxadors i indústries de transformació.

El terme de Manresa acollia ja pobladors durant el neolític, com testimonien els vestigis trobats a Viladordis.

La cultura ibèrica va instal·lar un poblat al turó de Puigcardener, on avui s’aixeca la basílica de Santa Maria de la Seu. Aquell assentament feia les funcions de capital de la tribu dels lacetans, que habitaven el Bages, el Solsonès, l’Anoia i la Segarra.

Els romans van conquerir la població al segle II aC per evitar els atacs lacetans sobre els nuclis romans de la costa. El topònim romà Minorisa, derivat de l’anterior ibèric, és l’origen del nom de Manresa.

Els segles VIII i IX van ser de lluites entre àrabs, gots i francs. Manresa va viure un dels únics episodis de resistència indígena —goda— contra els nous dominadors francs. L’any 841, Manresa és destruïda pels àrabs, i Guifré el Pilós la conquereix definitivament aquell mateix segle.

L’any 889 és la data del primer document referit a la ciutat de què es té constància. Fins al segle XII no acaben els atacs sarraïns sobre la població, que creix en importància com a capital del comtat homònim. En realitat, era només una denominació geogràfica de la Catalunya central, en frontera permanent amb els musulmans de Lleida.

El XIV és el gran segle per a Manresa, a l’escalf d’un enorme creixement demogràfic de la mà d’una frenètica activitat comercial, amb la celebració de dues fires importants. Les epidèmies de pesta resten vigor al creixement manresà. La ciutat acaba el segle inclosa en el ducat de Girona, possessió de la corona.

Cal destacar també la relació que va tenir la ciutat amb sant Ignasi de Loyola, fundador de la comunitat jesuítica o Companyia de Jesús. Malgrat no ser-ne fill, l’empremta que hi deixà entre el 1522 i el 1523 és un dels reclams més notoris de la vila, no només pel llegat que això va comportar, sinó també per la projecció exterior que aquest fet va proporcionar a Manresa.

Durant el segle XIX, la ciutat despunta en diversos esdeveniments crucials per a la història del país. Participa de forma activa en la Guerra del Francès (la Batalla del Bruc, el 1808, que donà lloc a la llegenda del timbaler), es consolida com a centre neuràlgic de la indústria tèxtil i, a títol especialment simbòlic, és escollida per l’Assemblea Catalanista com a marc de les anomenades Bases de Manresa, primera pedra del catalanisme polític.

Al segle XX Manresa és un puixant centre de la indústria tèxtil, que entra en decadència a partir de la dècada de 1960. Des de la inauguració de l’autopista de Terrassa i l’Eix Transversal, els anys 1990, Manresa ha tornat a créixer demogràficament gràcies a una forta immigració.

El punt més emblemàtic de la ciutat, visible tot just sortint de l’estació de tren, és la basílica de Santa Maria de la Seu, erigida en un emplaçament força elevat, al puig situat damunt del riu Cardener. La primera pedra va ser col·locada l’any 1328, i la seva construcció es perllongà al llarg dels segles, fins al punt que el portal de la banda de ponent fou enllestit en ple segle XX.

Cal destacar també d’aquest període medieval el pont Nou, construït al segle XIV, que donava pas al camí que unia Manresa amb Lleida. És considerat un dels ponts medievals més ben conservats de Catalunya. Un altre pont destacable de la ciutat és el pont Vell, d'origen romà i un dels ponts més antics del país.

El patrimoni arquitectònic de Manresa és realment notori, ja que a més dels períodes medieval i romà, també abraça l’època daurada del modernisme, amb peces realment atractives. Una d’elles és el Casino, projectat per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i situat al passeig Pere III, artèria principal de la ciutat, seu del Centre Cultural de la ciutat, i zona on s’apleguen la major part dels edificis més emblemàtics. Igualment representatius són la fàbrica Balcells, el quiosc Fius i Palà, una petita obra modernista situada a la plaça Sant Domènec i que ha mantingut el seu ús original durant un bon grapat d’anys, o els magatzems Jorba, d’estil art déco, sumptuosos i funcionals alhora.

La memòria històrica d’aquests i d’altres patrimonis de la comarca té el seu santuari al Museu Comarcal, en si mateix ja una peça patrimonial, ja que està ubicat a l’antic col·legi de Sant Ignasi (segle XVII), d’imponent estil barroc. Al museu s’hi exposen peces que van des de la prehistòria fins a la modernitat, amb especial èmfasi en el barroc, i inclou també importants troballes paleontològiques. Altres museus de la ciutat són el Museu de Geologia Valentí Masachs i el Museu de la Tècnica de Manresa.

Al marge dels monuments i museus, la història de la ciutat està lligada també a la cultura de l’aigua, de la qual el Parc de la sèquia és el principal símbol. Construïda al segle XIV, duia (i encara ho fa avui) aigua a la vila desviant-la del cabal del riu Llobregat.

És recomanable fer una visita pels voltants de Manresa i seguir part de la ruta d’aquesta sèquia al seu pas per municipis com Santpedor, Sant Fruitós del Bages o Sallent. En aquest trajecte, el camí travessa importants zones boscoses, grans camps de conreu i dóna aixopluc a una variada gamma d’espècies vegetals i petits organismes, com també a nombroses espècies d’aus.

Una bona possibilitat per gaudir de Manresa són les seves fires, de les quals en destaquen especialment dues. La primera és la fira medieval, la tercera setmana del mes de febrer, també coneguda com la Fira de l’Aixada. Durant aquesta fira la ciutat recupera el seu aspecte més ancestral, mentre centenars d’expositors mostren a l’aire lliure peces d’artesania i de gastronomia de l’època i els carrers s’omplen d’activitats que recreen l’oci i la vida social d’aquells temps.

Aquesta fira culmina amb el que es coneix com a Festa de la Llum, que commemora la miraculosa arribada d’una llum provinent de Montserrat que es va dipositar just a l’edifici de la Seu i va obrar així el penediment del bisbe de Vic, que havia manat interrompre les obres de construcció de la sèquia.

L’altre esdeveniment firal de gran importància és Mediterrània, la fira d’espectacles d’arrel tradicional que se celebra des de fa nou anys durant tres dies a principis de novembre i en què es presenten prop d’un centenar d’espectacles inspirats en el gruix de les tradicions de la cultura catalana. En escenaris i també al carrer, els programadors presenten peces de música, teatre i dansa, que en les darreres edicions han fet arribar artistes d’altres zones de la Mediterrània (Itàlia, Grècia, França, Marroc…) i l’han convertit en un acte de projecció internacional.

Al marge de les fires, Manresa destaca per la gastronomia. El Bages és sens dubte la terra més emblemàtica de la cuina del secà, pròpia de les comarques d’interior, que es caracteritza pel treball amb ingredients com el bacallà, els formatges o els llegums.

Manresa, com a capital que és de la comarca, aplega l’oferta gastronòmica més àmplia, de la qual és una bona mostra la Setmana Gastronòmica de la Cuina del Secà, on s’ofereix un variat programa d’activitats per descobrir-ne o redescobrir-ne les qualitats: excursions, menjades populars, certàmens…

Durant l’estiu, Manresa es converteix en una de les capitals catalanes de la pólvora i els diables. El seu correfoc, que se celebra el darrer cap de setmana d’agost, és un esdeveniment digne de veure, que no només ensordeix la ciutat i la cobreix de llum, sinó que permet exhibir tot l’imaginari tradicional del municipi, especialment els diables i el seu bestiari, com els dracs o les àligues.

- Massís de Montserrat.

- Pont de Navarcles.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

- Sèquia Balsareny-Manresa.

- Muntanyes de sal de Cardona.