Museu del Suro de Palafrugell

Museu dedicat a la indústria del suro, un dels principals motors econòmics de la localitat de Palafrugell al llarg de la seva història. L'exposició permanent mostra el procés d'elaboració des que es recull la resina fins al producte final.

L’edifici que acull el museu destaca per la sobrietat i les línies austeres de la façana. Aquesta construcció racionalista, projectada per Emili Blanch i Roig entre 1931 i 1934, va ser concebuda per acollir una escola d’arts i oficis.

A la sala de la dreta de l’entrada es pot veure el procés de transformació del suro. Les altres dues estances del pis de dalt estan destinades a acollir exposicions temporals i a exposar una selecció d’escultures i retaules de suro. Al juliol i agost s’hi fan visites guiades.

El Museu del Suro de Palafrugell conserva, estudia i difon de manera monogràfica el patrimoni cultural i natural relacionat amb el món del suro, i està integrat dins el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

El suro i les indústries derivades van convertir-se, entrat el segle XIX, en la principal activitat econòmica del municipi, i la seva mecanització va transformar una vila agrària en una ciutat industrial.

El suro va fer que al Palafrugell d’inicis del segle XX apareguessin els primers clubs esportius, diverses societats recreatives (com l’Ateneu Palafrugellenc o el Casal Popular), més d’un casino (el Centre Fraternal o el Cercle Mercantil) i un nombre considerable de bars, cafès i clubs classicistes.

Els ingressos que va suposar la indústria per a la corporació municipal i per a algunes famílies van possibilitar la construcció d’edificis emblemàtics de l’època: el xalet modernista de Can Mario, el casal de Can Bech de Careda, la casa Almeda, l’Econòmica Palafrugellenca (seu de l’actual biblioteca) i les construccions públiques del Mercat Cobert, l’Escorxador municipal i l’Escola d’Arts i Oficis.

El 1900 es va crear la gegantina Manufacturas de Corcho, S. A., de la qual avui queden les naus que alberguen la Fundació Vila Casas i la torre d’aigua de Can Mario.