Parc Natural del Cadí-Moixeró

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és una serralada prepirinenca molt preuada com a espai d'interès ornitològic ja que es caracteritza pel fet de contenir una bona representació d'espècies pròpies dels Pirineus, absents a la major part d'Europa.

El gran avantatge que presenta el parc, respecte d'altres zones pirinenques, és que dues carreteres travessen aquests paratges subalpins (la carretera de Bagà a Coll de Pal i la carretera del coll de la Creueta). Si se segueixen aquestes dues vies es pot accedir a zones de pi negre, pi roig, rasos alpins i roquissars, on es poden veure, fins i tot des del cotxe, algunes espècies emblemàtiques, com ara el trencalòs, la gralla de bec groc, el cercavores o el pardal d'ala blanca.

El paisatge és un dels més espectaculars de Catalunya. La barrera muntanyosa del Cadí-Moixeró, amb els seus imponents cingles, s'estén d'oest a est al llarg de més de trenta quilòmetres, amb unes altituds que van des dels 900 metres a les valls que limiten al sud fins als 2.648 metres del puig de la Canal Baridana. Amb la seva peculiar silueta de forca amb dos pics que li dóna nom, el Pedraforca és la muntanya més emblemàtica de la serra.

L'interès ornitològic recau en la bona representació d'espècies pirinenques d'alta muntanya, algunes de les quals es poden detectar amb relativa facilitat i amb un esforç mínim, ja que hi ha llocs on es poden veure des de la carretera. És un dels millors llocs a Catalunya per observar el pardal d'ala blanca a l'hivern que pot formar estols de fins a cinc-cents exemplars, la llucareta, el trencalòs o la merla roquera, entre d'altres espècies d'interès per als ornitòlegs forans.