Palamós

Palamós és un municipi del Baix Empordà situat a la Costa Brava, al sector de llevant de la badia de Palamós, al sud-oest de Girona i al nord-est de Barcelona. El sector nord-occidental és accidentat per contraforts de les Gavarres (serres litorals), i la riera d'Aubi travessa el territori en direcció nordest i sudoest. El litoral combina platges de sorra a la gran badia de Palamós, amb cales situades entre promontoris rocosos sobre el mar, com el cap Gros o el cap de les Planes, al nord prop de les illes Formigues, diminut arxipèlag que pertany també al municipi. Les cales principals són cala Estreta, la Fosca, cala Margarida o la platja de Castell.

L’explotació dels boscos per a l’obtenció de suro era l’activitat tradicional al municipi. Però, actualment, Palamós és un dels ports de pesca més importants del Principat, són reconegudes les captures de marisc i la famosa gamba del municipi.

L’activitat industrial es concentra als sectors del suro, químic, metal·lúrgic i de la construcció.

El desenvolupament turístic amb la proliferació de segones residències i hotels fa que el sector serveis sigui el principal a l’economia municipal i ocupi més del 60 per cent de la població activa.

Els orígens històrics del municipi es remunten entre els anys 2100 i el 1500 aC, data que s’adscriu al dolmen de Montagut, la primera evidència d’assentaments humans a la zona, seguida en antiguitat pels vestigis ibers de la platja del Castell.

El 1277 el rei Pere II el Gran adquirí el castell de Sant Esteve i nomenà la vila port reial, i dos anys més tard atorgà la carta de població. De llavors ençà, Palamós ocupà sempre un lloc preemiment com a port estratègic i assentament fortificat de primer ordre.

Entre els segles XVI i XVIII, i gràcies a l’aportació econòmica del comtat de Palamós i del consistori, es va bastir el moll primitiu, que fruit de l’apogeu de les noves indústries i formes de navegació va haver de ser refet a començaments del segle XX (1912). El que es coneix com a moll Nou (1902) és una construcció de seguretat, edificada bàsicament per protegir el moll antic dels temporals.

Palamós presenta nombrosos vestigis històrics d’interès: des de les restes arqueològiques d’origen iber, a la platja del Castell, fins al castell medieval de Sant Esteve, a la platja de la Fosca. Al voltant dels segles XVI i XVII va ser convertit en masia i avui està molt enrunat.

El castell de Vila-romà és una altra construcció fortificada rellevant, en aquest cas d’origen visigòtic. Les seves restes s’eleven sobre el santuari de Bell-lloc.

L’interior del nucli urbà permet fer un recorregut per tot un seguit de places emblemàtiques, que al mateix temps són esplèndids miradors: la plaça Murada, que ofereix unes grans vistes de la badia, o la plaça del Pedró, des de la qual es té una òptica privilegiada del port esportiu.

També són recomanables les visites a les esglésies de Santa Maria del Mar o Santa Eugènia de Vila-romà.

Per conèixer les interioritats de la vida marinera i la seva història, és recomanable visitar el Museu de la Pesca, un centre amb una doble funció: preservar el patrimoni històric i cultural que el món de la pesca suposa per al municipi i per a tota la Costa Brava en general, i ajudar a difondre el respecte per la diversitat biològica de les seves aigües.

L’oferta de platges de Palamós combina un perímetre litoral ampli de platges sorrenques i càlides, concorregudes i molt ben considerades (l’exemple més emblemàtic és la Platja Gran), amb petits racons i cales ideals per als qui busquen un bany de tranquil·litat, com les cales Margarida, S’Alguer o Morro del Vedell.

Passejar-se pel perfil costaner de Palamós també ens permet veure encara en plena activitat l’essència marinera del municipi. L’arribada dels vaixells al port pesquer i la posterior subhasta del peix a la Llotja són estampes que es mantenen i que formen part de la personalitat del lloc.

L'estació nàutica i els ports esportius, d’altra banda, ofereixen la versió més lúdica d’aquesta personalitat. Allà es pot gaudir tant de la possibilitat de llogar embarcacions per fer alguna ruta mar endins com de la cuina que ofereixen els locals de restauració. D’aquesta oferta gastronòmica val la pena destacar la gamba, autèntica institució de Palamós, a la qual fins i tot es dediquen anualment unes jornades.

Més lluny de la costa, la presència del massís de les Gavarres ofereix una alternativa d’itineraris de muntanya, amb una profusa vegetació, de la qual destaquen les frondoses pinedes. Els miradors naturals que es troben repartits pel massís mostren esplèndides panoràmiques del municipi i dels paisatges de la comarca.

- El camí de ronda, a Calonge.

- La torre Simona, a Mont-ras.

- El Paratge Natural de la riera de Vall-llòbrega.

- El massís de les Gavarres.