Park Güell

Eusebi Güell va idear-lo el 1900 com una ciutat jardí residencial a l'estil anglès (d'aquí que s'anomenés "park") i va encarregar-ne la realització a Antoni Gaudí. El 1983 el Park Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Eusebi Güell, un poderós empresari de l'època i gran amant de les arts, va idear el Park Güell el 1900 com una ciutat jardí residencial a l'estil anglès (d'aquí que s'anomenés park). Va encarregar-ne la realització a Antoni Gaudí, a qui ja havia encomanat la construcció del palau Güell i de la finca Güell.

La iniciativa immobiliària va ser un fracàs, en part per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i només es van arribar a construir dues cases, en una de les quals va viure Gaudí durant vint anys, convertida actualment en la Casa Museu Gaudí.

El 1922 Eusebi Güell va donar tota la finca a l'Ajuntament de Barcelona, que la va transformar en un parc públic. El 1983 el Park Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

A l'entrada principal del parc es pot veure el famós drac policrom de Gaudí, un dels símbols de la ciutat. Està revestit de petits trossos irregulars de rajoles de colors, utilitzant una tècnica molt característica de Gaudí, anomenada trencadís, que es troba per tot el parc. Molts d'aquests revestiments en trencadís són obra de Josep Maria Jujol, ajudant i deixeble de Gaudí.

La gran plaça, que té tot el perímetre delimitat per un banc de traçat sinuós recobert de trencadís, ofereix una bella vista de Barcelona, amb el mar al fons. Sota la plaça hi ha la sala hipòstila, un bosc de pedra format per 86 columnes que originalment estava destinat a acollir el mercat.

A el parc es pot veure la passió per les corbes que caracteritza l'obra de Gaudí: bancs, camins, porxos, columnes o viaductes fugen de la línia recta. També es percep la inspiració de l'arquitecte en les formes vegetals i animals, que reflecteixen les seves idees de simbiosi entre l'home i la natura. Cargols, bolets, fulles, flors o troncs s'identifiquen constantment dins les formes arquitectòniques.

És un lloc oníric, de peculiar bellesa, idoni per fugir del bullici de la ciutat i passejar-hi. Resulta especialment apreciat pels nens, ja que sembla tret d'un conte de fades i les construccions recorden la caseta de xocolata del conte Hansel i Gretel.

Des del 2014 cal adquirir una entrada per visitar la zona monumental. Els voltants són de lliure accés i visita gratuïta.