Monestir de Sant Cugat

Actualment consta de l'església i d'un claustre, seu del Museu de Sant Cugat. Al voltant del claustre hi ha la sala capitular, les antigues dependències monàstiques i el palau abacial. A més, també es poden veure una part dels murs i les torres que l'envoltaven.

El monestir és el tresor de Sant Cugat. Fou el conjunt monàstic més important de tot el comtat de Barcelona a l'època medieval. Consta d'una església i d'un claustre, que acull la seu central del Museu de Sant Cugat. Cada primer diumenge de mes es pot fer una visita guiada i gratuïta a les dotze del migdia.

La sala capitular i les antigues dependències monàstiques s'ubiquen al voltant del claustre, mentre que a ponent hi ha el palau abacial. Encara resta una part important dels murs i les torres del conjunt fortificat, construïts als segles XIV i XVI.

L'element més destacable per l'estructura i la qualitat decorativa dels capitells és el claustre romànic (segle XII). Al segle XVI s'hi va afegir un segon pis i s'hi va construir l'atri d'entrada. EL claustre, amb una longitud de més de trenta metres, és obra de l'artista Arnau Cadell. La planta és gairebé quadrada i té arcs de mig punt, suportats sobre parells de columnes.

Cada columna està decorada amb capitells finament elaborats amb detalls variats. La decoració d'aquests capitells va des de la representació d'animals fins a consells de bons costums per als monjos (per exemple, la manera d'ajudar els germans a treure's els polls). S'hi poden comptar 72 parells de capitells.

La basílica gòtica és un altre element destacat. L'edifici, de 23 metres d'ample per 52 metres de llargada,consta de tres naus cobertes amb voltes, sostingudes per columnes. La rosassa, que té un diàmetre de 8,2 metres, és molt semblant a les de les catedrals de Barcelona i Tarragona.

Un dels testimonis més brillants de l'escola gòtica catalana obra de Pere Serra, és a l'església: el retaule de Tots els Sants (1375) .

Els orígens del monestir se situen al segle IX, quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa. Per tant, es va edificar sobre la base d'un temple paleocristià del segle V, un petit recinte de planta quadrada al voltant del qual es creu que ja vivia una comunitat de monjos. No obstant això, no se'n té constància documental fins a l'any 878.

Les obres de construcció d'un nou monestir es van iniciar a mitjan segle XII. Es va ampliar l'església existent i el 1350 es va treballar en la fortificació del cenobi. Al segle XIV es va aixecar un aqüeducte per millorar l'abastament d'aigua. Actualment, d'aquest aqüeducte encara se'n preserva el pont de Can Vernet.

El monestir va ser ocupat per les tropes de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió i van causar-hi greus desperfectes. Posteriorment s'hi va dur a terme una restauració, que va finalitzar el 1789.

Els monjos van abandonar el monestir el 1835 i la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo el 1851. Finalment, el 1931 fou declarat Monument Historicoartístic.