Rialp

La història del municipi no és unitària, sinó que varia en els diferents nuclis i valls que el conformen. Així doncs, les primeres documentacions històriques corresponen al monestir d’Oveix, fundat per Lluís I el Pietós, fill de Carlemany, a principis del segle IX. Aquesta antiga abadia benedictina, avui desapareguda, es trobava al terme del castell de Rodés i va dependre del monestir de Gerri de la Sal entre els segles XI i XV.

La vall d’Escàs, amb els nuclis d’Escàs, Caregue i Rodés, està documentada des de finals del segle XI. El castell de Surp apareix documentat des del 1126, i el castell de Rialp no apareix fins al 1262. Aquesta darrera fortificació va ser el centre de la baronia de Bellera, que abastava la vall d’Àssua i integrava els altres nuclis esmentats.

Al segle XV, la baronia és venuda als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, i Rialp es converteix en cap d’un dels cinc quarters en què es dividia aquell vescomtat. El castell va jugar un paper destacat en la guerra entre la Generalitat i Joan II, en què els Foix-Castellbò estaven a favor del sobirà i, per tant, en contra dels comtes de Pallars.

Totes les possessions dels Foix-Castellbò van ser confiscades per la Corona al segle XVI. Rialp i Surp es van mantenir sota domini reial fins a la fi de l’antic règim. Al segle XVIII, Escàs i Caregue pertanyien a Bernat Areny, mentre que Rodés era compartit entre aquest senyor i el duc de Cardona. La fi del feudalisme va arribar amb Escàs sota la jurisdicció del marquès de Llo, Caregue sota el senyor Minoves, i Rodés compartit entre Minoves i el duc de Cardona.

La història ha deixat interessants vestigis a Rialp. La mateixa vila principal encara conserva les migrades restes del castell. Consisteixen en dues parets de pedra d’uns cinc i vuit metres d’alçada, amb diverses finestres d’arc de mig punt.

El centre de la vila manté un cert aire medieval, sobretot al carrer del Mig, amb interessants porxades en el recorregut. També s’hi pot trobar la torre de Virós, que formava part de l’antiga muralla i que avui és un habitatge particular. L’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors, és un temple característic de les valls pirinenques, de nau única, campanar de cos superior vuitavat i coberta piramidal.

Fora del nucli de Rialp destaquen diverses construccions religioses d’origen romànic, entre les quals sobresurt l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. Es tracta d’un temple romànic amb modificacions posteriors, amb un esvelt campanar de torre quadrada amb finestres geminades i un absis amb arcuacions i bandes llombardes. A l’interior de l’absis es van trobar unes importants pintures murals que avui s’exposen entre el Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, i l’Art Museum de Toledo (Ohio, Estats Units).

També és interessant l’ermita de la Mare de Déu de la Muntanya, situada en un enlairat emplaçament, més amunt de Caregue.

Els esports d’aventura i de turisme actiu són predominants a Rialp, que compta amb dos escenaris destacats per a aquestes activitats. El riu Noguera Pallaresa, al seu pas per la població, ofereix els millors trams per a la pràctica de ràfting, piragüisme d’aigües braves i hidrotrineu.

A més, les aigües del terme de Rialp ofereixen la possibilitat de practicar-hi la pesca, tant al riu de Sant Antoni com a la Noguera Pallaresa. Els permisos els tramita la Societat de Pesca Esportiva de Rialp.

D’altra banda, Rialp compta amb les instal·lacions de l’estació d’esquí alpí de Port Ainé, que és l’empresa més important del municipi. L’estació disposa de 25 pistes, i s'hi poden practicar nombroses activitats d’hivern, com raquetes de neu, quads i motos sobre neu, trineus de gossos o orientació.. Port Ainé també funciona durant l’estiu, oferint activitats d’aventura, de riu i de muntanya.

El senderisme és una de les opcions per conèixer el terme, una part del qual es troba inclòs al Parc Natural de l’Alt Pirineu. De fet, el camí de la Carenilla és una interessant ruta per endinsar-se en aquest espai protegit. També es poden recórrer itineraris per la vall d’Àssua i altres que condueixen fins al veí Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- L’estació d’esquí alpí d’Espot Esquí.

- L’estació d’esquí de fons de Virós-Vallferrera, a Alins.

- El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- Sort.

- L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu.

- L‘església de Santa Maria d’Àneu i Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d’Àneu.

- El monestir de Santa Maria de Gerri i les salines, a Gerri de la Sal.

- El congost de Collegats.

- El conjunt històric de Peramea, al municipi de Baix Pallars.