Parc Natural de la Serra de Collserola

Espai Natural Protegit, Parc Natural, Reserva Natural Parcial, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC)

El Parc Natural de la Serra de Collserola és la zona verda més extensa de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un territori de gran valor ecològic i amb nombroses possibilitats d'itineraris i propostes culturals.

El Parc Natural de la Serra de Collserola limita amb les valls dels rius Llobregat i Besòs, al sud i nord respectivament, amb el pla de Barcelona a l'est i amb el Vallès a l'oest. La serra de Collserola té més de 8.000 hectàrees (disset quilòmetres de llargària i sis quilòmetres d'amplada) i el seu cim més alt és el famós Tibidado (512 metres).

Des de la promulgació del Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural el 1987, el parc s'ha convertit en un espai lúdic i d'apropament a la natura per fomentar els valors culturals i mediambientals entre la ciutadania i protegir una àrea de gran valor ecològic.

La flora del parc és la típica d'una serra mediterrània pròxima al mar, amb boscos de pi blanc (pinus halepensis), principalment a la banda que mira al Vallès, i vegetació baixa de màquies, matolls i prats, a part de camps de conreu. Té una població estimada de 10.000 milions d'arbres i més de 1.000 espècies de plantes.

Pel que fa a la fauna, hi són presents gairebé totes les espècies pròpies del bosc mediterrani, amb més de 190 classes de vertebrats.

A part de la riquesa natural, la interacció entre l'ésser humà i la natura ha creat un valuós patrimoni cultural i arquitectònic que s'ha de preservar (cal no oblidar que la presència humana a Collserola es remunta a mil·lennis d'història). En aquest sentit, cal destacar el poblat ibèric de Ca n'Oliver al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, els castells medievals de Castellciuró i del Papiol, masies (la Torre del Bisbe o Can Catà) i les nombroses ermites i esglésies, com Santa Maria de Vallvidrera o Santa Maria de les Feixes.

El parc disposa de diferents equipaments on es pot trobar informació sobre les activitats i itineraris que ens ofereix: el centre d'informació, els centres d'educació ambiental de Mas Pins i Can Coll, i el centre de documentació i recursos educatius.

A més a més, hi ha nombrosos camins senyalitzats, àrees de lleure, miradors i fonts, com la popular font de la Budellera.

El parc acull la coneguda torre de Collserola, dissenyada per Norman Foster, que té una alçada de 288 metres. Des del mirador es gaudeix d'unes vistes excel·lents de la plana de Barcelona.

Any declaració: 1987
Normativa: Pla Especial d’Ordenació i de Preservació del Medi Natural del Parc de Collserola, aprovat definitivament l’octubre de 1987
Superfície: 8171
Titularitat: Pública
Titular: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
Municipi: Esplugues; Molins de Rei; Papiol, el; Sant Feliu de Llobregat; Sant Just Desvern; Cerdanyola del Vallès; Montcada i Reixac; Sant Cugat del Vallès; Barcelona.
Centres d’interpretació: N

Tancament anual: Obert tot l'any, excepte el dia 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener.
Horari d'estiu: De dilluns a diumenge de 9:30 a 15:00 hores.
Horari d'hivern: De dilluns a diumenge de 9:30 a 15:00 hores.
Com arribar-hi: Vallvidrera road towards Sant Cugat del Vallès.
Idiomes: Català, Castellà

Instal·lacions

Accessible per a persones amb diversitat funcional

Allotjament

Aparcament

Àrea de pícnic

Banys

Bar/cafeteria

Ermita

Museu

Observatori

Restaurant

Itineraris senyalitzats

Flora

Mosaic d'ambients vegetals mediterranis, amb boscos de pins, alzines o roures, entre d'altres, així com prats, brolles, màquies, garrigues i conreus, amb predomini dels boscos. Trobem representants de totes aquestes comunitats (pi blanc, pi pinyer, arboços, garrics, estepes, gatoses, oms, argelagues, brucs, ginesta, romaní, albellatge,aritjol, marfull, etc.).

Fauna

La diversitat d'ambients de la serra és la base pel manteniment d'una fauna variada. Estan catalogades més de cent seixanta espècies de vertebrats, entre els que trobem mamífers com els porcs senglars, esquirols, ratolins o conills que no es veuen amb facilitat però els podem identificar per les seves restes, o més d'un centenar d'espècies d'ocells com les mallerengues, les merles, els tudons, o el pit-roig més fàcils de sentir que no pas de veure. Els invertebrats no són tant coneguts però son més nombrosos i igual d'importants per la diversitat.

Rutes

De Vallvidrera a Sant Cugat del Vallès, Ruta pel Puig Madrona: del Baix Llobregat al Vallès; Ruta per ponent: de Sant Just Desvern a Molins de Rei per Santa Creu d'Olorda; Ruta per l'obaga de Collserola: de Vil·la Joana a Sant Cugat del Vallès; Ruta Barcelona als peus: de Torre Baró al Tibidabo.

Turisme ornitològic

Cada any des de 1988, als mesos de setembre i octubre, l'època de pas dels ocells rapinyaires, es porta a terme la campanya d'observació i seguiment. L'observació es fa des del turó de la Magarola i és oberta a tothom els caps de setmana. Uns monitors especialitzats us ajudaran a identificar les espècies.