Ruta del Modernisme. Puig i Cadafalch

Al final del segle XIX, l'escola catalana d'arquitectura va rebutjar la tradició clàssica per reivindicar la modernitat del gòtic. Josep Puig i Cadafalch el va prendre com a model per construir residències, cases d'habitatges i edificis industrials. Aquesta ruta recorre els carrers de Mataró, Argentona i Barcelona seguint l'obra d'un dels arquitectes més representatius del modernisme català.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) és una de les figures més representatives del modernisme català. Fou arquitecte, historiador de l'art, intel·lectual i polític compromès amb la Catalunya del moment. Va néixer a Mataró i va estiuejar a Argentona, dos dels indrets on va deixar bona part del seu llegat.

La ruta Puig i Cadafalch fa un recorregut per alguns dels edificis modernistes que va aixecar a Mataró i Argentona, i es pot completar amb les obres que va projectar a la ciutat de Barcelona.

Els edificis que es visiten a Mataró (cal adaptar-se als horaris establerts) són la sala de plens de l'Ajuntament, la botiga La Confianza (1894), el mercat El Rengle (a la plaça Gran), la casa Sisternes (la primera obra de l'arquitecte, del 1891), la casa Parera, la Beneficència i la casa Coll i Regàs, considerada l'obra més notable de la ruta.

L'itinerari continua a Argentona, on es pot veure el jardí i la façana exterior de la casa d'estiueig de l'arquitecte, la capella del Sagrament, a l'església del poble, i Can Calopa. Als afores de la població hi ha Can Garí (1898), un palauet nobiliari que recull tots els elements arquitectònics que defineixen la seva obra (vidrieres, escultura, forja, esgrafiats i mosaics). I ben a prop hi ha la torre d'Aigües del Cros (1900) i la capella de Sant Miquel del Cros, de Lluís Bonet i Garí, deixeble de Puig i Cadafalch.

A Barcelona continua la dilatada obra d'aquest il·lustre arquitecte. Són remarcables la casa Amatller, amb influències de l'arquitectura flamenca; la Casa Macaya, de la qual cal destacar el pati interior i l'estucat de la façana, i la casa Terradas, coneguda com la casa de les Punxes, per a la qual va adoptar l'estil del gòtic flamíger.