Mura

Mura es troba al límit més oriental de la comarca del Bages, als límits del Vallès, al nord de Barcelona. El territori es troba a la serralada Prelitoral Catalana, entre el conglomerat muntanyós dels cims de la Mola i el Montcau, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l´Obac. Bona part del municipi es troba englobada amb aquest àmbit. Al nord es troba la serra de Mestall, recorreguda per diverses rieres com la de Nespres o Mura, que és tributària per l’esquerra del riu Llobregat.

El clima, mediterrani continental i amb influències de muntanya, es caracteritza per una notable oscil·lació tèrmica. Les èpoques de l’any més plujoses són la primavera i la tardor; les glaçades són freqüents a l'hivern. Les temperatures són extremes, amb hiverns rigorosos i estius força calorosos.

Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, Mura mai no ha estat un poble gran. De fet, les 32 cases que s’hi comptaven el 1365 van reduir-se a la meitat al segle XVI, quan va començar un lent però continuat creixement de la població.

Entre les activitats econòmiques que han donat riquesa a Mura destaca el conreu de la vinya fins al segle XIX, quan la fil·loxera va obligar a substituir-lo per la producció de carbó vegetal, calç i la indústria tèxtil.

Quan el 1962 va tancar la fàbrica de filats, molts habitants van abandonar el poble. Dotze anys més tard, la creació del parc natural va liderar la transformació de Mura en un municipi eminentment turístic, sobretot a partir de les nombroses segones residències establertes durant l’últim quart del segle XX.

El nucli medieval de Mura representa un reclam de gran interès, per l'atmosfera que s'hi respira i el caràcter medieval que el defineix, tot plegat envoltat per un entorn natural envejable.

L'església de Sant Martí, l'estructura de la qual data de diferents períodes constructius (segles XI-XII, XV i XVII), és el principal atractiu arquitectònic de la població, amb la seva magnífica portalada romànica d'interessant timpà. Al seu entorn hi va créixer tot el nucli de Mura, que mereix una passejada serena a través dels carrers empedrats, porxos, escales i carrerons costeruts entre cases amb diversos segles d'existència.

Als afores de la població s'aixeca l'ermita de Sant Antoni, construïda el 1716 amb una sola nau de planta rectangular i una façana coronada per un petit campanar. L'element més destacat és el porxo frontal, bastit el 1818.

Riera de Nespres avall hi ha el molí del Mig, ressenyat per primera vegada al segle XI i en funcionament fins a mitjan segle XX com a molí fariner, d'oli i de vi; també obtenia energia elèctrica aprofitant un salt d'aigua. Avui pot ser visitat com a casa-museu de la vida rural de diferents èpoques. Finalment, cal fer esment d'un altre edifici d'interès, El Puig de la Balma, una casa encantadora que va ser construïda excavant directament la roca de l'indret.

Al centre de Mura s’hi pot trobar el Centre d’Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, amb l’oficina d’informació turística de Mura i les valls del Montcau. És el millor punt de partida per emprendre alguna de les nombroses excursions a peu possibles pels diversos paratges naturals de gran bellesa que envolten la població.

Resseguint senders senyalitzats es poden explorar les coves de Mura (una cavitat formada per una sola galeria d’uns 200 metres de profunditat descoberta per un pagès el segle XIX), cercar les nombroses fonts del municipi (la Mascarosa, la Noguera o el Foradot), passejar arran de l’aigua de la riera de Nespres o descobrir alguns dels molins i masies més interessants de Mura.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

- Manresa.

- Terrassa.