L’essència de la gastronomia catalana: els productes autòctons
Reservar
Catalunya compta amb tots els ingredients necessaris per obtenir la millor gastronomia: un territori i un paisatge tan diversos com les cuines que s'hi conserven, alguns dels millors cuiners del món i productes de qualitat, variats i de temporada. Volem presentar-te la matèria primera de la gastronomia catalana.
Productes de qualitat a la porta de casa El rebost és una de les joies de la gastronomia catalana. La varietat de productes autòctons que s'hi guarden és espectacular, n'hi ha tant de mar com de muntanya, carns i peixos i verdures... I la qualitat és molt elevada.
Un rebost que varia segons l'estació. El paisatge és un calendari amb les planes obertes. El visitant ho podrà comprovar en qualsevol dels mercats repartits en pobles i ciutats de Catalunya.
Distintius de qualitat Per la seva excel·lència i personalitat, tenim molts productes que mereixen el distintiu oficial europeu de Denominació d'Origen Protegida (DOP) o d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Ambdós s'atorguen a productes típics arrelats a una regió que els proporciona un caràcter específic i un sabor inimitable.
Si vols tastar productes típics catalans i amb qualitat reconeguda, pots escollir entre els que tenen el distintiu oficial de Denominació d'Origen Protegida (DOP): com l'arròs del Delta, les diferents varietats d'oli, l'avellana de Reus, la pera de Lleida, la mantega i el formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, la mongeta del ganxet i els fesols de Santa Pau. Entre els productes amb la distinció Indicació Geogràfica Protegida (IGP) hi figuren: la clementina de les Terres de l'Ebre, la patata de Prades, el calçot de Valls, el torró d'Agramunt, la vedella dels Pirineus catalans, el pa de pagès català, la llonganissa de Vic, el pollastre del Prat i la poma de Girona.
Les quatre estacions i les celebracions tradicionals marquen el calendari gastronòmic. La primavera és el moment dels colors al camp, de les maduixes, dels pèsols i dels musclos. Amb Sant Joan arriba l'estiu i res millor per celebrar-ho que la coca i el cava. La tardor és època de panellets i castanyes. Al Nadal, l'escudella i els canelons són els protagonistes. I la resta de l'hivern, el xató i els calçots ocupen la taula i són motiu de jornades gastronòmiques.
Et convidem a tastar els productes catalans. Les jornades gastronòmiques i les fires i mercats setmanals són un bon lloc per trobar-los.
Denominació d’Origen Protegida i Indicació Geogràfica Protegida
Veure tots els recursos >>
Veure tots els recursos >>
Per la seva qualitat, bona part dels productes gastronòmics catalans mereixen el distintiu de Denominació d'Origen Protegida o Indicació Geogràfica Protegida. Aquí en tens alguns.
L'Empordà té una llarga tradició en el cultiu de l'olivera, que va ser iniciada pels grecs quan van arribar al segle VI a. C. i van fundar les colònies d'Empúries i Roses.
Les Garrigues és una de les comarques amb més tradició en la producció d'oli. No endebades, gaudeix de la denominació d'origen més antiga de tot Espanya.
Des de fa segles, al poble de Prades es cultiva la patata. La selecció de varietats, una tècnica acurada i una climatologia favorable li han valgut la concessió de la Indicació Geogràfica Protegida.
Entre la tradició i la renovació. És just on es troben els vins i el cava de les 12 Denominacions d'Origen catalanes -11 de vi i una de cava-. Són el reflex de diferents paisatges, climes i varietats de raïm. Et ve de gust tastar-los?
Ja a l'època dels romans, els vins del Penedès eren apreciats a tot l'Imperi, i s'exportaven a la Gàllia, a la Britània i, fins i tot, a Mauritània, aprofitant la Via Augusta. Aquest reconeixement internacional ha perdurat fins a l'actualitat: un terç de la producció es consumeix a l'estranger.
Aquest vi escumós, famós a tot el món, va començar a donar-se a conèixer a la zona de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès) el 1872, quan Josep Raventós va elaborar les primeres 3.000 ampolles a la històrica casa Codorníu.
Aquesta jove denominació d’origen de la província de Lleida, creada l’any 1983, ha assolit ràpidament prestigi, gràcies a l’experimentació amb vins inusuals.
El trinxat de la Cerdanya s'ha popularitzat a tot Catalunya, sobretot a les comarques de muntanya, del Pallars a l'Empordà, passant per la Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà, entre d'altres.
Visita guiada a càrrec d'un arqueòleg i historiador que revela els secrets més ocults de la història de Tossa de Mar, en un viatge cap al passat a través del patrimoni i el paisatge del litoral.
L'amanida catalana és tan popular a tot Catalunya que cada contrada hi posa o hi treu alguns dels ingredients segons la disposició de la casa o de la temporada.
Confiteu les favetes amb mig litre d'oli d'oliva (a foc molt baix). Un cop llestes, retireu la meitat de l'oli i incorporeu a les favetes un rajolí de licor i unes fulles de menta.
Les ametlles garapinyades són una de les llaminadures més populars a les fires i festes dels pobles de Catalunya. Els pastissers fan servir perols d'aram, tot i que també podeu utilitzar cassoles de terrissa. Proveu-ho també amb avellanes.
Anomenat també xapadillo, aquest plat és molt popular a les Terres de l'Ebre. El mot xapada vol dir oberta per la panxa, posada en una salmorra i assecada durant dotze hores. Aquest xapadillo es pot fer sense mongetes. Posar-hi cirereta, julivert, pebre vermell, etc. O fer-lo senzillament a la brasa, acompanyat d'un bon allioli o pa amb tomàquet.
Les anxoves amb sal és una de les preparacions que no sol faltar mai al rebost de la gent de mar. Les anxoves han de ser acabades de pescar i no han d'haver tocat el gel, ja que perden sabor.
L'arrop és un dolç d'origen medieval elaborat amb el most del raïm negre madur, el qual es fa coure (antigament en olles de coure) amb diferents fruites i hortalisses perquè quedi ben reduït, com un xarop.
L'arròs negre és un típic plat de tot el llindar de la Costa Brava, fet amb una cocció molt lenta de la ceba perquè quedi ben caramellitzada, de color semblant a la mel.
En quatre cullerades d'oli de cep fregiu una ceba tendra tallada ben fina. Després afegiu un pebrot verd, un pebrot vermell i l'all matxacat amb una mica de julivert.
L'arròs caldós, amb variants, s'elabora a tot el llindar de la costa catalana. També es pot trobar a Menorca, d'on és molt conegut l'arròs caldós de llagosta.