Parc Natural del Cap de Creus

La situació del Parc Natural del Cap de Creus, endinsat al mar, el converteix en un excel·lent punt d'observació d'ocells marins, especialment de pas. El fenomen global de la migració és molt notori des d'algunes de les muntanyes que envolten el cap després dels dies de fort vent.

El parc maritimoterrestre del Cap de Creus és la península situada a l'extrem nord-est de Catalunya. Ocupa tot el conjunt de cales i caps entre Llançà i Roses, així com les valls i serres interiors, fins a la serra de Verdera.

El cap de Creus és, de fet, la part oriental dels Pirineus, quan s'endinsen finalment al mar formant relleus notables. Els aspectes geològics són remarcables, ja que s'hi pot trobar la mostra de roques metamòrfiques més completa de Catalunya. També cal esmentar els plegaments i les roques erosives, que en alguns llocs formen conjunts rocosos de gran valor estètic.

La vegetació està condicionada pel relleu, la presència regular de la tramuntana (que impedeix en molts llocs que el bosc pugui desenvolupar-se verticalment) i la salabror del mar a les zones més costaneres. La presència de brolles mediterrànies i de plantes d'ambients rupícoles al litoral és notable en bona part de la zona. Alguns incendis forestals han modelat la vegetació, però encara hi ha boscos de pinedes i clapes d'alzina surera.

Aquesta zona ofereix una gran facilitat per a l'observació d'ocells marins, combinada amb l'oportunitat de veure aus en grans quantitats els dies de forta migració i amb la possibilitat de poder contemplar algunes espècies de distribució mediterrània, com ara el falciot pàllid, els tallarols emmascarat i trencamates, el còlit ros o l'àguila cuabarrada.