Montblanc

El clima, mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental, té elements característics de les comarques costaneres i de les de la plana d’Urgell. Els estius són secs; la pluviositat màxima se centra durant la primavera i la tardor. A l’hivern, d’altra banda, les boires són freqüents.

L’agricultura és una activitat econòmica important a Montblanc, i se centra principalment en el conreu de la vinya, de cereals, oliveres, ametllers, fruiters i horta.

Hi ha diverses fàbriques, cellers i empreses elaboradores per transformar els productes del camp. L’activitat industrial, també destacable, es troba força diversificada entre els sectors metal·lúrgic, plàstic i tèxtil, entre d’altres.

Montblanc és el centre comercial de la comarca de la Conca de Barberà, afavorit pel turisme. El municipi té un gran nombre d’empreses de serveis.

Al terme hi ha indicis de poblaments humans paleolítics, com assenyalen les pintures rupestres descobertes al vessant muntanyós. També l’habitaren la tribu ibèrica dels cossetans entre els segles IV i II aC.

El nucli medieval primitiu de principis del segle XI rebia el nom de Duesaigües (per la presència dels rius Anguera i Francolí). Aquest lloc va rebre de mans de Ramon Berenguer IV l’excedència en el pagament d’impostos, amb l’objectiu d’afavorir-ne el desenvolupament i formar part del projecte social i humà de la Catalunya Nova. Com a resultat d’aquest privilegi va passar a anomenar-se Vilasalva (salvada de tributs).

No va ser fins al 1163 que aparegué el topònim actual. La causa va ser la necessitat de desplaçar el nucli cap a una zona allunyada del perill d’inundacions que servís, a més, d’enclavament fortificat. El lloc triat va ser un turó ral (un mont blanc) proper.

L’època medieval va ser un període de creixement i esplendor. Al segle XIII es constituí la vegueria de Montblanc i s’hi instal·laren les Escrivanies Reials i un estudi major. Al segle XIV assolí el seu punt màxim de desenvolupament; amb el títol de vila ducal des del 1347, esdevingué el setè municipi en nombre d’habitants de Catalunya i la seu de moltes sessions de les Corts Catalanes.

Després d’un període de decadència que durà fins al segle XVII (motivat entre d’altres motius pels estralls de les guerres), Montblanc experimentà un nou creixement al segle XVIII, amb el desenvolupament agrícola i l’augment demogràfic. Aquest desenvolupament agrícola (on la vinya hi tingué un paper molt destacat), va anar donant pas a una incipient indústria i a un nou model de xarxes de comunicació (segle XIX, del 1821 al 1880), que prefiguraren el que seria la consolidació contemporània del municipi.

Montblanc és en si mateix un atractiu per a la vista. El conjunt del municipi fou declarat l'any 1947 Conjunt Monumental i Artístic, dada que dóna una idea de la quantitat d'al·licients que mostra al visitant.

Aquesta monumentalitat comença en els seus origens més remots: els jaciments íbers del Pla de Santa Bàrbara o els medievals primerencs del Molí Vell en són un bon exemple i una primera parada obligada d'aquesta ruta històrica.

És destacable el recinte emmurallat (segle XIV), del qual es conserven torres i portals. Dins del nucli, cal destacar el carrer dels Jueus, un petit call que testimonia la implantació d'aquesta comunitat al terme durant l'edat mitjana. El Pont Vell, malgrat tenir un probable origen romà, es presenta avui en dia amb la seva fesomia del segle XII.

Pel que fa a edificis, és interessant el conjunt que formen l'església i l'antic hospital de Santa Magdalena (segles XIV i XV-XVI, respectivament), el convent i santuari de la Serra (segle XIII), o l'església de Santa Maria la Major i l'antiga església de Sant Francesc. També formen part d'aquest aplec d'edificis monumentals el Palau Castlà o el Casal dels Josa (segle XIII).

Contemporàniament, s'erigí a Montblanc el Celler Cooperatiu (obra modernista de Cèsar Martinell de l'any 1919), on s'instal·là el Sindicat de Vinyetaires.

Montblanc també pot presumir de tenir un notori centre museístic. Es tracta del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, situat en origen el 1958 en un antic edific medieval. Després es va ampliar amb l'adquisició d'altres seus: el Museu dels Molins de la Vila, el Museu del Vidre (a Vimbodí) i el Museu d'Art Frederic Marés (a les dependències de la Presó Nova).

A més de gaudir del programa de festes de la Setmana Medieval, el visitant té a disposició un grapat de rutes a peu per descobrir el patrimoni natural de la zona.

Una d'aquestes rutes és la que connecta Montblanc amb Rojals, l'ermita de Sant Josep (amb zona d'acampada) i la de Sant Joan (amb impressionants vistes de Montserrat i els Pirineus si la visibilitat és òptima).

En paral·lel a aquesta activitat, les diverses pedanies escampades pels voltants, com Prenafeta, Rojals o la Guàrdia dels Prats, ofereixen atractives propostes d'agroturisme i allotjament rural.

Cal dir que el col·lectiu Llop Aventura es dedica a gestionar, des del 2005, tot allò que té a veure amb esports i aventura al terme (escalada, quads, senderisme i cicloturisme).

A finals de setembre s'organitza Terrània, el festival internacional de ceràmica, que posa a disposició dels visitants atractives demostracions d'aquesta artesania, tallers introductoris, projeccions audiovisuals i altres activitats paral·leles.

Afeccionats i col·leccionistes, grans i petits, també poden gaudir a mitjans d'octubre, de Clickània, el festival internacional de Clicks de Playmobil.

- Nucli antic del municipi de Pira.

- Santuari de la Mare de Déu de Montgoi, a Vilaverd.

- Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí.

- Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca.