Ruta dels Cellers Modernistes

Quan el dramaturg Àngel Guimerà va batejar els cellers modernistes com a "catedrals del vi", no hauria pogut trobar una imatge més escaient per qualificar-los.

Aquests edificis, obra d'arquitectes com Cèsar Martinell (1888-1973, deixeble de Gaudí), Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) o Pere Domènech i Roura (1881-1962, fill de Domènech i Montaner), s'han convertit amb el temps en monuments emblemàtics per a les poblacions que els acullen.

El maó vist, la pedra, l'arrebossat i la ceràmica es conjuguen per aconseguir una estètica característica i unes formes impactants. Grans arcades d'inspiració clàssica, molta llum als interiors i tots els detalls tecnològics de l'època aplicats a l'elaboració de vins són la resta d'elements que caracteritzen aquests temples vinícoles.

Els cellers modernistes van proliferar en un moment en què el sector agrícola vivia l'aparició de les cooperatives. El segle XIX havia acabat amb l'arribada de la fil·loxera, que va empobrir la pagesia catalana, i el cooperativisme va néixer com a alternativa per sortir d'aquella situació a través de la unió entre els pagesos. L'èxit de la fórmula i les aportacions personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l'obra, van fer possibles els edificis dels cellers cooperatius, entre els quals hi ha la major part de catedrals del vi, construïdes majoritàriament entre el 1915 i el 1930.

Una part important dels cellers modernistes catalans es troben situats a les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp o la Terra Alta. Precisament el poble de Barberà de la Conca (a la Conca de Barberà) va ser el primer de tenir cooperativa a tot l'Estat espanyol (1898), i posteriorment van encarregar a Cèsar Martinell la construcció d'un nou celler modernista (1920).

A la mateixa comarca destaquen les construccions de l'Espluga de Francolí (Domènech i Roura, 1913), que allotja un Museu del Vi amb força informació sobre el moviment cooperativista i l'arquitectura modernista aplicada als cellers; Rocafort de Queralt, primera obra agrària de Cèsar Martinell (1919) i la de dimensions més grans i per a molts la més espectacular; Montblanc (Martinell, 1918); Pira (Martinell, 1917), i Sarral (Domènech i Roura, 1914).

L'Alt Camp disposa també de força exemples d'arquitectura modernista aplicada als cellers cooperatius, com Nulles (1915), Vila-rodona (1919), Cabra del Camp (1919), Aiguamúrcia (1920), Alió (1917) i Santes Creus (1921), totes obra de Cèsar Martinell, o el Pla de Santa Maria (Duran i Ventós, 1917).

La Terra Alta, per la seva banda, disposa d'alguns dels cellers cooperatius modernistes més espectaculars i interessants. A Gandesa, Cèsar Martinell va projectar un celler cooperatiu (1919) que ha estat escollit popularment com una de les meravelles de Catalunya. D'altra banda, la cooperativa del Pinell de Brai (Martinell, 1919), a part del valor arquitectònic, també presenta una gran riquesa ornamental, sobretot en el fris de ceràmica catalana pintada per Xavier Nogués.

Altres punts de Catalunya disposen també d'interessants edificis modernistes amb la funció de cellers vinícoles, entre els quals destaquen les caves Codorniu (Puig i Cadafalch, 1895-1915) i Freixenet (Ros i Ros, 1927), a Sant Sadurní d'Anoia, o els cellers cooperatius de Falset (Martinell, 1919), l'Albi (Martinell, 1919) o el Palau d'Anglesola (Martinell, 1919).